Barcelona, capital europea del comerç local, en cinc moments (i un segell)

“On hi ha comerç, hi ha vida, i on hi ha vida, hi ha ciutat”. I enguany, aquesta ciutat és Barcelona. La ciutat s’ha estrenat com a Capital Europea del Comerç Local amb 200 activitats per davant, i de la mà de 70 entitats vinculades a l’àmbit del comerç, per fer-la arribar a tots els districtes de la ciutat.

I és que, com ha continuat la comissionada Nadia Quevedo, “el comerç local és molt més que una activitat econòmica; és clau per al dret de quedar-se a la ciutat”. I també per a la cohesió social, per a la identitat de la ciutat, per a la innovació des de la base i per a la resiliència urbana. La ciutat ho fa amb el seu model propi, i gràcies a una xarxa de més de 60.000 establiments, que donen feina a 152.000 persones i generen el 13% del PIB de Barcelona. Amb aquest model propi, Barcelona vol ser mirall per a altres ciutats europees que vulguin abraçar al seu comerç local.

Igual que el comerç de proximitat no és només comerç, la Capital Europea del Comerç Local també va més enllà, i donarà espai no només a la promoció del retail barceloní, sinó també a la reflexió i a la voluntat de deixar un llegat. Tot exercint, alhora, de laboratori urbà en el qual assajar nous models i estratègies del retail més local, en una iniciativa que busca enfortir el comerç de proximitat al llarg de tota Europa.

Però, més enllà d’objectius i propòsits, com es concretarà aquesta Capitalitat Europea del Comerç Local? Pendents que el programa al complet es vagi desgranant durant els pròxims mesos —“és un programa viu”, segons Quevedo—, aprofundim en els cinc moments clau d’aquest reconeixement que tants anys ha costat d’aconseguir.

La gran fira del comerç, a Glòries

Entre les principals accions previstes durant els 12 mesos en què Barcelona ostentarà aquesta primera edició del reconeixement, destaca una cita que ja està marcada en el calendari, i aviat: la Fira del Comerç Local. L’escenari que s’ha triat per acollir-la és emblemàtic a la ciutat: la renovada Glòries. La data tampoc s’ha triat de manera trivial: se celebrarà el 9 i 10 de maig, coincidint amb el Dia d’Europa. I és que aquesta capitalitat té la seva faceta europea com a puntal, com ha ressaltat la tinenta d’alcalde Raquel Gil: “Aquest títol no és només un símbol, sinó un compromís de Barcelona amb la Unió Europea”.

Espais de reflexió i debat

“Aquest any va de comerç, de tot el que el comerç representa, i de l’Europa que volem deixar als qui vindran, més justa, més sostenible, més humana. I el nostre comerç local forma part d’aquesta resposta”, ha afegit Gil. Per avançar en aquesta direcció, fa falta també un treball reflexiu i de debat, en el qual Barcelona s’endinsarà durant aquest any. La cita principal en aquest àmbit serà el Fòrum Europeu de les ciutats i regions del Comerç Local. Liderat per la Generalitat, l’Ajuntament se sumarà enguany per redoblar l’impuls al retail barceloní.

De la reflexió a la tendència

Per donar espai a aquesta reflexió i debat per retratar el comerç local i per anar donant forma als models del futur, la Capitalitat Europea també inclourà les Jornades Benchmarking de la Unió Europa. L’objectiu? Identificar tendències i les necessitats del comerç en clau d’innovació i sostenibilitat, i també de compromís social.

Més visibilitat, a rebuf del Tour de França

La ciutat aprofitarà aquest any per potenciar la visibilitat del comerç de proximitat, apel·lant a l’orgull ciutadà per les botigues dels seus carrers i places. En aquest sentit, l’Ajuntament desplegarà accions per promoure l’activitat comercial, també dirigides a modernitzar els establiments i a donar-los visibilitat. Aquí, Barcelona aprofitarà altres grans cites d’aques 2026: la sortida del Tour de França al juliol, i un altre títol europeu: aquest any Barcelona també és la Capital Europa de Nadal.

Més dades, més sinergies

En paral·lel, ser Capital Europea del Comerç Local també es traduirà en la creació d’un nou Observatori Local del Comerç de Barcelona. El nou organisme se centrarà en recollir informació i dades amb un sistema estàndard que permeti intercanviar-les amb altres ciutats, amb un propòsit: reforçar les sinergies entre municipis, i poder mesurar l’impacte de les polítiques públiques de reforç al comerç a escala local.

Bonus: el llegat (indispensable)

Si hi ha alguna cosa que caracteritza el model de Barcelona quan acull cites internacionals és la voluntat que impactin de manera perdurable a la ciutat. I la Capital Europa del Comerç Local no podia ser menys. L’Ajuntament la contempla com un punt d’inflexió per a la consolidació comercial i, per fer-ho possible, treballarà en un Pla Estratègic de Comerç Local 2035, i en un Pla Estratègic de Mercats. La previsió és que incloguin punts clau com la creació d’un saló sectorial per a donar-los visibilitat i explorar propostes innovadores, i la d’un nou segell per a distingir als establiments alineats amb els valors d’un comerç arrelat i compromès amb el seu entorn i amb la ciutat.

Així, la capitalitat no s’erigeix com un títol simbòlic o de reconeixement, sinó com una palanca per al futur del comerç a Barcelona, cap a la resta d’Europa. La ciutat ho farà, a més, en contacte amb dues ciutats europees més: Silandro (Itàlia), reconeguda en la categoria de fins a 50.000 habitants, i Caldas dona Rainha (Portugal), en la franja d’entre 50.000 i 250.000.

Al costat de Barcelona en la categoria de més de 250.000 habitants, aquesta primera edició ja comença a caminar, en una iniciativa impulsada des del propi teixit comercial barceloní. És la implicació d’aquest mateix teixit la que portarà la capitalitat a tots els districtes de la ciutat, i la que portarà el comerç de proximitat al centre del debat europeu sobre les seves ciutats i com habitar-les.