Us imagineu un país sense llibreries?

El Gremi de Llibreters de Catalunya llança una campanya de conscienciació i denúncia per protegir l’ofici davant les males pràctiques que precaritzen el sector. Més de 300 establiments s‘uneixen sota un missatge clar: la supervivència del model cultural de proximitat depèn de com comprem els llibres.

“Som a temps d’evitar aquest futur sense llibreries”. Amb aquesta contundència s’ha expressat Eric del Arco, president del Gremi de Llibreters de Catalunya, durant la presentació de la campanya “Combat la distopia, tria la llibreria”. La trobada ha servit per posar sobre la taula una realitat incòmoda: tot i que les xifres de Sant Jordi hagin estat positives, el dia a dia de les llibreries de proximitat es veu amenaçat per una suma de pràctiques comercials que erosionen, desmantellen i precaritzen el sector.

La campanya té les seves arrels en el Pla Nacional del Llibre i la Lectura (2022/2023) impulsat per la Generalitat. “Venim de lluny i tenim ganes d’arribar lluny. És un compromís col·lectiu”, ha remarcat Maite Cusó, encarregada de llegir un manifest que ja es pot consultar al web oficial Trialallibreria.cat. Al text es plantegen fenòmens greus com la concentració del mercat i l’amazonització de la cultura, i s’adverteix que la compra de llibres fora dels canals tradicionals posa en perill l’ecosistema sencer.

Escoles, biblioteques i licitacions són els punts crítics

El Gremi ha explicat clarament les línies vermelles. D’una banda, hi ha pràctiques que incompleixen directament la Llei del Llibre (com determinats descomptes). De l’altra, maniobres que, tot i ser estrictament legals, persegueixen un benefici individual immediat que debilita un sector que és fortament interdependent.

Gemma Barrufet ha assenyalat les males praxis d’algunes grans editorials que proveeixen els centres escolars. Aquestes empreses apliquen descomptes il·legals en els llibres de text com a reclam per saltar-se els llibreters i quedar-se també amb la venda directa dels llibres de lectura obligatòria.

Tanmateix, el sistema actual de concurs públic impedeix a les biblioteques comprar directament a les llibreries del seu barri o poble. Això obre la porta a que grans fons d’inversió es quedin amb els contractes, convertint la cultura en el que Aitor Martos ha definit com a “supermercats de llibres”. Com a conseqüència, les biblioteques perden autonomia: ja no compren el fons que realment voldrien pels seus lectors, sinó el que l’empresa guanyadora els ofereix des del seu magatzem. “Nosaltres volem que les biblioteques siguin el més diverses i plurals possibles”, ha recordat Martos.

Sobre aquest últim punt, Eric del Arco ha lamentat que el Gremi fa cinc o sis anys que manté converses amb les administracions públiques per capgirar un model de licitacions que exclou els llibreters com a agents culturals i prescriptors clau.

Què hi ha en joc? Un combat contra l’algoritme

Més de 300 llibreries s’han sumat a la iniciativa per recordar una premissa bàsica: com es compren i es venen els llibres, importa. Segons ha destacat el Gremi, quan un lector tria una llibreria de barri en lloc d’una gran plataforma digital, està defensant cinc pilars fonamentals: 

1. Pluralitat de veus i diversitat: La concentració de poder de les grans plataformes imposa què es publica, què es visibilitza i què es promociona. Les llibreries independents són les úniques que sostenen catàlegs petits, crítics, independents, traduccions minoritàries, autors locals i literatura experimental.
2. Prescripció humana: La recomanació d’un llibreter neix del coneixement i la vocació de servei. A la llibreria de proximitat, la proposta mai està condicionada per criteris comercials o per algoritmes.
3. Lectura no utilitària: La llibreria protegeix el llibre com una eina de pensament i pausa, i no com una simple mercaderia.
4. Teixit comunitari i vida de barri: Una llibreria actua com un punt de trobada cultural viva (clubs de lectura, presentacions, debats). Quan una persiana tanca, el que desapareix no és només un comerç, sinó un espai comunitari que connecta cultura, territori i veïns.
5. Comerç de proximitat i sostenibilitat: Comprar a les llibreries protegeix llocs de treball i sosté un model comercial que redistribueix el valor de manera directa i justa dins del mateix territori, en lloc de desviar els beneficis cap a fons internacionals.

“Sense llibreries es desprotegeix una lectura crítica i independent”, insistia Maite Cusó.

Més enllà de la bombolla de Sant Jordi

La roda de premsa ha servit també per recordar que, tot i que la diada de Sant Jordi és molt important perquè situa a les llibreries al centre, les llibreries no viuen d’un sol dia. “Estem aquí perquè fem un esforç molt gran la resta de l’any”, ha recordat Del Arco.

Com a exemple de respecte mutu entre agents del sector, han posat el model de la Fira de Besalú, on les editorials acudeixen de la mà dels llibreters perquè siguin aquests últims els que exposin i venguin el fons. D’aquesta manera, es respecten tots els esglaons de la cadena.

“Els llibreters som utòpics, no distòpics”

El full de ruta que seguiran durant la campanya

Per fer arribar aquest missatge a la societat, el Gremi ha traçat diverses accions per a aquesta campanya:

• Divulgació de les males praxis: Jornades informatives per explicar el funcionament intern de la cadena editorial, un model sovint desconegut pel gran públic i els centres educatius.
• Premi Llibreter compromès: El guardó d’enguany fixarà un eix temàtic totalment alineat amb els valors de la campanya.
• Secció interactiva: El web compta amb un apartat titulat “Com pots contribuir a aquest model cultural des del teu àmbit?”, que desgrana deures i consells per a autors, editorials, distribuïdors, escoles, biblioteques i lectors finals.

“Tenim ganes de sentir que estem acompanyades”, ha subratllat Aitor Martos. 

Agents culturals de proximitat

El Gremi defensa la figura dels llibreters, no com a dependents d’un “supermercat de llibres”, sino com agents culturals, de proximitat i de confiança. Per això, el misatge que volen transmetre és esperançador: “Els llibreters som utòpics, no distòpics”, i és per això, que han decidit engegar aquesta campanya; perquè creuen que un canvi és possible.