Estic asseguda en una terrassa observant la primavera a la ciutat de Gaudí i del Sónar. A la ciutat que comença el dia a les 6.26 del matí a la platja de la Mar Bella i es fica al llit a les 21.09 a Collserola. La ciutat amb mar i muntanya integrada per tots els seus urbanites. Amb totes les influències i mestissatges, classes socials, ètnies i una oferta cultural i gastronòmica inesgotable.
Barcelona, amb carrers poc il·luminats i sensació d’inseguretat en al algunes zones. Barcelona, amb emprenedors de tot el món que prefereixen guanyar menys però viure millor. Barcelona, amb una història viscuda i patida per tants catalans i catalanes que han construït una marca de ciutat imparable.
Barcelona, plena de terrasses i bars on parlem de la vida, on tenim cites, on construïm barri i marca de ciutat. Quan em diuen que no semblo catalana perquè parlo amb tothom, perquè soc curiosa, perquè m’interesso per les persones, saludo, somric i miro als ulls… penso que cal trencar aquest estereotip.
En aquesta terrassa on estic escrivint aquest article al barri del Poblenou les persones parlen i es miren. Barcelona ha acollit immigració, ha sofert guerres civils i mundials, ha estat seu de grans exposicions universals i culturals. Barcelona és bressol d’art, d’artistes, de creativitat. Barcelona s’ha fet un lloc a Espanya i al món sense ser capital.
Barcelona està a l’alçada de Barcelona. Ara ens toca als barcelonins i barcelonines estar a l’alçada de la nostra ciutat, amb arrels romanes, romàniques, jueves, gòtiques, modernistes, i renaixentistes. Barcelona, que serà Capital Mundial de l’Arquitectura el 2026 i que ja ha acollit Jocs Olímpics, exposicions universals i la Copa de l’Amèrica, ho està fent bé. Nosaltres hem d’estar a l’alçada del que està aconseguint.
M’imagino Barcelona femenina, poderosa, amiga
Vaig tenir la sort d’entrevistar el periodista Màrius Carol fa uns dies i, parlant de Barcelona i de les seves gents, va citar el director de cinema italià Federico Fellini, qui deia que Barcelona era el millor plató per a qualsevol pel·lícula històrica, perquè havíem viscut totes les èpoques i s’havia construït i reconstruït una ciutat damunt d’una altra.
I portant-ho al meu terreny, li vaig preguntar al Màrius si Barcelona era dona. I em va contestar amb la seva mirada franca i veu radiofònica que sí, que Barcelona és dona. És elegant, seductora, tolerant, intel·ligent, referent, i és una ciutat d’acollida. M’agrada imaginar-me a la meva ciutat així; femenina, poderosa, amiga. I parlant, parlant, em va dir: perquè Barcelona s’ho val.
