Tot comença amb una llavor. Una petita idea amb la capacitat de transformar la societat. Però ni la idea més potent pot florir sense dedicació, aigua i unes òptimes condicions externes. En el món empresarial, aquests nutrients necessaris per al creixement de qualsevol idea o llavor, es tradueixen en capital i finançament, ja sigui aportat per la banca privada tradicional, la banca pública o els fons de capital risc. Només amb aquesta gran varietat de recursos i unes òptimes condicions externes, les llavors poden germinar i les empreses poden créixer, contribuint a un jardí empresarial català ple de casos d’èxit.
Actualment, a Catalunya es donen uns condicionants externs i un ecosistema empresarial favorable, que facilita que les empreses germinin i es consolidin. “El moment econòmic actual és molt positiu, amb una previsió de creixement del PIB del 2,7%, unes taxes d’atur cada vegada més baixes, i gairebé un 45% de les petites i mitjanes empreses que preveuen augmentar les seves vendes a finals d’any —segons l’Observatori de la Pime elaborat per Pimec—”, ha valorat Emma Montserrat, directora territorial de Bankinter a Catalunya durant la segona sessió del cicle Eixample Talks. Organitzada per The New Barcelona Post i Pimec, la sessió ha comptat amb la col·laboració de la Generalitat, Bankinter, el Port de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Mustmedia Group i LLYC.
Tant és així que en els últims anys Barcelona s’ha consolidat com el cinquè hub de startups de la Unió Europea. Tanmateix, Montserrat ha reconegut que tot i que les tendències econòmiques són positives, és cert que el teixit empresarial català encara enfronta una llarga llista de desafiaments que “impedeixen que les companyies puguin aprofitar aquest creixement per a impulsar-se”. Montserrat així ho ha lamentat en un debat conduït per la directora de The New Barcelona Post, Elena Busquets, i en què també han participat Clara Campàs, directora i cofundadora d’Asabys Partners; i Antoni Vallès, director de negoci de l’Institut Català de Finances (ICF).
Desafiaments com la baixa productivitat de l’economia catalana —que situen Catalunya en una de les regions amb els pitjors índexs de productivitat de tota Europa—, la dificultat per a trobar i incorporar talent qualificat o fins i tot per a digitalitzar-se, especialment en les empreses més petites. El director de l’Institut Català de Finances (ICF), Antoni Vallès, ha assenyalat un altre repte alarmant: la dificultat de les companyies per a garantir el seu relleu generacional, especialment en les petites i mitjanes empreses. “És necessari que les companyies aconsegueixin créixer i arrelar-se perquè no s’hagin de vendre o marxar fora de Catalunya”, ha advertit Vallès.
Uns desafiaments que fan que les companyies catalanes no adquireixin la dimensió adequada per a enfortir-se i prosperar. “Les empreses més grans tenen una major capacitat per a consolidar-se i internacionalitzar-se, però també per a sobreviure i superar situacions de crisi”, ha apuntat Montserrat. “Especialment en temps d’incertesa geopolítica com l’actual”, ha afegit la directora i cofundadora d’Asabys, Clara Campàs.
“El teixit empresarial fa tants anys que ha d’enfrontar crisis i inestabilitat, des de la bombolla immobiliària del 2008 fins a la pandèmia, que sembla que, en certa manera, s’ha tornat resilient a aquestes situacions desfavorables”, ha admès Campàs, tot i apuntar que “la inversió privada no és amiga de la incertesa i la inestabilitat comporta una certa paràlisi i lentitud a l’hora d’invertir”.
Manca de cultura financera
A més de tots aquests desafiaments, Campàs encara ha apuntat un repte més del teixit empresarial català: la manca de cultura financera. “A Europa en general, i a Catalunya en particular, hi ha una manca de cultura financera, probablement per una falta de pedagogia, però també d’incentius fiscals. Una situació que provoca que, actualment, l’inversor privat prefereixi invertir el seu capital en una propietat que en una companyia”, ha lamentat la cofundadora d’Asabys Partners. Campàs també ha subratllat que al territori europeu la mida del capital borsari és molt inferior a la d’altres regions mundials, com els Estats Units, però també ho és la inversió de capital privat en companyies que, tot i que ha augmentat molt en els últims anys, “en termes de valor absolut encara continua molt inferior a la d’altres països”.
Una manca de cultura financera i de pedagogia que també provoca que, majoritàriament, els inversors privats —o business angels— catalans que acaben invertint ho facin només en una o dues companyies, mentre que l’ideal és invertir en diverses empreses, ja que, en totes aquestes operacions, existeix un risc elevat alt. Però aquesta manca de cultura financera també provoca que, d’altra banda, les companyies catalanes desconeguin quines opcions i alternatives existeixen al mercat per a finançar-se (com el private equity o el venture capital), i acabin recorrent, en la majoria de casos, a la banca privada tradicional.
“Les empreses, i especialment les més petites, encara tenen una dependència molt elevada amb la banca tradicional, i en molt poques ocasions recorren a capital privat alternatiu, principalment per desconeixement”, ha apuntat la directora territorial de Bankinter a Catalunya i subdirectora general adjunta de l’entitat, que compta amb més de dues dècades d’experiència a la banca.
Més enllà de recórrer als préstecs o línies de crèdit que ofereixen els diferents bancs, les empreses també poden apropar-se als fons de capital risc, alguns dels quals estan especialitzats en sectors concrets, com el d’Asabys Partners, centrat en salut i ciències de la vida. O, fins i tot, apostar per la banca pública com l’ICF, la banca catalana pública que, tot i els seus 40 anys de trajectòria, encara “és un desconegut per a una gran part de les companyies”, com ha lamentat Vallès.
El desconeixement també provoca que les companyies no sàpiguen com accedir a aquestes vies de finançament, o fins i tot com o què han de presentar quan sol·liciten capital o inversió. Fins al punt que els bancs es troben amb empreses que, tot i tenir una potent idea o fins i tot una proposta visualment atractiva, no presenten cap mena d’informació numèrica perquè els analistes de l’entitat puguin prendre la decisió. “Quan una companyia busca capital o inversió, sigui pública o privada, és imprescindible que compti amb un projecte transformador, que aporti valor a la societat, a més d’un equip professionalitzat i una estratègia financera endreçada”, ha resumit el director de negoci de l’ICF.
Col·laborar i florir
Tanmateix, per a les empreses no només és necessari conèixer les diferents opcions de finançament que existeixen —banca privada, banca pública i capital risc—, sinó també en quina etapa o situació és millor recórrer a cadascuna d’elles. Així, cal tenir en compte que els diners obtinguts dels bancs, siguin públics o privats, es concedeixen en forma de préstec i que, per tant, s’hauran de retornar, a més d’anar pagant els interessos corresponents. Per aquest motiu, la banca privada —o fins i tot la pública, que normalment té interessos més baixos, però també més requisits—, es presenta com una bona opció per a aquelles “empreses que ja es trobin prou madures per a tenir un flux de caixa estable i generar beneficis, però que necessitin el finançament per a operacions concretes o un cert creixement controlat”, com ha defensat Montserrat.
Per altra banda, “aquelles empreses que es troben en fases molt inicials o que han d’abordar un ambiciós procés de creixement, tindrà més sentit que recorrin a capital risc”, ha afegit la directora territorial de Bankinter. “La inversió privada està pensada per a salts qualitatius rellevants i models de negoci disruptius”, ha subratllat la cofundadora d’un dels grans fons barcelonins, Asabys Partners. Tanmateix, l’entrada de fons d’inversió també suposa l’entrada d’aquests experts en l’accionariat i els consells d’administració. Una decisió, però, que Campàs considera necessària per a vetllar per a “l’empresa i el seu bé”.
Així, aquestes “dues vies —banca i capital privat— representen dues alternatives de finançament diferents, però complementàries, que es fan servir en diferents fases de l’empresa segons les necessitats, i, en alguns casos, fins i tot simultàniament, coexistint al mateix temps”, ha resumit Montserrat. De fet, la idea de col·laboració ha estat present al llarg de tota la sessió, que també es podrà recuperar en format pòdcast a Spotify o en vídeo a Youtube.
La col·laboració publicoprivada sembla, així, la recepta perquè més empreses puguin néixer i consolidar-se en el teixit català. I, en molts casos, no només és necessari col·laborar sinó també complementar-se per a saber aprofitar l’impuls del capital privat, el suport públic i la prudència bancària. Una col·laboració i entesa conjunta que es podia percebre durant el debat amb les mirades còmplices entre els ponents. Complicitat que s’estén més enllà de la sessió i es troba en el terreny pràctic, ja que els tres agents representats a Eixample Talks acostumen a treballar de forma plegada. Així, per exemple, Bankinter i l’ICF han actuat com a coinversors en diversos projectes, i l’ICF també actua com a inversor a Asabys Partners.
Només amb aquesta col·laboració de tots els agents —banca tradicional, banca pública i capital risc— les llavors i els projectes empresarials podran germinar i créixer. Així, si Catalunya vol avançar cap a un teixit empresarial fort i amb potencial, cal que tots els sectors continuïn regant de forma coordinada i, en alguns casos, fins i tot simultània. Amb la paciència d’un jardiner i la visió financera necessària perquè el jardí empresarial català pugui florir generació rere generació. Fins a convertir-se en un jardí cada vegada més poblat —amb empreses petites i familiars però també grans unicorns— i divers.
