El panorama inversor privat compta amb múltiples actors, des dels business angels al venture capital, passant pels family office i vehicles d’inversió impulsats per empreses per enriquir als seus respectius sectors. Aquest teixit pot aportar a les empreses, tant emergents com consolidades, els recursos que necessiten per créixer, però la seva contribució pot anar més enllà, amb capacitats i coneixements que s’escapen de les companyies, com destaca el soci director de Miura Partners Carlos Julià.
La firma de capital privat, especialitzada en empreses de mida mitjana i inversió d’impacte, va tancar el 2024 tres fons d’inversió per més de 800 milions d’euros. Nascuda a Barcelona el 2008, Miura ha invertit des de llavors en més de 90 empreses —la meitat d’elles, a Catalunya—, en operacions amb les quals ha acumulat un valor total de 4.000 milions d’euros. Actualment, compta amb més de 1.500 milions d’euros d’actius sota gestió.
— Quin paper exerceixen les gestores i fons d’inversió a l’ecosistema emprenedor i empresarial?
— En el món de la inversió, les firmes privades acompanyen les empreses en les seves diferents fases, des de startups pre-seed fins a empreses consolidades.
— Com les acompanyen?
— Amb recursos, però no només això. Al final som un conjunt de gent que tenim experiència en àmbits empresarials i sectors i funcions concretes, per la qual cosa podem aportar a les empreses en les quals invertim. No són només diners, també són capacitats a les quals les companyies difícilment podrien tenir accés per elles mateixes.
— I aquestes capacitats també van evolucionant en paral·lel a la fase de desenvolupament de les empreses.
— En el cas de Miura, per exemple, ens centrem en les necessitats que puguin tenir companyies establertes. Ens definim com el millor soci de les empreses familiars per dur a terme projectes de transformació o de creixement, que poden consistir en la internacionalització, l’ampliació d’una xarxa d’establiments, la compra d’una tercera empresa o processos de transició d’empreses familiars. Posem a la seva disposició, a més de capital, una xarxa de talent teixida a través de les més de 90 inversions que hem realitzat des del 2008.
— Com arriba una empresa fins a Miura?
— És bidireccional: tant les sortim a buscar com elles busquen Miura. Gran part de tot és conrear això: parlar molt amb les empreses, estar prop dels empresaris, especialment dels sectors que més interessin.
— El sector és un dels criteris de Miura per apostar per una determinada inversió?
— Busquem sectors en els quals veiem oportunitats i que són estratègics i resilients. Per exemple, apostem molt per l’alimentació i l’agricultura, i cada vegada més per la salut, i pel sector de la prestació de serveis a empreses.
— I per l’impacte?
— També apostem per les empreses que busquin generar un impacte social o mediambiental. De fet, el 2022 vam llançar un fons específic per inversions d’impacte, centrat en temàtiques com el medi ambient, l’educació i la salut.
— Quins altres criteris segueix la firma per invertir?
— Evidentment tenim en compte la companyia i el projecte, i apostem per aquells en els quals podem aportar, més enllà de simplement oferir capital. També ens fixem molt en l’entesa amb l’empresa o el fundador: és crucial que t’entenguis molt bé i que hi hagi afinitat amb l’equip i les persones que el lideren.
— És aquest factor el més important?
— És millor invertir en un molt bon equip humà en un sector que no sigui tan potent, que invertir en un gran sector amb un equip humà amb menys potencial. Per molt que hi hagi un sector espectacular amb un gran projecte, si no estem alineats, no som els socis adequats.
— I com es comprova que existeix aquesta afinitat?
— Els processos poden trigar entre sis mesos i un any des que comencen les converses fins que es tanca l’acord d’inversió. Primer t’assegures que hi hagi un encaix amb el projecte i amb les persones que el lideren, i després s’ha d’analitzar la companyia i negociar el pacte de la inversió.
— També ha d’existir aquesta afinitat entre Miura i els inversors que dels que gestiona el firma?
— La relació és diferent. El capital que gestiona Miura és d’inversors externs que sobretot són institucionals, és a dir, aquells que gestionen de manera institucional diners de tercers, com poden ser fons de pensions, fons de fons o fins i tot universitats.
És millor invertir en un molt bon equip humà en un sector que no sigui tan potent, que invertir en un gran sector amb un equip humà amb menys potencial
— I com sol ser l’inversor de Miura?
— Acostumen a ser d’àmbit internacional, sobretot europeus, del Regne Unit i americans. Aquesta diversificació és positiva, i alhora aporta punts de vista i coneixements complementaris.
— I Miura construeix a través d’aquests actors els seus fons d’inversió, mitjançant els quals realitza les inversions.
— El nostre primer fons el vam llançar el 2008, després d’aixecar 100 milions. Molts dels nostres inversors reinverteixen en cada fons que llancem, i així van creixent, sumant nous actors als qui tornen a invertir. El 2014 vam tancar el segon fons, de 200 milions; el 2018, el tercero, amb 330 milions, i el 2024, el quart, amb 475 milions. A això se suma el fons d’impacte de 2022, amb 135 milions, i l’estratègia de capital a llarg termini, en la qual tornem a invertir en una companyia en la qual veiem molt recorregut.
— Com quina?
— En aquesta estratègia de llarg termini hem apostat per dues empreses: Citri&Co, el 2019 amb 360 milions d’euros, i Benco Dental, amb 200 milions l’any passat. En total, ara estem gestionant activament uns 1.500 milions d’euros.
— Com interactuen les empreses consolidades i les startups?
— Les empreses poden contribuir al desenvolupament de les startups a través, per exemple, de la mentoria i de la inversió en projectes. A més, les startups poden néixer en detectar oportunitats que les empreses consolidades no poden aprofitar, i és un factor que cal promocionar. Les startups, a més, poden veure les grans empreses com algú de qui seguir l’exemple, o algú que les pot comprar. Alhora, les empreses poden veure les startups com una manera de disminuir el risc de la innovació: algun projecte que interessa a l’empresa però que difícilment pot impulsar internament, el deixa a les startups si sap que ho faran i, si funciona, la compra.
— Com es posiciona Barcelona en tot aquest context?
— Barcelona i Catalunya són molt dinàmiques quant a l’emprenedoria, i no ara; ho han estat històricament. Aquesta capacitat sempre ha estat aquí, encara que hagi pogut anar-se movent de sectors, des del tèxtil fins a la salut. Aquesta capacitat és un actiu, i podem passar de ser referents no només locals i estatals, sinó també internacionals. Tenim moltes empreses referents, hem d’aconseguir ser referents internacionals.
— Com es por aconseguir?
— Des de Barcelona s’atreu molt talent i l’ecosistema és molt dinàmic. Si entre tots posem aquest component d’enfocar-nos més a ser referents internacionals, ho farem.
