Barcelona està immersa en una lliga per refermar el seu posicionament com a hub tecnològic i emprenedor. Ara, el sector financer també vol jugar aquesta partida. Amb aquest objectiu treballa el Barcelona Finance Cluster (BFC), que busca articular una xarxa de col·laboració entre empreses, institucions i centres de coneixement per reforçar la competitivitat del sector i consolidar Barcelona com una de les grans places financeres del sud d’Europa.
El clúster, que va començar a articular-se ara fa un any, camina amb una estructura consolidada des de juliol, amb Alejandro Utrera com a gerent, i amb la presidència de Carme Hortalà. Des d’aleshores, l’entitat ha anat definint el seu full de ruta amb la voluntat d’esdevenir un espai de cooperació estratègica entre actors que, sovint, han operat de manera aïllada o fins i tot com a competidors.
Amb aquest propòsit, busca capgirar aquesta lògica i passar de ser competidors a ser col·laboradors en pro d’un ecosistema financer més sòlid i articulat. “L’objectiu del clúster és crear una xarxa de col·laboració entre els diferents agents de l’ecosistema financer”, destaca Utrera. Per aconseguir-ho, el BFC vol integrar organitzacions que representin tota la cadena de valor del sector: des de bancs i asseguradores fins a fintech, passant per consultores especialitzades en finances sostenibles, empreses de gestió d’actius, fons de venture capital i private equity, centres tecnològics i fins i tot institucions de formació.
Des d’aquest ampli ventall, el clúster compta ja amb 45 membres, que representen aproximadament el 45% del negoci financer català. El sector, en conjunt, està format per unes 650 empreses, amb una facturació global d’uns 48.000 milions d’euros i més de 104.000 treballadors, una dimensió que evidencia el seu pes estructural dins l’economia catalana.
Amb el clúster, l’ambició és situar tot aquest divers ecosistema financer mirant cap a la mateixa direcció. I és que, “en molts sectors, quan les empreses més competidores comencen a col·laborar en determinats àmbits, el sistema esdevé més sofisticat i productiu”, recalca Utrera; sense que desaparegui la competència, però buscant punts de col·laboració on compartir coneixement pugui generar valor conjunt.
De cara als pròxims anys, el clúster preveu ampliar la seva base associativa fins a arribar a entre 60 i 70 membres, amb la voluntat de completar tota aquesta cadena de valor del sector financer. La filosofia és mantenir les portes obertes tant a grans corporacions com a empreses emergents amb propostes innovadores. No obstant això, “la dimensió no és el factor decisiu; el que compta és la capacitat d’aportar valor”.
Des d’aquest objectiu, el clúster posa el focus especialment en quatre eixos estratègics: la innovació tecnològica, finances sostenibles, talent i educació, i nous mercats i projecció internacional. En l’àmbit tecnològic, el clúster vol impulsar la col·laboració entre els principals actors de la innovació financera, especialment en camps com la intel·ligència artificial, la digitalització o la ciberseguretat. A més, també treballa perquè aquestes innovacions —sovint empreses per les fintech— puguin créixer dins d’un marc normatiu que doni espai a aquesta innovació, i no la freni. Tot això, sense deixar de mirar a la projecció internacional, mitjançant missions empresarials per conèixer altres ecosistemes financers i fomentar noves aliances.
De l’educació financera a empreses internacionals
Tot i l’enfocament cap a les empreses del sector financer, el clúster no deixa de mirar la societat i el seu nivell de coneixement en aquest àmbit. De fet, “l’educació financera és un tema transversal on tots els actors coincideixen”, davant les mancances que perceben en la formació tant de noves generacions com de determinats col·lectius i empreses en el camp de les finances.
A més, el cluster mira més enllà de l’àmbit acotat de les finances per fomentar les connexions del sector amb altres àmbits econòmics, a través de jornades com l’organitzada amb el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya. I és que, com destaca Utrera, aquestes sinergies són especialment rellevants en un moment en què Barcelona reforça el seu atractiu per a empreses tecnològiques i hubs d’abast global.
Aterratges internacionals
En aquest context, empreses internacionals de l’àmbit fintech com Revolut o Qonto també han escollit Barcelona com a base per expandir-se, fet que posiciona i alhora potencia Barcelona com a pol d’innovació financera. Tant és així que el BFC treballa en una estratègia específica per reforçar aquest segment i facilitar l’aterratge de noves companyies. També en aquest context s’emmarca la recent creació del nou centre d’innovació que el Banc d’Espanya ha instal·lat al seu històric edifici de Plaça Catalunya. El centre, que ha emergit amb l’objectiu d’assajar noves tecnologies en l’àmbit de les finances i l’economia, reforça la ciutat com a pol emergent en aquest camí d’innovació.
Amb aquesta estructura, el Barcelona Finance Cluster aspira a convertir-se en una plataforma de referència per al sector financer català i un instrument per projectar Barcelona al món. Així, el BFC té una ambició clara: situar la ciutat com un epicentre d’inversió, tecnologia i innovació financera, capaç de competir amb altres hubs europeus i de liderar el desenvolupament del sector al sud d’Europa.
