Entrenaments de força a 90 anys, converses cada vegada més informades sobre l’alimentació a llarg termini, preguntes sobre el secret de les persones que superen els cent anys; complements alimentaris per dormir millor, acompanyar la menopausa o reduir l’estrès. Biohacking per optimitzar l’energia i tecnologia que monitoritza, gairebé en temps real, els nostres hàbits diaris. Fa tot just uns anys, tot això semblava un discurs del futur i avui ja forma part del dia a dia.
Barcelona està teixint, gairebé sense fer soroll, una indústria per donar resposta a una de les transformacions socials i econòmiques més rellevants dels pròxims anys: la longevitat. I les xifres que expliquen aquest nou escenari no són menors. Catalunya registra avui 3.051 persones centenàries, la xifra més alta des que existeixen dades, segons el darrer informe de l’Idescat; i Barcelona suma un rècord propi amb 1.104 veïns de 100 anys o més, un 9,6 % més que l’any anterior, segons l’Ajuntament. Aquestes dades no són una curiositat demogràfica: són un senyal. L’estructura d’edat està canviant i, amb ella, les necessitats, els serveis i les prioritats de les nostres ciutats.
Però la longevitat no és un assumpte reservat a les edats més avançades. Afecta totes les persones que avui es pregunten com viuran les pròximes dècades en termes de salut, autonomia i benestar. Significa parlar de prevenció, d’hàbits, d’accés a serveis i de models urbans capaços d’acompanyar vides més llargues i actives. I significa, també, assumir que no es tracta només de viure més anys, sinó de viure’ls millor.
Fa quinze anys, parlar de prevenció, de salut proactiva o de nutrició avançada era gairebé contracultural a Barcelona. L’evidència científica era menys accessible, el mercat tot just començava a despuntar i el discurs de la longevitat sonava llunyà, gairebé futurista. Avui, la mentalitat ha canviat de manera profunda, i encara més a la nostra ciutat: la ciència avança a gran velocitat i les persones busquen solucions integrals que connectin alimentació, descans, exercici, benestar emocional i tecnologia.
És precisament en aquest escenari on un dels sectors que més creix és el de la nutrició avançada i els complements alimentaris, que ja supera els 2.000 milions d’euros anuals a Espanya i ha tornat a créixer respecte a l’any anterior, segons Afepadi i IQVIA. Catalunya destaca com un dels pols més dinàmics del país, amb una concentració d’empreses, centres de recerca i talent que impulsen la innovació en aquest sector. No és només un fenomen de consum, sinó un reflex de com les persones estan cada vegada més informades i disposades a invertir en qualitat de vida.
Longevitat, motor econòmic
Barcelona concentra un ecosistema de ciències de la vida que la situa entre els pols més dinàmics del sud d’Europa: més de 1.500 empreses i 93 centres de recerca vinculats al sector, amb prop de 60.000 professionals, segons dades de l’Ajuntament. A això s’hi suma un sistema sanitari sòlid, hubs tecnològics consolidats, talent internacional i un estil de vida que funciona com a laboratori natural de benestar.
Sobre aquesta base es desenvolupen projectes que combinen nutrició personalitzada, biomarcadors, monitorització digital del benestar i programes preventius que integren alimentació, moviment, descans i salut emocional. L’oportunitat per a la ciutat és evident, tot i que no està exempta de reptes: garantir l’accés a la prevenció i evitar que la innovació generi noves desigualtats serà clau.
Barcelona té tots els ingredients per liderar aquesta nova economia de la longevitat. La pregunta ara és com la ciutat aprofitarà aquesta oportunitat per convertir la longevitat en un motor de benestar, inclusió i desenvolupament econòmic, demostrant que viure més anys no és només un repte demogràfic, sinó una oportunitat per repensar la ciutat, la salut i la qualitat de vida de totes les persones.
