Teodor Currentzis s’ha consolidat com un dels directors més irreverents i magnètics de l’escena musical actual, amb la seva gestualitat extrema gairebé hipnòtica. El geni grecorús arriba a la ciutat per protagonitzar un dels concerts de música clàssica més esperats de la temporada, al capdavant de la seva formació musicAeterna, enfrontant-se a un repte ambiciós: L’anell del Nibelung, de Richard Wagner.

No és un repte menor. Aquest cicle de Wagner està format per quatre òperes inspirades en la mitologia germànica, superant les quinze hores d’interpretació, tot un repte fins i tot per al melòman més entregat. Amb la voluntat de fer digerible aquesta monumental obra sonora, el director estatunidenc Lorin Maazel va crear l’any 1987 una versió condensada de l’obra: L’anell sense paraules. Una selecció purament simfònica que prescindeix del cant i del text, conservant la força dramàtica de Wagner a través dels seus millors passatges, i reduint l’obra a poc més d’una hora i quart de música. Una síntesi poderosa que, sota la batuta elèctrica de Currentzis, promet una experiència intensa, hipnòtica i emocional.

Cada dijous de febrer, la música emergent troba el seu refugi entre les parets de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. Un espai emblemàtic que convida a deixar-se portar per un viatge sonor íntim, protagonitzat per algunes de les veus més prometedores de l’escena emergent.

La novel·la negra mai no passa de moda. I a Barcelona, la ciutat sembla escrita per aquest gènere: carrers amb històries ocultes, racons que amaguen secrets, i vides que es torcen. Per aquest motiu, any rere any, la capital catalana celebra aquest gènere amb el BCN Negra, la trobada imprescindible per a lectors i professionals del misteri.

L’edició d’enguany porta per lema Malavida, un recordatori de les decisions que ens poden conduir pel camí fosc. Aquest fil conductor impregnarà cada taula rodona, exposició i debat del festival. I, com sempre, BCN Negra serà l’epicentre del gènere internacional i local, amb veus com Claudia Piñeiro, Dominique Manotti, Richard Price, Giancarlo Carofiglio i Mike Herron, guanyador del 21è Premi Pepe Carvalho. Tampoc faltaran els autors de casa nostra, com Núria Cadenes o Xavier Theros, que aporten el pols més proper a la ciutat.

Encara que molts barcelonins ja ho hagin oblidat, fins fa no gaire al cor de la ciutat hi havia una presó amb 600 cel·les. Considerada en el seu moment un model exemplar per a la resta de l’Estat, La Model va tancar portes l’any 2017. Avui, però, és possible endinsar-s’hi en ella, sense haver de complir cap condemna per algun problema amb la justícia.

Des de principis de gener, de fet, l’Ajuntament de Barcelona ha ampliat les visites guiades, que ara tenen lloc cada dia laborable, a més dels divendres i caps de setmana. Unes visites que permeten recórrer la història de la presó: des de la seva construcció el 1904, amb un innovador disseny en forma de panòptic que permetia controlar tots els moviments interns, fins als anys de la repressió franquista, quan es van omplir les cel·les de presos polítics. També es recorden les condicions de vida dels seus habitants, els alçaments i els residents més famosos, des de l’assassí de la katana fins a El Vaquilla, passant per Salvador Puig i Antich, víctima de l’últim garrot vil aplicat pel franquisme. Per aquells que ho prefereixin, però, la presó també es pot visitar per lliure, divendres i caps de setmana. A més, la Model actualment exhibeix l’exposició I després de Franco, què?, coincidint amb el 50è aniversari de la mort del dictador