Després de gairebé tres dècades vinculada a la vinya i el celler, Eva Plazas Torné assumeix una nova etapa al capdavant de Vilarnau com a gerent i enòloga. El relleu de Damià Deàs i Gual, figura històrica del projecte, no és únicament un canvi de nom a l’adreça: és un moment clau per entendre cap a on s’encamina una de les caves ecològiques de referència del Penedès i, per extensió, el futur del cava contemporani.
Parlar amb l’Eva és parlar de coneixement tècnic, de viticultura ecològica, d’identitat territorial i de lideratge conscient. La seva trajectòria —forjada des de dins, amb una mirada que combina precisió enològica i visió estratègica— permet abordar qüestions essencials per al sector: com es construeix continuïtat després d’una figura de pes, com es consolida el posicionament del cava en clau de qualitat i autenticitat, i com s’equilibra la sensibilitat de l’enòloga amb la responsabilitat empresarial de la gerent.
A més de la seva responsabilitat al celler, Eva Plazas Torné presideix CAVAWOMEN i participa activament en comitès de tast i organismes sectorials, aportant una visió transversal que transcendeix la pròpia marca. El seu entusiasme és evident, però també ho és el seu rigor.
— Després de gairebé trenta anys vinculada al sector i també a Vilarnau, què significa per a tu assumir ara la gerència i la direcció enològica en una nova etapa del celler?
— Això significa assumir una responsabilitat que va més enllà de l’elaboració del vi i el cava. Fa molts anys que creixo amb Vilarnau. De fet, vaig començar amb un contracte de pràctiques al laboratori i he crescut professionalment a Vilarnau i al grup González Byass, entenent el seu ADN des de dins. Ara tinc l’oportunitat de liderar una etapa on la tradició, la innovació i la sostenibilitat han de conviure. És un repte però també un compromís amb l’equip, amb el territori i amb la marca.
— Agafes el relleu d’una figura històrica com Damià Deàs i Gual. Com es gestiona la continuïtat sense quedar a l’ombra del llegat?
—- Amb respecte, però amb identitat pròpia. El llegat no és una ombra, és una base sòlida sobre la qual construir. La clau és entendre què va fer gran aquest lideratge i mantenir els seus valors essencials, aportant alhora la meva pròpia mirada, sensibilitat i manera de gestionar.
— Quins aspectes del projecte de Vilarnau consideres innegociables i quins creus que necessitaven evolucionar?
— Innegociable són el compromís amb la qualitat, el respecte al territori i la viticultura ecològica. Això forma part del cor de Vilarnau. Tanmateix, ha d’evolucionar en la manera com ens relacionem amb el consumidor: de manera més experiencial, amb més comunicació, connexió emocional i adaptació a un mercat global que canvia ràpid per poder arribar al públic jove.
— Vilarnau, com a firma referent del cava ecològic del Penedès. Què vol dir avui, en termes reals, treballar des de la sostenibilitat?
— Per a Vilarnau, treballar avui des de la sostenibilitat significa assumir un compromís real i integral que va molt més enllà de la viticultura ecològica. Implica aplicar criteris sostenibles en tot el procés: gestió responsable de l’aigua i l’energia, reducció de la petjada de CO₂, minimització de residus i packaging responsable, així com la cura i implicació de l’equip humà i el compromís social, avalat per la certificació SWfCP i la col·laboració contínua amb ONG’s.
— On és el límit entre sostenibilitat autèntica i màrqueting verd al sector del vi escumós?
— La sostenibilitat real es percep i es viu: quan les persones ens visiten i senten una atmosfera neta, un aire agradable i un entorn cuidat; quan observen la biodiversitat que ens envolta, les aus que s’acosten al llac, els ruscs que fomenten l’equilibri natural, o infraestructures visibles com les plaques solars i la caldera de biomassa. Són accions tangibles, comprovables i coherents amb el discurs, que demostren que la sostenibilitat no és un relat, sinó una pràctica quotidiana integrada en el projecte.
— Com a enòloga i ara també com a gerent, com equilibres la sensibilitat tècnica amb la responsabilitat empresarial?
— Cercant l’equilibri entre prendre decisions amb criteri tècnic i tenir una visió estratègica. Elaborar vi i cava sempre m’ha emocionat, i mai no deixes d’aprendre: cada any la climatologia és diferent, el raïm madura de manera diferent i els vins són diferents. Alhora, la responsabilitat com a gerent implica gestionar vendes, costos i proveïdors que canvien cada any. Per això és tan important comptar amb un gran equip com el que tinc.
— Com influeixen el territori i la viticultura ecològica en el perfil sensorial dels caves de Vilarnau?
— El territori influeix molt, per això, Vilarnau està situada a Espiells, un lloc increïble per al cultiu de la vinya, la zona més elevada del municipi de St. Sadurní d’Anoia, el bressol del cava. En un tast a cegues, és impossible diferenciar si un vi o un cava és ecològic o no. Ara bé, en tot el procés d’elaboració d’un cava ecològic no s’han utilitzat pesticides ni insecticides, i només s’utilitzen productes enològics autoritzats per a caves ECO.
— En un context de canvi climàtic evident, quins reptes tècnics concrets estan marcant la vostra manera de treballar a la vinya i al celler?
— L’avenç de les veremes, el control del grau alcohòlic i la preservació de l’acidesa natural són reptes constants. Estem adaptant pràctiques vitícoles i enològiques per mantenir frescor i equilibri. El canvi climàtic ja no és una cosa del futur; és una realitat present.
— Es pot parlar avui d’un estil Vilarnau reconeixible en copa? Si és així, com ho definiries?
— Sí, és clar. Els nostres caves busquen la frescor, amb aromes primàries que provenen del raïm, equilibrats i elegants, sempre amb una bombolla integrada. Són caves equilibrats, gastronòmics, versàtils i amb personalitat. Si proves una copa… vols repetir!
— També exerceixes de presidenta de CAVAWOMEN, quines barreres reals continuen existint per a les dones al sector vitivinícola?
— Jo personalment no he viscut aquestes barreres, però sí que hi ha obstacles de visibilitat i accés a llocs d’alta direcció, excepte per llegat familiar. Moltes dones estan altament formades i presents a tots els nivells tècnics, però encara no sempre arriben als alts òrgans de decisió.
— Has sentit en la teva trajectòria sostres invisibles o resistències que no es verbalitzen?
— Des que vaig començar a assistir a reunions on encara hi ha molt poques dones, he pres més consciència de la situació. Al final, t’adones que allò que realment ets és una professional. Quan fas bé la teva feina i demostres la teva professionalitat, no hi ha cap problema. Sempre dic que, per assolir la igualtat real, les dones hem de treballar colze a colze amb els homes, des del respecte i la col·laboració, i ser valorades per la nostra capacitat i compromís professional.
— Quins canvis estructurals necessita el sector perquè la igualtat deixi de ser una temàtica i passi a ser una realitat assumida?
— Perquè la igualtat sigui una realitat, és important que les dones ocupin més espais de direcció i s’atreveixin a trencar el famós sostre de vidre. Però també moltes vegades som nosaltres mateixes les que prioritzem la cura i el temps amb els nostres fills, perquè les nostres prioritats no sempre coincideixen amb les dels homes. Tanmateix, en les noves generacions això està començant a canviar, i aquí s’obre una oportunitat real per avançar cap a una igualtat més natural i assumida.
— Si haguessis d’assenyalar una oportunitat clara per al cava en els propers cinc anys, quina seria?
— L’oportunitat és posicionar-nos clarament com a escumós de qualitat, lligat a territori i sostenibilitat. El consumidor cerca autenticitat i relat. El cava té història, diversitat i potencial gastronòmic per consolidar-se al segment premium internacional.
Estem en un moment complex per al consum d’alcohol. El repte no només és vendre més, sinó reconnectar amb el consumidor jove des d’un altre lloc. Cal explicar que el vi i el cava no són simplement begudes alcohòliques: formen part de la nostra cultura mediterrània, gastronomia i paisatge. El cava és territori. Són vinyes ecològiques que formen part de la nostra essència, preserven la biodiversitat i permeten passejar, córrer o anar amb bicicleta entre ceps respirant aire net. Són ruscs, abelles, equilibri natural. Quan parlem de vi també parlem d’agricultura sostenible, paisatge viu i comunitat.
Si aconseguim que el consumidor jove entengui que darrere una ampolla hi ha cultura, respecte per la terra i compromís ecològic, estarem construint una relació més conscient i sostenible. El futur no passa per fomentar el consum indiscriminat, sinó per posar en valor el consum responsable, gastronòmic i cultural. Vet aquí la nostra oportunitat.
— Què t’emociona avui més: la vinya, el celler, el tast final o el moment en què algú destapa una ampolla?
— Tot m’emociona. M’encanta la part de la vinya: el paisatge i com varia a les quatre estacions de l’any; el celler, veure com el raïm es transforma en vi i la seva evolució durant la fermentació. Però el moment en què algú destapa una ampolla per celebrar alguna cosa és el tancament del cercle: tota la feina tècnica, agrícola i humana adquireix sentit.
— Personalment, què t’exigeix aquest nou rol que abans no t’exigia?
— M’exigeix tenir una visió més global i estratègica, gestionar l’equip i les persones ajudant-les a gaudir-ne treballant. Abans el meu focus era tècnic, encara que sempre he donat suport a la part comercial nacional i internacional mitjançant tasts, sopars-maridatge i presentacions. Ara he de pensar en mercat, posicionament i futur. És un repte, però també una oportunitat de creixement personal i professional.
