Barcelona compta amb una tradició sòlida de col·leccionisme, amb figures com Antoni Vila Casas, Ernesto Ventós o Josep Suñol, que van construir col·leccions i les van compartir amb el públic a través de fundacions. Tanmateix, avui es percep que hi ha pocs col·leccionistes actius, sobretot si es compara amb Madrid o amb capitals europees com Brussel·les o París. Aquesta escassetat no és només una dada: és un repte per a la societat, perquè la funció del col·leccionista és clau perquè l’ecosistema artístic funcioni.
En parlar amb agents del sector, es confirma que el col·leccionisme a Barcelona està fragmentat i és difícil de dimensionar. Hi ha una creença generalitzada que col·leccionar “no és per a mi”: alguns temen acostar-se a un món percebut com elitista o poc transparent, i per a la majoria el primer pas sembla inassolible per la inversió econòmica que implica. No obstant, el col·leccionisme no és exclusiu de les grans fortunes: les galeries d’art de Barcelona ofereixen obres per a totes les butxaques. Molts col·leccionistes són professionals vinculats a la cultura, el disseny o la creativitat, que senten un interès genuí per l’art i decideixen donar-hi suport adquirint obres i fent un esforç econòmic en un intent de democratitzar l’accés a aquest àmbit.
En aquest context, iniciatives com The Collector is Present, organitzada per Barcelona Gallery Weekend, busquen visibilitzar i posar en valor la figura del col·leccionista i la seva relació amb la galeria d’art. Aquest any celebra la seva quarta edició, que tindrà lloc del 14 al 16 de maig, mostrant la seva continuïtat a la ciutat. “L’objectiu és animar altres persones a col·leccionar i permetre que siguin els mateixos col·leccionistes qui expliquin la seva experiència”, explica Mariña Á. Pino, directora de Barcelona Gallery Weekend. A través de xerrades i trobades, col·leccionistes de la ciutat comparteixen la seva experiència posant el focus en les relacions que s’estableixen entre col·leccionistes, galeristes i artistes, les diferents maneres d’acostar-se a l’art i les possibles motivacions per adquirir-lo.
El repte va més enllà de la capacitat econòmica, ja que demana un canvi en la percepció pública esmentada anteriorment. Marc Francés, col·leccionista jove establert entre Brussel·les i Barcelona, subratlla que “existeix una aura d’elitisme, de poca transparència i de prejudicis contra el món de l’art que fan que moltes persones no s’hi acostin”. Tot i així, destaca que a Barcelona hi ha trobat “un ambient sa, poc especulatiu, on artistes, galeristes i col·leccionistes estimen genuïnament el que fan”. La tasca, afirma, és atraure nous públics, explicar-los com funciona el món de l’art i fer que se sentin benvinguts, incorporant la compra d’una obra d’art com una forma de donar suport a la cultura.
Programes com MACBA Studio, de la Fundació MACBA, demostren que és possibl promoure el col·leccionisme entre noves generacions. Iniciat el 2022, fomenta el col·leccionisme entre joves menors de 35 anys a través de visites privades a estudis d’artistes, trobades amb comissaris, rutes per galeries, accés a fires i viatges culturals. El grup reuneix joves que inicien el seu camí en el col·leccionisme i altres amb més trajectòria, tots ells vinculats pel seu compromís amb el MACBA i l’ecosistema artístic. Gràcies a aquesta participació, els membres contribueixen directament al creixement de la Col·lecció del museu i al desenvolupament del col·leccionisme en una nova generació. Fa unes setmanes, MACBA Studio va rebre el Premi “A” al Col·leccionisme de la Fundació ARCO, un reconeixement a la seva tasca i a la seva capacitat d’acostar l’art contemporani i fomentar el col·leccionisme entre els joves.
També SOFT Collectors, de la galeria Chiquita Room, demostra que és possible fer del col·leccionisme una pràctica accessible. Com explica Laura González Palacios, directora de la galeria, “és un excel·lent punt d’entrada al col·leccionisme d’art, de manera assequible i accessible. Intentem derribar barreres socials i econòmiques que, per desconeixement o manca de contacte amb el sector, poden impedir començar a adquirir obres d’art i construir una col·lecció.” El seu model de subscripció anual de 150 € inclou rebre tres obres gràfiques o edicions d’artistes al llarg de l’any, coincidint amb cites importants del calendari: la nit de Reis, Sant Jordi i Barcelona Gallery Weekend.
Barcelona no és Brussel·les ni París, però té una comunitat activa i disposada a acompanyar noves generacions de col·leccionistes. La base pot ser més reduïda, però l’ecosistema és sòlid i hi ha una voluntat clara de créixer. El veritable repte és a la societat: democratitzar el col·leccionisme, fomentar la cultura de l’adquisició d’art i reconèixer la funció essencial del col·leccionista per sostenir artistes i galeries. Perquè sense col·leccionistes compromesos, l’ecosistema artístic perd impuls i, amb ell, la possibilitat que la ciutat desplegui tot el seu potencial cultural.
