Agenda cultural Barcelona maig 2026
AGENDA CULTURAL
per AINARA VALADEZ MEDINA
Una selecció mensual de concerts, pel·lícules,
arts escèniques, exposicions i novetats literàries.
MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES
MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES
01 / 05/ 26
El Raval recupera veu escènica
C/ de Sant Antoni Abad, 12
Entre grans equipaments i sales independents, l’escena teatral de Barcelona viu un moment d’efervescència i rècords absoluts. I és precisament en un barri que poques vegades es troba al centre del mapa escènic —tot i la seva intensa vida cultural— on sorgeix un equipament nou i alhora històric: el Teatre del Raval. Fundat l’any 1930, el teatre ha travessat gairebé un segle de transformacions urbanes i culturals al cor de la ciutat. Després de diverses etapes i una reforma integral, l’equipament inicia ara un nou capítol sota la direcció artística de Pep Tosar i Evelyn Arévalo. La reobertura no es planteja només com una recuperació d’activitat, sinó com una redefinició del seu paper dins l’ecosistema escènic barceloní. No serà un espai només un espai expositiu, sinó també una plataforma artística, per a impulsar la producció i la projecció de projectes que sovint queden fora dels circuits teatrals més convencionals.
L’espectacle Federico García, que es podrà veure a partir del 12 de maig, ha estat l’escollit per inaugurar l’espai i és tota una declaració d'intencions. Dirigida per Tosar i coescrita amb Arévalo, revisita la figura de Federico García Lorca des d’un angle poc habitual: no des de la seva imatge mitificada, sinó des de les seves passions i inquietuds més íntimes. Davant del fet que la figura del poeta ja ha estat estudiada i representada des de totes les disciplines artístiques: s’ha cantat i ballat la seva història, s’ha portat reiteradament a escena i s’ha abordat també des del cinema i el documental; l'espectacle no aposta per una nova mirada. La seva novetat rau, precisament, en la seva intenció de reunir llenguatges escènics diversos —des de la dansa fins al teatre— per reconstruir la seva dimensió més íntima.
Werther i les seves passions, al Liceu
Liceu, del 2 al 17 de maig
El jove Werther, símbol del romanticisme més extrem i de la intensitat emocional, irromp al Liceu en una nova producció que aprofundeix en el seu univers interior. Amb una proposta provinent de la Scala de Milà i signada per Christof Loy, que aprofundeix en els conflictes emocionals i en la fragilitat dels protagonistes.
El paper de Werther recau en el tenor donostiarra Xabier Anduaga, que afronta per primera vegada aquest rol del gran repertori francès, un dels més exigents per la seva intensitat vocal i dramàtica. Amb aquesta interpretació, el cantant s’endinsa en un personatge marcat per la passió, l’obsessió amorosa i la deriva emocional que defineixen el mite literari, basat en el relat Les tribulacions del jove Werther de Goethe.
El teatre que batega i balla
Antic Teatre, del 21 al 24 de maig
Els espectacles de qualitat no sempre sorgeixen de grans sales o grans equipaments, sinó també de petits espais que s’atreveixen a innovar i a apostar per la cultura. Són aquests espais de proximitat, agrupats en la xarxa de teatres On el teatre batega, que han decidit reforçar la seva dimensió dedicada a la dansa contemporània a través d’un nou circuit de dansa.
Aquest impuls es concreta en el projecte T’apropem allò que ens mou, un circuit de dansa contemporània que busca consolidar la presència d’aquest llenguatge escènic dins la programació estable dels teatres de proximitat., en sis sales barcelonines i quatre a la resta del territori català, des d’Igualada, fins a Tarragona o Balaguer. El cicle arriba aquest mes a l’Antic Teatre amb DÍPTICO #3, una proposta experimental que combina dansa, percussió i flamenc, creada pel tàndem artístic format per Rafael Estévez i Valeriano Paños.
Jordi Borràs / ACN
150 anys d’Estrella Damm en clau musical
Parc del Fòrum, 16 de maig
Oques Grasses, Love of Lesbian, Mushka, The Tyets o Ginestà són només alguns dels noms que posaran música al 150è aniversari d’Estrella Damm. Una gran jornada de concerts concebuda com una festa oberta al Parc del Fòrum que reunirà diferents generacions de l’escena musical.
Amb aquesta iniciativa, la companyia reforça el seu vincle històric amb la música i la cultura, una relació que s’ha anat consolidant al llarg de més d’un segle i mig a través del suport a festivals, sales de concerts i projectes culturals. Un impuls del teixit cultural que la companyia ha liderat especialment des de l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, històricament coneguda com La Bohèmia que va veure créixer a la companyia l’any 1876 impulsada per August Kuentzmann Damm.
Permagel, de la paraula a l’escena
Espai Texas, fins al 28 de juny
El gel interior de Permagel, la novel·la d’Eva Baltasar, es desfà ara sobre l’escenari de l’Espai Texas. L’adaptació teatral, dirigida per Victoria Szpunberg i amb dramatúrgia compartida amb Albert Pijuan, posa el focus en les vivències dels personatges i en la seva manera de relacionar-se amb el desig, la quotidianitat i la idea de la mort.
La proposta, coproduïda per Dagoll Dagom i Barc, aposta per una escenografia minimalista que reforça aquesta mirada interior. Una escenografia que provoca que el pes de la funció recaigui especialment en la interpretació de Maria Rodríguez Soto, que dona vida a una dona amb pulsions suïcides que recorre diferents etapes de la seva existència que l’han marcada, des dels estudis universitaris frustrats fins a les feines precàries o les relacions personals frustrades, com si aquest gel interior que la travessa s’anés desfent i obrint a mesura que avança el relat.
< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >
IMATGES I LLETRES
IMATGES I LLETRES
01 / 05 / 26
Valérie Belin, entre realitat i ficció
Museu Picasso, fins al setembre
A les fotografies de Valérie Belin, la imatge no és mai del tot innocent. I és precisament en aquesta ambigüitat —entre realitat, artifici i representació— on es construeix el treball de la fotògrafa francesa, protagonista de la nova exposició del Museu Picasso. Formada en art i filosofia, Belin va iniciar la seva trajectòria fotogràfica a mitjans dels anys vuitanta. Des de llavors, ha construït una obra centrada en els límits de la percepció i en la manera com les imatges modulen la nostra idea de realitat. Al Museu Picasso s’hi poden veure una trentena d’obres que recorren diferents moments de la seva trajectòria. Hi ha sèries com Venecia II (1997), on els miralls gairebé dissolen les imatges; Black-Eyed Susan (2010), en què els rostres femenins es fonen amb la natura i les flors; o Cover Girls (2026), amb primers plans de models alterats per elements superposats.
Aquest recorregut permet entendre una obra que ha circulat per alguns dels grans centres internacionals d’art contemporani, com el Museum of Modern Art (MoMA) de Nova York o el Centre Pompidou de París, i que arriba ara al Museu Picasso, un espai que podria semblar casual però que dialoga directament amb l’obra de Belin. Si Picasso va fragmentar, distorsionar i reconstruir la figura humana des de múltiples punts de vista, Belin la sotmet a un procés de distorsió similar, però en el seu cas des de la fotografia, produint imatges que es mouen constantment entre realitat i ficció. En tots dos casos, la imatge deixa de ser un reflex fidel de la realitat.
El col·leccionisme d’art es reivindica
Galeries d'art, del 14 al 17 de maig
El col·leccionista és sovint una figura discreta i desconeguda en el món de l’art. Però The Collector is Present, el cicle organitzat per ArtBarcelona Galeries com a preàmbul de la Barcelona Gallery Weekend, proposa precisament situar-lo al centre del debat artístic: explicar-lo i explicar-se a través de la seva relació amb les galeries, les obres i els artistes.
Cada galeria convida un col·leccionista a desenvolupar un projecte conjunt, a partir del qual s’exploren les motivacions personals, els criteris de selecció i la manera com es construeixen les col·leccions al llarg del temps. En total, hi participen 19 col·leccionistes i 15 galeries repartides entre Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat i Santa Margarida i els Monjos, en una proposta que transforma el col·leccionisme en una pràctica més visible.
La gran Fira Literal
Fabra i Coats, 23 i 24 de maig
Amb l’eco recent de Sant Jordi que, com el pol·len, encara s’escampa i impregna la ciutat, Barcelona es prepara per una nova gran cita amb el llibre i les idees: la fira Literal. Lletres i idees tornaran a desbordar la Fabra i Coats en la 12a edició de la fira, consolidada ja com un punt de trobada essencial per al pensament crític i les editorials independents.
Perquè l’espera fins a la fira no es faci tan llarga, Literal ha programat un acte previ que ja marca el to de la fira: una conversa, dimarts 5 de maig a la Casa Convalescència, entre les filòsofes Judith Butler i Chiara Bottici, dues de les veus més influents del pensament contemporani. Un avançament de la 12a edició de Literal, que tornarà a convertir la Fabra i Coats en un punt de trobada entre lectors i llibres, però també debats i trobades amb editors i autors.
Una porta al Cirque du Soleil
Casa CUPRA RAVAL, fins al 30 de maig
El Cirque du Soleil és una de les companyies de circ contemporani més icòniques del món, coneguda per combinar acrobàcia, teatre i una posada en escena gairebé teatral. Ara, aquest imaginari aterra a Barcelona amb una exposició que converteix la Casa CUPRA Raval en una avantsala del seu nou espectacle.
Figures com Nico, l’home acordió, i Klara, la telegrafista de l’invisible, obren la porta a l’univers de KURIOS – Gabinet de Curiositats, a través d’una exposició que mostra maquetes dels personatges, peces de vestuari i materials del procés creatiu del nou espectacle del Cirque du Soleil. A la planta baixa de l’espai, la mostra reuneix maquetes dels personatges principals i materials vinculats al disseny de vestuari, així com diversos elements que permeten entendre com es construeix visualment l’espectacle.
La febre de l’anime
Filmoteca de Catalunya, fins al 28 de juny
Que l’anime és un gènere que ha traspassat fronteres i s’ha convertit en un fenomen global ja no és cap secret. De fet, aquest estil d’animació japonès porta anys conquerint el món, però encara avui continua despertant l'interès per les seves pel·lícules, tant clàssiques com contemporànies. Així ho reivindica la Filmoteca de Catalunya, amb el seu cicle JAPANIMERAMA.
La programació proposa un recorregut per dècades d’història de l’animació japonesa, amb una selecció de títols que combinen grans clàssics, obres de culte i peces menys conegudes, amb noms essencials de l’anime i el manga com Satoshi Kon, Hayao Miyazaki o Isao Takahata. En la FilmoXica, l’espai dedicat als més joves, també s’hi inclou una programació familiar pensada per acostar aquest univers als més petits, amb sessions que permeten introduir l’anime com una porta d’entrada a l’animació japonesa.
< MES ANTERIOR MES SEGÜENT >