Un ecosistema neix quan diferents formes de vida connecten, interactuen i evolucionen plegades. En el cas de Barcelona, fa poc més de quinze anys va germinar una llavor digital i tecnològica plantada temps enrere i que, gràcies a la perseverança col·lectiva, ha florit fins a esdevenir un dels ecosistemes més dinàmics d’Europa.
Els primers emprenedors van obrir camins que avui recorren més de 2.300 startups a Catalunya. Les diverses administracions públiques, els fons d’inversió i les grans corporacions han contribuït a consolidar un sòl fèrtil, on han arrelat més de 160 hubs tecnològics internacionals, infraestructures científiques de referència com el Barcelona Supercomputing Center (BSC), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) o el Sincrotró Alba, i un ampli teixit de firmes de serveis especialitzades que hi donen suport. Sense oblidar que la força vital d’aquest ecosistema és el talent: més de 200.000 professionals —130.000 en l’àmbit digital— formats a universitats, centres d’FP i escoles de negoci de prestigi internacional. Un mosaic cada dia més ampli i divers.
L’èxit s’explica gràcies a allò que impulsa l’ecosistema, la seva ambició, però també a allò que el sosté, la cohesió. A Tech Barcelona aspirem a ser la plataforma de present i, sobretot, de futur, des d’on qualsevol emprenedor —vingui d’on vingui, es trobi en la fase que es trobi i treballi en l’àmbit que sigui— trobi suport, connexions i oportunitats. Tant si desenvolupa la seva activitat des d’un coworking a Barcelona com si forma part d’una comunitat digital. Tant si viu a Sant Cugat com a Olot. A València, Madrid, Brussel·les, Hèlsinki, Boston o Hong Kong.
Aquesta vocació de connexió també inclou aquells col·lectius que, històricament, han estat menys relacionats amb el món emprenedor: científics, tecnòlogues, investigadors i investigadores que treballen en projectes transformadors però a una certa distància del mercat i del món empresarial. Penso en el meu amic i heroi de capçalera, en Paco Solé Parellada, que ja l’any 1998, des de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), va impulsar el programa Innova amb l’objectiu d’inculcar cultura emprenedora a la universitat. La seva visió era nítida, brillant: calia traspassar les portes de la torre d’ivori de la recerca i incorporar-la a un sistema d’innovació viu, col·laboratiu i compromès amb la realitat social.
La voluntat de canvi es materialitza avui amb decisions valentes, com la del centre de recerca i2CAT, que després de dues dècades al Campus Nord de la UPC es traslladarà a finals d’any al Pier01 de Tech Barcelona, la gran mostra zoològica de l’ecosistema. No és només un canvi d’espai físic, és una declaració de principis. Un gest que confirma que la innovació no neix en compartiments estancs, sinó en ecosistemes vius i porosos, on les idees flueixen, xoquen, es combinen i es repliquen. Un espai on el contacte constant fa d’espurna.
Aquestes passes endavant ens han de portar a superar noves fronteres. El moment geopolític que vivim, tal com alerten els informes Draghi i Letta, exigeix que Europa redefineixi les seves prioritats: més sobirania tecnològica, més resiliència, més competitivitat i més capacitat de lideratge global. Hem de reforçar el desenvolupament de tecnologies disruptives o deep tech com són la intel·ligència artificial, el cloud, la ciberseguretat, la fotònica, la quàntica, els semiconductors, la biotecnologia i la salut, l’energia i la transició verda, la mobilitat, la indústria 4.0, l’espai i la tecnologia per la pau i la seguretat.
Barcelona vol jugar aquest partit amb un paper destacat. Empreses com Sateliot i Aistech Space ens situen en òrbita; Qilimanjaro i Quside obren les portes de la computació quàntica; Elem Biotech ens permet veure simulacions d’humans virtuals; Inbrain Neuroelectronics desenvolupa implants cerebrals per millorar tractaments mèdics; i Openchip treballa per dissenyar xips europeus propis. I no són casos aïllats: cada vegada hi ha més spin-offs que neixen dels nostres centres de coneixement, i cada cop hi arriben més recursos per fer-les créixer.
L’èxit dependrà, i més que mai, de reduir traves, simplificar procediments i garantir l’accés equitatiu a les oportunitats
Els fons europeus en són un exemple: 95.500 milions d’euros del programa Horizon Europe fins al 2027, o els 800.000 milions d’euros anuals que la Comissió Europea proposa fins al 2040 per accelerar sectors estratègics. A escala estatal i local, es multipliquen els esforços per potenciar l’ecosistema, des d’organismes com el CDTI, Enisa, Red.es, Sett, l’ICF o Avançsa, així com a través d’iniciatives com el Fons d’Inversió en Tecnologia Avançada, Startup Capital d’Acció o el Barcelona Investment Fund de l’Ajuntament. Però l’èxit d’aquests instruments dependrà, de nou, i més que mai, de reduir traves, simplificar procediments i garantir l’accés equitatiu a les oportunitats.
Per descomptat, encara tenim més fronteres internes a superar. Cal reduir la bretxa de gènere. Sí, insistim, perquè només una de cada tres professionals digitals a Barcelona són dones. Cal també tancar la distància entre la demanda creixent de talent digital i la capacitat del sistema educatiu per proveir-lo. Cal repensar les aliances entre empreses, centres de recerca, universitats i administració per tal de formar perfils adaptats als nous temps. I cal afrontar amb valentia el lideratge de projectes estratègics com una de les set AI Factories de la Unió Europea que acollirem a Barcelona.
Voler un ecosistema sense fronteres, com és el cas, no vol dir absència de límits, sinó una actitud persistent per superar-los col·lectivament. Vol dir que ningú queda fora. Que cada persona, cada institució, cada disciplina té un espai, un paper i una oportunitat de transformar el futur. Aquest és el camí. I des de Tech Barcelona continuarem recorrent-lo amb convicció, amb els peus a terra, la mirada en l’horitzó i les portes, sempre, obertes.
