Barcelona Republic: influència, poder i economia de la reputació

El món viu una tensió creixent entre dos grans models polítics i econòmics. Dues pulsions antagòniques que marcaran el rumb de la geoeconomia global i condicionaran les pròximes dècades l’esdevenir de les ciutats, les democràcies i dels mercats. D’una banda, sorgeix l’economia de la reputació, un model econòmic basat en la construcció de confiança, la credibilitat, l’aposta pel talent, la innovació, la col·laboració i la capacitat de generar legitimitat global. De l’altra, assistim a l’ofensiva dels que advoquen per l’economia de la coacció, la por, el control, la polarització, la pressió geopolítica, els aranzels desproporcionats i la utilització del poder polític, econòmic o militar com a instrument de dominació.

Ambdues dinàmiques conviuen avui al món d’avui, però no funcionen necessàriament com un joc de suma zero. La temptació ètica i intel·lectual ens inclinaria a presentar-los com a dos universos completament oposats, però la realitat és molt més híbrida i complexa. Fins i tot les economies democràtiques amb més cotes de reputació necessiten una certa capacitat de coacció. D’altra part, els models més coercitius, i fins i tot autoritaris, busquen guanyar una certa legitimitat i reputació internacional per intentar sobreviure o consolidar-se. Però en tot cas, en tots dos casos estem parlant de maneres diferents d’exercir el poder. El poder de la influència davant del poder de la imposició.

Evidentment, per als demòcrates l’aposta hauria de ser clara. L’economia de la reputació és l’única coherent i viable perquè no té res a veure amb dogmes ideològics sinó amb l’ètica i la defensa de l’interès general. El repte no és senzill, es tracta de generar confiança i guanyar poder i influència a través de l’atracció del millor talent, empreses, inversors o ciutadans que volen participar i contribuir a un ecosistema basat en la diversitat, el diàleg i la convivència, encara que de vegades sigui complex gestionar-ho. En aquest terreny, els països i les ciutats hauran de desplegar noves intel·ligències i capacitats. Durant les darreres dècades les ciutats i els territoris competien —i encara ho fan— per atraure grans inversions de l’Estat en infraestructures, guanyaven competitivitat amb costos laborals a la baixa i s’afanyaven per oferir incentius fiscals a les grans empreses. No obstant això, el factor crític per al desenvolupament és molt més intangible i decisiu i cal invertir de manera intel·ligent en la construcció de confiança.

A la nova Trust Economy, és a dir, l’economia de la confiança i la reputació, els territoris capaços de projectar credibilitat, estabilitat, innovació i qualitat de vida són els que atrauran inversió, talent i generaran les millors oportunitats. Un estudi recent, L’Economia Global de la Reputació: una nova classe d’actius per a una nova era, de la consultora Burson, quantifica la reputació corporativa com un actiu financer tangible i revela que aquesta economia té un valor d’aproximadament 7 bilions de dòlars. Una oportunitat enorme per a aquelles empreses i territoris que sàpiguen posar la reputació com a vector fonamental del seu propòsit i objectius.

Les principals ciutats globals són especialment sensibles a aquesta realitat. Si volen ser competitives i estar inserides a les principals cadenes de valor global, hauran de desplegar una nova intel·ligència col·lectiva i decidir per quin model volen apostar. Si ho fan per l’economia de la reputació que opera a través de l’atracció, generant la influència, la credibilitat, i la confiança, el que en Joseph Nye va definir com a soft power (el poder tou), o bé aposten per l’economia de la coacció de la mà d’Estats que aposten pel hard power (el poder dur) amb control polític i tecnològic. Algunes ciutats ja han entès fa anys aquesta transformació i estan construint posicionaments globals basats en la reputació i la confiança. Copenhaguen ha esdevingut referència mundial en sostenibilitat i qualitat urbana. Amsterdam es projecta com a capital europea de la creativitat i la innovació responsable. Singapur ha consolidat la seva reputació lligada a estabilitat, eficiència i seguretat jurídica. Toronto o Vancouver han sabut associar la seva marca al respecte de la diversitat, el talent i la qualitat de vida.

Recuperar i actualitzar la cultura de la cooperació público-privada és imprescindible per afrontar els reptes de les pròximes dècades

A Europa, poques ciutats tenen un potencial tan singular com Barcelona per ser un referent en aquesta nova economia de la reputació. La ciutat té una combinació única i particular que marida qualitat de vida, creativitat, projecció internacional, ecosistema tecnològic, capacitat científica i gran atractiu cultural. El repte és transformar aquests atributs en una estratègia econòmica coherent, inclusiva i global. Barcelona fa anys que construeix una marca internacional potent gràcies a una triple connectivitat econòmica, física i emocional, encara que hi ha hagut clars i foscos que l’han penalitzat. La ciutat gaudeix d’un envejable posicionament cultural, turístic i creatiu complementat amb un ecosistema d’innovació i emprenedoria reconegut internacionalment amb el 22@ o la Fira de Barcelona com a grans referents. Una aposta que ha donat fruits i la posiciona com una de les ciutats europees més atractives per a les startups, la inversió estrangera i el talent digital.

No obstant això, la gran oportunitat de Barcelona no consisteix a atraure startups, empreses o congressos. Ho ha de fer sobre un model de ciutat ben definit, apostant per uns atributs de posicionament i atracció clars com l’aposta per ser una ciutat oberta, connectada, competitiva, sostenible i inclusiva. Una ciutat amb un propòsit ben definit davant d’altres models, legítims, però més extractius, que busquen el catch all per atraure tot el que es mou.

En aquest nou món econòmic polaritzat, Barcelona i Catalunya han de ser capaços de posar en valor els seus avantatges competitius, i l’aposta per l’economia de la reputació n’és una. La intel·ligència artificial necessitarà ciutats que projectin innovació responsable. La biotecnologia requereix ecosistemes científics creïbles i estables. L’economia verda necessita ciutats associades a la sostenibilitat i la qualitat urbana. I les indústries creatives prosperen millor en entorns oberts i culturalment dinàmics, per posar-ne alguns exemples pràctics. En definitiva, podem ser un territori on innovació i benestar conviuen i es complementen en contraposició a altres models de ciutats o territoris més orientats principalment al creixement econòmic o financer.

Però construir una proposta de valor de ciutat o de país sobre l’economia de la reputació exigeix ​​molt més que desplegar una estratègia de màrqueting institucional o de city branding. La reputació no es proclama, es construeix des de l’experiència i les accions, i ha de ser reconeguda pels altres. Per això, la governança adquireix una importància decisiva. Les ciutats que lideren l’economia de la reputació són aquelles capaces d’oferir visió estratègica, estabilitat i eficiència, cosa que ens exigeix ​​institucions eficaces, transparents i orientades al llarg termini i no a les pròximes eleccions. Per als inversors, siguin privats o institucionals, la qualitat institucional ha esdevingut igualment un factor competitiu tan rellevant com les infraestructures o la fiscalitat.

Les ciutats més influents no seran necessàriament les més grans, sinó les que generin més confiança i sàpiguen aprofitar el potencial del poder de la influència de la nova República de la reputació

Barcelona necessita reforçar la governança per fer-la més moderna i col·laborativa. Els grans reptes a què ens enfrontem ja no es poden impulsar únicament des de les institucions públiques. Tampoc no les pot gestionar de forma coherent i inclusiva el mercat. La realitat ens interpel·la a construir ecosistemes de col·laboració públic-social-privada capaços d’alinear interessos, accelerar projectes estratègics i generar consensos estables per garantir la competitivitat, la sostenibilitat i l’equitat. Els hubs globals més prestigiosos funcionen des d’aquesta lògica. Singapur combina lideratge institucional amb una forta col·laboració empresarial. Copenhaguen ha construït el lideratge en sostenibilitat gràcies a aliances entre administració, universitats i sector privat. I ciutats com Amsterdam o Boston han consolidat ecosistemes innovadors recolzats en xarxes de cooperació permanents entre empreses, centres de coneixement i administracions.

Barcelona disposa d’una llarga tradició de col·laboració público-privada que ha estat clau en els grans moments de la història per aconseguir donar un impuls modernitzador a la ciutat i a Catalunya. Recuperar i actualitzar aquesta cultura de cooperació és imprescindible per afrontar els reptes de les pròximes dècades. Podem i ho hem de fer. Tenim una bona marca global, creativitat i talent, capacitat científica, atractiu urbà i una governança democràtica. El que ara necessitem és articular una nova missió col·lectiva de ciutat i de país per passar de ser una ciutat admirada a convertir-nos en un veritable referent global de l’economia de la reputació. Perquè les ciutats més influents no seran necessàriament les més grans, sinó les que generin més confiança i sàpiguen aprofitar tot el potencial del poder de la influència d’aquesta nova República de la reputació sense banderes ni fronteres.