Agenda cultural Barcelona novembre 2025
AGENDA CULTURAL
per AINARA VALADEZ MEDINA
Una selecció mensual de concerts, pel·lícules,
arts escèniques, exposicions i novetats literàries.
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 11 / 25
Concerts immersius, una experiència 360
Ateneu Popular 9Barris, 15 i 16 de novembre
Sentir i viure les melodies musicals com si fóssim un músic més sobre l’escenari. És la innovadora proposta que, per quart any, ofereix el festival Real 360ª. Una cita pionera a Barcelona que se serveix de la tecnologia binaural per a oferir concerts íntims i immersius. Sobre l’escenari, una imatge peculiar: els músics no canten cap al públic sinó cap a un cap artificial que serveix de micròfon i que enregistra i emet l’àudio a través de dos canals, reproduint la sensació de loïda humana a través de dues orelles. Entre el públic, la imatge també és curiosa: l’audiència viu la música amb uns auriculars que els permeten endinsar-se en aquesta experiència per a viure les melodies de forma tridimensional i en 360 graus.
Enguany, a més, la programació del festival es reforça amb una nova seu, a més del clàssic Espai Texas: l’Ateneu Popular 9Barris. Un equipament amb més de 40 anys d’història que, tot i que sovint passa desapercebut, ofereix una extensa i variada programació cultural que aposta pel talent emergent i la nova creació, amb una especial predilecció pel món del circ. L’equipament s’estrena dins del Festival Real 360º amb una doble cita el 15 de novembre: la revisió electrònica de la cançó d’arrel de la mà d’Anna Ferrer i la de Adriano Galante. Galante, conegut per ser la veu cantant i el cos de ball de la banda Seward, presentarà la versió més arriscada i performativa del seu primer àlbum en solitari: Toda una alegría, acompanyat de músics i amics de l’artista. L’endemà, Azulceleste pujarà a l’escenari de l’Ateneu Popular 9Barris per a submergir l'espectador a un viatge entre el folk i l'electrònica.
Un nou escenari a El Farró
La Fàbrica, a partir del 19 de novembre
Que a Barcelona s’aixequi el teló d’un nou escenari sempre és motiu de celebració. I més quan aquest nou teatre, La Fàbrica al barri d’El Farró, emergeix tot celebrant una efemèride: els 30 anys de L'Hongaresa, una companyia imprescindible per a la dramatúrgia contemporània.
El nou equipament cultural, La Fàbrica, ha convertit el petit barri d’El Farró en el barri amb més teatres per habitant de Barcelona. Impulsat pels creadors de La Gleva, que suma nou anys consolidant-se com un dels espais més independents de l’escena barcelonina, el nou teatre ha aixecat el teló amb dues sorprenents propostes: La tarde que llegaron los Beatles, un monòleg de Paco Ortega, i Querencia, l’obra més tràgica i còmica de Paco Zarzoso, majestuosament interpretada per Pep Ricart i Lola López. Una peça, que acumula una llarga llista de premis i reconeixements i serveix de particular homenatge a L’Hongaresa, companyia valenciana imprescindible per a entendre la dramatúrgia contemporània.
El festival hilarant
El Molino, Paral·lel 62 i La Paloma, de l'11 al 16 de novembre
El nom del festival és, en si mateix, una declaració d’intencions. Omplir de comèdia i riures els diferents escenaris barcelonins és el propòsit i, a la vegada, el repte de la cita que, després de dues edicions de Cruïlla Comèdia es reinventa i rebateja per a continuar seduint amb les veus més divertides de Catalunya.
El festival reunirà prop d'una trentena d'humoristes en nou espectacles, amb cites destacades i creades especialment per l’ocasió, com el Roast a Catalunya, perquè no hi ha res més català que parlar d’un mateix, encara que amb el risc de sortir mal parat. En aquesta sessió, el país serà objecte de bromes i una anàlisi sarcàstica punyent. L’aclamat director cinematogràfic Dani de la Orden també serà carn de canó, així com fins i tot ho serà el teatre, en un espectacle que enfrontarà actors i còmics, representants, respectivament, per La Calòrica i Godai Garcia.
Serielizados
CCBB, Mooby Aribau i Casa Seat, del 3 al 12 de novembre
Si lectors és la nomenclatura que reben les persones que llegeixen, com s’anomenen els espectadors de les sèries? Serielitzats. I aquesta passió per les sèries és precisament el motor que mou el festival Serielizados, que projectarà més de 35 estrenes i reunirà televisives personalitats com Allan Ball.
Trobades amb creadors, projeccions nacionals i internacionals, i classes magistrals convertiran la ciutat en un dels escenaris més televisius. Ho farà a través d’estrenes nacionals, com Anatomía de un instante —que es basa en la novel·la de Javier Cercas per a revisitar el cop d’Estat del 23-F—, i també internacionals, com la nova comèdia Me encanta Los Ángeles o I Know Your Soul, de Jasmila Zbanic, però sense oblidar-se de clàssics com Ventdelplà, sèrie al qual el festival homenatjarà. Tot, en un festival on no només es gaudeixen les sèries, sinó que també s’aprèn sobre elles, de la mà de personalitats com Alan Ball, guionista d'American Beauty i creador de True Blood.
Torna 'La trena'
Teatre Goya, a partir del 5 de novembre
Tres dones. Tres continents diferents. I tres temporades commovent els espectadors catalans. L’aclamada obra basada en el llibre homònim de Laetitia Colombani i dirigida per Clara Segura torna als escenaris del Teatre Goya com a homenatge a totes aquelles dones valentes i lluitadores.
"A les que estimen, crien, esperen, cauen mil vegades i es tornen a aixecar". A totes aquestes dones honra i es dirigeix l'emotiva obra. Unes dones valentes representades per la Smita, una dona titllada d’intocable a l'Índia que es rebel·la per a oferir un futur millor a la seva filla; la Giulia, que enfronta la fallida del negoci familiar; i la Sarah, que veu com la seva brillant carrera com a advocada al Canadà es veu truncada per un càncer de mama. Un retrat de tres dones amb biografies i geografies molt diferents i concretes, però que, al mateix temps, esdevé un retrat universal.
< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >
IMATGES I LLETRES
IMATGES I LLETRES
01 / 11 / 25
El retrat fotogràfic de l'any
CCCB, a partir del 7 de novembre
Oferir un retrat exhaustiu i fidedigne de tot un any mai no és senzill. Tanmateix, les imatges i fotografies es converteixen en la mostra més representativa del pols i l’ànima d’una societat i el seu temps. O, com a mínim, de les seves il·lusions i preocupacions. I el retrat que ha resultat de 2024, i que es manifesta en el World Press Photo d’enguany, no deixa espai a dubtes: 2024 ha estat un any marcat per la crisi climàtica i els conflictes bèl·lics internacionals.
De les protestes a Kenya o El Salvador, a les devastadores guerres al Líban i Palestina, les múltiples cares de la crisi climàtica al Perú, Brasil o Filipines, o la persecució de la comunitat LGBTQI+ a Nigèria. Són només algunes de les temàtiques que retraten les colpidores i emocionants fotografies del prestigiós premi de fotoperiodisme, i que al novembre s’exposen al CCCB. Com la imatge del petit i mutilat cos de Mahmoud Ajjour que, amb només nou anys s’ha convertit en una imatge viva dels atacs d’Israel sobre Gaza, pel seu cos mutilat, però també per la seva mirada perduda davant d’un futur desesperançador. La fotografia d’aquest infant palestí retratat pel també gazatí Samar Abu Elouf s’ha consagrat, no només com el reflex d’un any, sinó també com la imatge guanyadora del World Press Photo. Però la fotografia de Samar Abu Elouf no és l’única que conforma l’exposició. De fet, en el 70è aniversari, el premi ha ampliat el nombre de guardonats, passant de 33 a 42 fotògrafs, amb l’objectiu d’oferir una major diversitat d’històries i regions.
De Sibèria a Barcelona: el mamut ja és a casa
CosmoCaixa
Un impressionant esquelet real de mamut siberià, de sis metres de llarg, s’ha convertit en el peculiar nou habitant de l’exposició permanent del CosmoCaixa. Un fòssil amb 50.000 anys d’història que permetrà als visitants apropar-se a l’estil de vida d’una de les grans icones de l’Edat del Gel.
Una espècie de mamífers totalment desapareguda des de fa milers d’anys, però que continua despertant la curiositat de petits i grans. A més de generar un extens —i encara sense resoldre— debat entre els científics: per què van desaparèixer? Va ser a causa del canvi climàtic i el desgel? Va ser culpa de l’acció humana i la caça? Probablement, va ser una combinació de totes aquestes causes, fent que l’espècie s’extingís fa 12.000 anys. Tot i que l’esquelet al CosmoCaixa no aporti una resposta definitiva a aquest enigma, sí que permet entendre l’estil de vida d’aquests animals que ingerien fins a 180 quilos d’herba i gestaven durant 12 mesos.
42, el festival dels gèneres Fantàstics
Fabra i Coats, del 5 al 9 de novembre
Nans, monstres i dracs són els protagonistes d’un gènere literari que, si bé fa unes dècades era un tipus de novel·la que passava desapercebuda, en els últims anys s’ha convertit en un dels fenòmens literaris de moda. Un gènere que des de fa cinc anys reivindica i mostra el 42, Festival de Gèneres Fantàstics de Barcelona.
Amb més de 70 activitats i 160 autors, la cita proposa enguany una edició centrada en la mitologia catalana, els monstres, la mirada feminista i la diversitat LGTBI. En un any, a més, d’efemèrides i celebració per al gènere fantàstic, coincidint amb el centenari de la barcelonina Ana María Matute i els 40 anys de la lliberia Gigamesh, meca i referent del gènere.
Art sostenible
Diversos espais, a partir del 20 de novembre
Trobar la bellesa i la singularitat d’aquells objectes que sovint es classifiquen com a rebuig. Aquest és l’objectiu del Drap-Art, el Festival Internacional d’Art Sostenible que converteix el barri Gòtic de Barcelona en un aparador de les possibilitats i la màgia que es produeix quan es decideix donar una segona vida als objectes.
Fins i tot d’un drap brut pot sorgir una idea bella. Aquest va ser el punt de partida del festival, que va néixer a Barcelona l’any 1994, de la mà de Tanja Grass. En la seva 29a edició, el festival retrà homenatge a tres figures essencials de l’art sostenible català: Daniel Argimon, Amèlia Riera i Josep Guinovart, pioners en la reutilització d’objectes per a construir un relat crític i experimental.
Projectar un planeta negre
MACBA, a partir del 6 de novembre
Repensar el nostre present i futur a partir dels silencis i les ombres que han marcat el nostre passat. Aquesta és la proposta del MACBA, que en el seu 30è aniversari proposa un programa expositiu de reivindicació i resistència que s’inicia amb una revisió del panafricanisme.
Un centenar d’artistes de vuitanta països i de tres continents diferents seran els canals per a una extensa revisió històrica d’aquest moviment social i filosòfic que promou la germanor entre els diferents pobles africans. Comissariada per la directora del museu, Elvira Dyangani Ose, juntament amb Antawan Byrd, Adom Getachew i Matthew S. Witkovsky, l’exposició és la primera gran mostra internacional que analitza les manifestacions culturals d’aquest moviment fins a l’actualitat.
< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >