L’Aeroport de Barcelona reforma la T1 pensant en els avions més grans

El tràfic aeri continua sota mínims per la crisi provocada per la pandèmia i els aeroports segueixen deserts, amb pocs passatgers pels seus passadissos i pocs avions enlairant-se. L’absència del tràfec d’abans, amb milions de viatgers anant d’un lloc a l’altre, no atura els treballs a l’Aeroport de Barcelona, que acaba d’enllestir les obres per reformar l’ala sud de la terminal T1, que van començar a finals de 2018.

Amb una inversió de més de 48 milions d’euros, els treballs executats han permès reconvertir un espai originalment destinat a vols regionals per donar cabuda a avions de grans dimensions, que permeten operar rutes intercontinentals. Quan la T1 es va obrir, l’any 2009, hi havia molt pocs vols d’aquest tipus, però el creixement que ha registrat la infraestructura ha capgirat la situació. Deu anys més tard de la seva inauguració, l’Aeroport del Prat connectava amb 47 destinacions d’Amèrica, Àsia, Àfrica i Orient Mitjà, representant el 70% del tràfic total.

Segons ha explicat la directora de l’Aeroport, Sonia Corrochano, en una visita al nou dic sud de la T1, la reforma ha consistit a sumar cinc noves posicions de contacte per a aquest tipus d’aeronaus, amb una mida superior al que tenen els destinats a vols regionals, passant a tenir un total de 13 posicions. Així mateix, s’han construït quatre noves prepassarel·les d’embarcament i s’ha ampliat una cinquena, totes elles equipades amb passarel·les mòbils, els fingers, que permeten una connexió més ràpida i còmoda.

D’altra banda, aquesta zona de la T1 ha guanyat dues plantes més, que permetran separar el flux de diferents tipus de passatgers. El nivell inferior, el que ja existia abans de les obres, estarà destinat als passatgers de sortida i arribada de vols nacionals i provinents de l’espai Schengen. Els viatgers de fora de l’espai Schengen estaran a la segona planta, que serà per a les arribades, i a la tercera, per a les sortides. En aquest últim nivell també s’ha habilitat un espai per fer controls a les persones que vulguin anar cap als Estats Units.

Corrochano ha emmarcat aquests treballs en l’adaptació que s’està fent a la infraestructura per convertir-la en un hub intercontinental i no ha deixat de recordar l’ampliació que cal encarar per assegurar-ho. Aquesta qüestió provoca divisions des de fa anys entre Aena, la Generalitat i els ajuntaments limítrofs, sobretot, per les afectacions que pot tenir en les poblacions de Castelldefels i Viladecans i en l’espai protegit de La Ricarda. La directora de l’Aeroport ha insistit que és urgent trobar una solució que permeti guanyar més capacitat, tal com va fer fa unes setmanes el president d’Aena, Maurici Lucena.