11.000 referències entre vins i destil·lats, gairebé 400 treballadors i un centre logístic capaç de moure fins a 50.000 ampolles diàries. Aquestes són les xifres que s’amaguen darrere de l’èxit de Vila Viniteca, una de les distribuïdores de vi més influents d’Europa, amb seu al barri del Born de Barcelona (Agullers, 7), però que opera a més d’una trentena de països d’arreu del món. La seva història d’èxit, però, no s’explica només amb números. Es construeix, sobretot, a partir de passió, negocis centenaris i llegats familiars. Concretament, tot comença amb dos projectes familiars catalans: el colmado Vila, fundat el 1932 al mateix Born, i la finca vinícola de Ca N’Estruc, als peus de Montserrat —documentada des de 1574—, que l’any 1993 conflueixen per donar forma a l’actual Vila Viniteca.
La història de Vila Viniteca és, en essència, la història de dos apassionats pel vi que es converteixen en socis i, amb el temps, en bons amics. D’una banda, la del Quim Vila, tercera generació al capdavant del colmado al barri del Born, que ja en els seus inicis, a més de productes bàsics i aliments —van ser els primers, per exemple, a vendre formatge de bola holandès a Barcelona— subministrava vi i licors als restaurants de la zona.
De l’altra, Siscu Martí, nascut i resident a Ca N’Estruc, que continua un llegat familiar documentat des del 1574. Els registres que avui llueixen a les parets de la finca evidencien una propietat agrícola amb usos diversos, des d’agricultura a ramaderia, situada a 165 metres d’altitud, a la falda de Montserrat. El punt d’inflexió arriba l’any 1983, quan Martí convenç el seu pare d’abandonar la venda de vi a granel i apostar per la qualitat, gràcies a l’aliança amb diferents experts del sector vitivinícola.
A partir d’aquest canvi de rumb, la finca situada a Esparreguera aconsegueix fites importants, com convertir-se en el primer celler registrat a la DO Catalunya, creada l’any 1999. Avui, Ca N’Estruc disposa de 22 hectàrees de vinya i elabora 11 referències, entre blancs i negres, produïts sota els principis de viticultura ecològica i biodinàmica. “Produir un vi cada any i fer-lo bo és simplement un plaer il·lusionant”, confessa Martí, amb una passió, un convenciment i una manera d’entendre la professió que sembla portar en la seva sang.
El punt d’unió d’aquestes dues històries familiars es produeix l’any 1993. Després d’una primera relació comercial —Martí ja venia els vins de Ca N’Estruc al colmado Vila—, tots dos tenien l’ambició de reinventar els seus respectius negocis i decideixen unir-se per a fer-los prosperar. Així neix Vila Viniteca, que actua tant de distribuïdora de vins com a propietària del celler de Ca N’Estruc (a més d’altres cellers que van adquirint amb el temps), i que serà l’espurna d’un negoci que acabaria esdevenint un imperi global dins del sector, sense perdre l’essència, la tradició ni la passió familiar. El nom triat per al projecte reflecteix perfectament aquesta filosofia, integrant els tres conceptes que defineixen l’esperit de la companyia: Vila, en homenatge a la tradició familiar; vini, pel vi; i teca, pel menjar.
Avui, Vila Viniteca, a través de les seves diferents botigues, ofereix vins tant a particulars com, sobretot, a restaurants d’arreu de l’Estat, així com d’Europa, Àsia o els Estats Units, a més de representar en exclusiva uns 350 cellers de tot el món. Però en aquests locals no només hi ha vi: la distribuïdora també comercialitza una cuidada selecció gastronòmica, amb més de 400 formatges en el seu punt òptim de maduració —inclòs un projecte exclusiu d’adaptació d’un formatge Oaxaca català—, així com pernils, conserves i altres productes gurmet.
Dos socis, una aliança ben definida
Aquestes dues tradicions familiars queden unides, doncs, sota un mateix projecte gestionat amb una estructura clara que es manté fins avui: cada soci conserva el 50% de la propietat. Amb una distribució de les funcions també clarament delimitada: Martí assumeix, des d’Esparreguera, les finances, l’administració, la logística, el personal i la producció de vi de Ca N’Estruc; mentre Vila, des de Barcelona, lidera la part comercial i la comunicació. “És una relació maca, però també complicada”, reconeix Martí, al costat de Vila, reflex d’una complicitat que ja supera els trenta anys. “Gairebé podríem dir que vam inventar el teletreball”, afegeix amb humor, destacant la confiança mútua que, des de l’inici, ha regnat entre els dos socis, fins i tot malgrat no compartir el mateix espai físic de treball.
Els dos socis són, en realitat, dues cares de la mateixa moneda. Vila Viniteca (amb Vila al capdavant) és la cara visible i comercial —amb botigues al Born, a l’Illa Diagonal, outlets a la capital catalana (València, 277 i Villarroel, 209) i establiments a Madrid—. Ca N’Estruc (sota l’empremta de Martí), en canvi, és el seu cor logístic: un magatzem central on cada dia es gestionen fins a 50.000 ampolles.
Entrar en aquest magatzem permet entendre la magnitud del creixement de la companyia en poc més de trenta anys: de quatre treballadors el 1993 a gairebé 400 en l’actualitat. En aquestes instal·lacions de Ca N’Estruc a Esparreguera, més d’un milió d’ampolles reposen en un magatzem soterrani que recorda un búnquer: 12 metres de profunditat, climatitzat i informatitzat fins a l’últim mil·límetre per garantir la màxima eficiència.
“Tenim problemes d’espai constantment; sempre ens en cal més. Per aquest motiu, fa una dècada vam haver de construir aquest magatzem subterrani”, recorda Quim Vila. En aquestes instal·lacions, l’activitat no s’atura mai: tres torns consecutius de vuit hores, amb un sistema que Martí compara al d’una farmàcia: “si avui no ho tinc, demà al matí ho tens”.
La innovació com a màxima
La logística de Vila Viniteca està pensada fins al mínim detall. Els recorreguts dins del magatzem estan informatitzats, igual que les rutes dels repartidors a peu de carrer, per garantir que les comandes arribin en 24-48 hores, fins i tot des de Madrid. Els camions surten diàriament cap a punts com Madrid, Màlaga —amb parada a Alacant— i Bilbao, assegurant una entrega ràpida als clients, molts dels quals són restaurants que no disposen de grans magatzems propis. Tot i disposar de clients de més d’una trentena de països, el mercat nacional continua sent el principal motor de creixement, amb només un 5% del negoci provinent de l’exportació.
La innovació, de fet, ha estat una constant des dels inicis del grup, i no només en logística. Ja l’any 1997, Vila Viniteca va ser la primera empresa del sector a Espanya amb pàgina web, quan Internet encara era incipient. Tres anys després, el 2000, van introduir la venda de vins en primeur (per a comprar vins en primícia), una pràctica habitual a regions com Bordeus però encara desconeguda a Catalunya.
En defensa del vi
Més enllà de distribuir i produir vins, Vila Viniteca juga un paper central en la difusió de la cultura vitivinícola. El seu catàleg anual és una referència global i està il·lustrat per artistes de renom com Javier Mariscal, Jaume Plensa o Miquel Barceló. Però no només això: la companyia organitza tastos i presentacions amb enòlegs internacionals per acostar el vi a professionals i amateurs.
Sens dubte, però, el seu esdeveniment més destacat és el Premi Vila Viniteca de Cata per Parelles, un dels concursos més prestigiosos del sector. Creat el 2007 per Martí i Vila, amb l’objectiu de consolidar-se com un certamen “democràtic”: no només dirigit a grans sommeliers, sinó també a amateurs i aficionats. Això sí: els concursants hauran d’enfrontar un repte majúscul, no apte per tots els paladars, de tastar a cegues i, per parelles, consensuar país, zona d’origen, denominació d’origen, varietat, anyada, elaborador i marca, amb un sistema de puntuació supervisat per notari.
El certamen no només és un dels concursos més prestigiosos del sector per la seva curada selecció de vins, sinó també per la seva dotació econòmica: 50.000 euros en total, amb 35.000 per als guanyadors, 10.000 per a la segona parella i 5.000 per a la tercera classificada. I el seu èxit és tan gran que les inscripcions (que requereixen el pagament de 200 euros per parella) s’esgoten en pocs minuts; enguany, només 2 minuts i 54 segons, establint un nou rècord.
Així com una curada selecció de vins, el certamen també implica una organització rigorosa i un secretisme només comparable a exàmens oficials com els de la Selectivitat o les oposicions. Els vins que concursen són triats per Quim Vila, qui comparteix aquesta informació només amb un petit grup d’empleats que han de signar un estricte contracte de confidencialitat, sota la condició de perdre el seu lloc de treball en cas de trencar l’acord. Vila selecciona una vintena d’ampolles, i no és fins al mateix dia de concurs que acaba de triar aquelles que finalment participaran, tenint en compte també tenint en compte les condicions meteorològiques, que Vila assegura que poden afectar el sabor dels vins.
Ni els cambrers coneixen els vins que serveixen ni tampoc l’altre soci de Vila Viniteca, Siscu Martí, que forma part del jurat juntament amb professionals del sector. En la seva 18a edició, 125 parelles se citaran el pròxim 22 de febrer a l’edifici gòtic de la Llotja de Mar de Barcelona, ja que se celebra alternament cada any entre Madrid i Barcelona. Paral·lelament i en el mateix espai més de 30 cellers exposen els seus productes en un showroom pel qual passen uns 1.500 assistents.
