Influents de la setmana febrer 2026 1

TOP INFLUENTS DE LA SETMANA

Setmana a setmana, una selecció de tres protagonistes que han destacat en el món empresarial, social i cultural

< ANTERIOR

FEBRER 2026

< ANTERIOR SEGÜENT >

SEGÜENT >

Adrià Argemí

CEO de Pangea

La Comissió Europea ha distingit Pangea Propulsion amb el premi Game Changing Innovation for European Launchers pel seu motor aerospike Arcos, una tecnologia cridada a tenir un paper rellevant en la pròxima generació de llançadors europeus. El reconeixement, dotat amb 950.000 euros, situa la start-up amb seu a Barcelona i Tolosa entre els actors emergents de la propulsió espacial avançada. Al capdavant de la companyia hi ha Adrià Argemí, enginyer industrial format a Barcelona que va ampliar la seva especialització en aeronàutica a Tolosa i en disseny de sistemes de transport espacial a la Universitat de Roma La Sapienza. Allà va conèixer els seus socis fundadors i va començar a prendre forma un projecte amb una clara vocació industrial i europea.

El jurat ha valorat l’excel·lència tecnològica del motor Arcos, el seu impacte potencial en la competitivitat del sector espacial europeu i la seva viabilitat estratègica, en un context marcat pel reforç de l’autonomia europea en l’accés a l’espai. "La innovació requereix ambició, però també experiència per assumir el risc adequat", assenyala Argemí, que defensa una innovació orientada a generar un impacte real i durador.

Samuel Salcedo

Artista

Com poden uns rostres gegants, amb els ulls tancats, transmetre tota la profunditat i complexitat de les emocions humanes? Aquest és el repte que afronta l’artista barceloní Samuel Salcedo en la seva nova exposició al Moco Museum de Barcelona. La mostra reuneix peces com Wrecking Ball I, formada per tres escultures de trenta quilos cadascuna, o Mirror mirror on the wall, una instal·lació de nou caps de quinze quilos cadascun. A través d’aquests rostres monumentals i enigmàtics, sempre amb els ulls tancats, Salcedo explora emocions ambigües i inquietants. Creades amb materials industrials com l’alumini o el bronze, les escultures presenten expressions difícils de classificar: semblen alhora serenes i tenses, contingudes però intenses.  

"M’agrada molt la idea de l’escultura com a mirall", afirma Salcedo (Barcelona, 1975), convidant l’espectador a mirar cap endins i confrontar les seves pròpies emocions.  Format en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Metropolitana de Manchester, Salcedo és un dels escultors més destacats de la seva generació. Amb una trajectòria internacional consolidada, ha exposat de manera continuada des de 1998 en galeries i fires d’art d’arreu del món de la mà de 3 Punts Galeria, participant en esdeveniments com Art Madrid, Swab, Frankfurt Art Fair o Art London. 

Mar Carretero

Investigadora a l’ICCUB

Algunes estrelles neixen per quedar-se; d’altres, per fugir. Les estrelles fugitives viatgen per l’espai a velocitats inusualment altes, allunyant-se del lloc on van sorgir i desconcertant durant anys els astrònoms. Aquestes són les protagonistes de l’estudi observacional més ampli fet fins ara sobre estrelles massives fugitives de la Via Làctia, liderat per investigadors de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB) i de l’Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). El treball, publicat a Astronomy & Astrophysics, analitza per primera vegada de manera conjunta la rotació i la binarietat de 214 estrelles de tipus O, les més massives i brillant de la galàxia.

"És l’estudi més complet d’aquest tipus a la nostra galàxia", explica Mar Carretero Castrillo, autora principal de la recerca, realitzada a partir de dades del projecte Gaia, la missió més ambiciosa de l’Agència Espacial Europea (ESA) per estudiar la història i l'estructura de la Via Làctia. Nascuda a Lanzarote, Mar Carretero és investigadora predoctoral a l’ICCUB, i també està vinculada a l’IEEC i a l’Observatori Europeu Austral, on treballa amb grans bases de dades i espectroscòpia d’alta precisió per desxifrar el comportament de les estrelles més extremes, que són clau per entendre l’evolució de la galàxia.