Laura és científica, vesteix bata blanca i rarament surt del seu laboratori. Té l’ambició de millorar la societat, així que es concentra en tots els detalls de la seva recerca. Però encara no sap a on la portarà. Al costat del seu equip, cada dia es planteja preguntes i procura obtenir respostes i evidències. Registra el procés, apunta les dades i la informació. Són anys de proves i anys d’errors i un dia, potser, apareix un canvi substantiu. Un detall que marqui la diferència.
A Barcelona s’emprèn des de laboratoris a través de spin-offs amb bases sòlides en la recerca científica i tecnològica. L’ecosistema de centres de recerca de Barcelona no només ha impulsat el creixement econòmic local, sinó que ha contribuït significativament a l’avanç de sectors com la biotecnologia, la intel·ligència artificial i la salut. I el paper de dones com Laura ha estat decisiu.
Catalunya, amb la seva rica tradició en recerca científica i tecnològica, és un referent internacional en la transferència del coneixement a l’àmbit empresarial. Tanmateix, quan s’analitza amb detall la participació de les dones en aquest ecosistema, emergeixen desequilibris que criden a la reflexió i acció.
En els centres universitaris i de recerca de Catalunya, les dones constitueixen el 55% del personal predoctoral, una dada encoratjadora que demostra com les joves investigadores estan apostant per la ciència com una carrera viable. Però aquesta xifra es desploma dràsticament al 27% quan parlem de líders de grups en recerca. Aquest patró es repeteix en l’àmbit universitari, on només el 30% de la recerca està dirigida per dones, i únicament el 34% dels grups de recerca compta amb lideratge femení.
Aquestes xifres posen de manifest un problema estructural que afecta el progrés professional de les dones en la ciència i en l’impuls emprenedor. El recent informe Women in the Entrepreneurial Ecosystem of Spain 2024, elaborat per la Plataforma ONE, ho deixa clar: encara que les dones cada vegada mostren major intenció d’emprendre, el nombre d’aquelles que aconsegueixen fundar o liderar startups continua estancat.
Les startups fundades per homes atreuen més inversió, tenen majors xarxes de contacte, i continuen sent percebudes com a apostes més “serioses” o “ambicioses”
L’any 2023, el 10,9% de les dones a Espanya va expressar la seva intenció d’emprendre, una xifra superior al 8,8% registrat l’any anterior. Aquest creixement és prometedor. Demostra que l’esperit emprenedor femení està viu, actiu i decidit a aportar valor. Però quan mirem quantes d’aquestes intencions es converteixen en projectes empresarials innovadors, ens trobem amb una dada immòbil: només el 20% de les startups innovadores compten amb fundadores. Pitjor encara, únicament el 8% són fundades exclusivament per dones.
Què frena aquesta transformació? No és la falta d’idees ni de talent. Les motivacions són clares: autonomia, impacte social, equilibri entre vida laboral i personal. Les emprenedores no només volen innovar, també busquen fer-ho des d’un propòsit transformador. Llavors, per què segueixen tan lluny del centre de l’ecosistema startup? La resposta és tan estructural com cultural: l’accés al finançament continua sent molt més difícil per a les dones. Les startups fundades per homes atreuen més inversió, tenen majors xarxes de contacte, i continuen sent percebudes com a apostes més “serioses” o “ambicioses”. El biaix és real, encara que poques vegades es reconegui obertament.
També hi ha un parany invisible en la narrativa de l’emprenedoria femenina: es valora i se celebra… mentre no ocupi massa espai. Aplaudim les dones emprenedores en sectors “tous” o amb impacte social, però els costa molt més escalar en indústries tecnològiques, rebre rondes d’inversió milionàries o figurar entre els “unicorns” del panorama espanyol. Per sort, alguna cosa s’està movent a Barcelona. Xarxes de business angels com WeRockCapital creada per Helena Torras i Ana Rebollo, Sheblooms, o WA4STEAM estan ajudant a canviar les regles del joc, oferint formació, finançament i visibilitat a emprenedores amb projectes sòlids i disruptius.
