La crisi de 2008 va generar un gran impacte en Daniel Oliver. Biòleg de formació i amb una àmplia i variada trajectòria professional, arran de la crisi va començar a analitzar formes alternatives de finançament que fugien de la concentració de capital, i així va entrar en contacte amb el crowdfunding i el micromecenatge.
Va ser així com, el 2015, Oliver va posar en marxa Capital Cell, ara convertida en la principal plataforma d’inversió alternativa per a empreses de biotecnologia i ciències de la vida ja no només a Catalunya, sinó a nivell internacional. En aquesta dècada, la plataforma ha completat més de 130 rondes d’inversió, que han mobilitzat més de 120 milions d’euros.
— Capital Cell ha assolit l’objectiu amb el qual va néixer fa deu anys?
— Capital Cell es va muntar amb l’objectiu de connectar startups de ciència i biotecnologia amb inversors privats i potenciar aquest àmbit. I és que Catalunya és molt potent en aquest àmbit, però les startups que tothom coneix són Glovo, Wallapop i altres projectes digitals, perquè per a les startups biotecnològiques és molt difícil aixecar capital. La inversió ha d’ajudar a la màquina que és Catalunya a nivell científic.
— I Capital Cell ha permès avançar en aquest sentit?
— Des del 2015 hem transaccionat 126 milions d’euros, amb entre el 60% i el 70% invertits en projectes catalans. Hem invertit en més de 135 empreses, i Capital Cell s’ha convertit en una eina per a les startups del sector biotecnològic.
— Com s’articula la plataforma?
— Tenint en compte empleats i freelancers, som una dotzena de persones. Hem intentat no créixer molt en estructura humana per sobreviure i ser escalables. Per exemple, en lloc de tenir un exèrcit d’analistes, comptem amb una xarxa participativa de 4.000 científics de tot el món que analitzen els projectes en els quals es planteja invertir. Hem intentat ser astuts i maximitzar recursos, perquè el nostre objectiu és ajudar al màxim d’empreses a finançar-se a través d’una companyia financerament estable i viable.
— Com arriben les startups a Capital Cell?
— Dins de la plataforma, pràcticament tots som científics. Com venim d’aquest món, estem ficats en l’ecosistema, tots ens coneixem d’alguna manera. De forma natural ens relacionem entre els diversos actors, ja siguin centres de recerca, oficines de tech transfer, universitats, farmacèutiques, incubadores, spin-offs… Encara que és un dels més importants d’Europa, l’ecosistema de biotecnologia de Barcelona és relativament petit; és una mica com un poble. El fet d’estar ficats en l’ecosistema ens permet que ens arribin molts projectes en fases inicials, en les quals necessiten inversions de fins a uns dos milions d’euros.
— Una vegada una startup pica a la porta de la plataforma, què passa?
— Sempre tenim tres reptes: analitzar el projecte, ajudar l’empresa a arribar als inversors, i aconseguir que la comunicació de l’empresa sigui clara. Després de passar un primer filtre per assegurar que l’empresa reuneix uns certs requisits, la xarxa d’analistes estudia el projecte en un procés que dura de dues a tres setmanes. Aquí, algunes empreses es descarten; les que no, passen a un comitè d’inversió per aprofundir en l’anàlisi.
— I què vol dir assegurar que la comunicació de l’empresa sigui clara?
— Una de les principals dificultats de les startups científiques per aixecar capital és que els científics no tenen per què ser grans comunicadors, ni disposar de l’estructura necessària per tenir a professionals del màrqueting. Si creiem que la startup que analitzem sí que pot arribar a comunicar, passem a la següent fase, que analitza el projecte encara amb més profunditat, i ajudem l’empresa a comunicar.
— En quin sentit?
— En l’última fase, ens assegurem que la startup compta amb una bona estratègia de comunicació. Si compleix aquest i la resta de requisits, presentem el seu cas als nostres 20.000 inversors.
— Quins elements té en compte la plataforma per apostar o no per una startup?
— Apostem sempre per projectes una mica arriscats, i tenim en compte múltiples factors. Evidentment, un és l’equip, encara que en el cas de l’emprenedoria científica no és el més important, ja que el primordial és el desenvolupament científic i, també, l’estratègia financera. Gairebé per definició, una empresa científica no té vendes, i es desenvolupa amb la inversió per acabar tenint un producte que algun dia pot valdre un Perú. Així, un dels elements més importants és que tingui aquesta bona planificació financera per poder dur a terme aquest desenvolupament.
— Com se solen acollir les propostes de startups des de la xarxa d’inversors?
— Normalment duem a terme entre 20 i 25 rondes a l’any, i acostumen a fallar una o dues; la immensa majoria tenen èxit. A més, no totes les rondes són públiques, algunes es fan en privat, la qual cosa també ajuda a calibrar el potencial de la startup en una altra mena de ronda. Però ajudar a aixecar capital és una mica com ajudar a lligar: hi ha qui es deixa; hi ha qui diu que ja en sap, i hi ha alguns amb els quals no hi ha manera. Amb algunes provem així si són capaços d’aixecar inversió.
— Es realitzen una vintena de rondes, però quants projectes s’analitzen?
— Analitzem entre 300 i 400 a l’any. Ara hem augmentat la xifra, ja que ens hem obert a l’àmbit europeu. Probablement en un parell d’anys estarem en entre 500 i 600 anuals.
— La plataforma va llançar-se a Europa el 2022. Com ha evolucionat des de llavors?
— En els últims 12 mesos, ja hem fet més negoci fora d’Espanya que a Espanya. De fet, França s’ha convertit en el nostre mercat principal. Les tres rondes que tenim obertes ara són franceses, i les dos següents, també.
— El següent pas és anar més enllà d’Europa?
— Amb una mica de sort, en dos o tres anys aconseguirem estar ben establerts a nivell europeu, i després ens plantejarem què fem amb Singapur, el Japó i els Estats Units, Però Capital Cell no té pretensions de ser una gran multinacional que guanyi molts diners, sinó que va néixer per intentar de solucionar el problema de la inversió en l’àmbit científic a Catalunya.
— I aquest problema que hi havia a nivell català, es replica a Europa.
— El mateix problema que mereix ser arreglat a Catalunya, mereix ser arreglat a tota Europa. Creiem que Europa necessita una mà per treure la seva ciència al carrer i, tal com està el món, val la pena concentrar-se per a ajudar Europa.
—La internacionalització també es nota en la procedència dels inversors de Capital Cell?
— L’any passat, per primera vegada, la taxa d’inversió cross border va fregar el 30%, quan abans era del 5%. De moment, els que tenen més pes són els espanyols invertint en projectes d’altres països, però ja es comença a veure al revés, i també entre altres països.
— Com continuaran potenciant aquesta inversió entre fronteres?
— De moment, el plantejament és continuar expandint-nos a Europa. No és gens fàcil: et mous 100 quilòmetres i canvia la legislació, els impostos, els bancs, l’idioma… Europa ens obliga, més que a ser globals, a ser locals a cada lloc.
— Com estarà l’ecosistema en uns cinc anys?
— Crec que llavors ja no estaré al capdavant de Capital Cell. En algun moment m’agradaria canviar de projecte. Ja porto deu anys, i és una empresa que afortunadament m’ha superat a mi, no em necessita especialment, cosa que és una molt bona notícia. Aquesta també és la diferència entre una empresa i una startup, que el projecte es comenci a deslligar de la participació personal del fundador. I Capital Cell ha arribat a aquest punt.
