“La gent vol renovables, però no a casa seva”. Així resumeix el director de L’Energètica, Dani Pérez, el principal repte actual de la transició energètica a Catalunya, i així ho comparteixen el CEO de Factor Energia, Emili Rousaud, i el cap de Medi Ambient del Port de Barcelona, Jordi Vila. “Ara, el repte que tenim per davant ja no és principalment regulador, sinó comunicatiu”, ha reiterat Pérez, amb l’objectiu de conscienciar la societat de la importància d’avançar en aquest sentit, encara que sigui al costat de casa seva.
“Cal comunicar millor la transició energètica perquè aquest territori, que no vol ni nuclear, ni solar, ni eòlica, ni hidràulica, ni cables, ni cap mena d’infraestructura energètica”, ha afegit Pérez en la tercera sessió del cicle de debats Eixample Talks. Organitzat per Pimec i The New Barcelona Post, la sessió ha girat entorn del repte energètic a través de l’òptica tant del sector públic com del privat, en un cicle que compta amb la col·laboració de la Generalitat, Bankinter, el Port de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Mustmedia Group i LLYC.
En un debat moderat per la directora de The New Barcelona Post, Elena Busquets, Vila ha anat més enllà: “Potser cal replantejar-se la governança d’aquestes infraestructures de les renovables”, perquè els promotors siguin “més transparents i perquè pensin fórmules participatives amb el territori”, en lloc de pretendre aterrar en determinat municipi sense tenir en compte la importància de l’acceptació social. “Si esquitxem el territori d’infraestructures d’energia, s’ha de tenir molt en compte l’acceptació social, i s’ha d’estudiar com compensar a l’habitant, al municipi o al territori. Si no, estem encallats”, ha agregat el responsable de Medi Ambient del Port de Barcelona.
La falta d’acceptació social, al costat d’una normativa fins ara ineficient, segons Rousaud, han alentit la implantació de les energies renovables. “L’administració té part de responsabilitat, per una regulació que no ha afavorit la transició, però també hi ha responsabilitat de la societat civil, per la contestació social”, segons el CEO de Factor Energia. “Si estem disposats a no generar aquí l’energia, hem de ser conscients que l’haurem d’importar d’altres comunitats. Però llavors tampoc es voldran les torres i els cables”, ha resumit. En aquest sentit, ha llançat un altre advertiment: “El tancament de les nuclears és impossible, i no per un debat ideològic, sinó per un debat electrotècnic”. Així, en el context energètic actual, “és una absoluta ficció creure que es pot fer; tindríem restriccions i un problema de proveïment d’energia”.
En aquest escenari, és possible accelerar aquesta transició fins als nivells inicialment marcats? “Si ens hi posem i fem tot el que hem de fer, podem arribar. Però si per cada parc tenim un recurs judicial que el retarda tres anys, no hi arribarem”, ha assenyalat Pérez, tornant de nou a la clau de l’acceptació social. Catalunya té com a objectiu marcat arribar a 2030 amb 12.000 megavats, i ara està en 2.500; queda un bon tram, però s’anirà escurçant ja el 2026, quan es preveu pràcticament doblar la capacitat actual: “Estem en un moment en què estem recollint fruits, però és insuficient: cal fer més”.
Per caminar en aquest camí, com a empresa pública de la Generalitat, L’Energètica s’encarrega de promoure les energies renovables i d’avançar en la descarbonització de la Generalitat —“cal donar exemple”—. A més d’impulsar projectes propis, l’empresa pública participa amb partners privats, exercint un rol en el qual, de nou, és clau l’acceptació social: “Quan ve una empresa de fora i arriba per a ocupar hectàrees, genera rebuig. El fet de tenir un soci local permet fer de pont”. Així, el fet que L’Energètica sigui sòcia minoritària de projectes determinats pot facilitar que es desencallin, per continuar avançant en aquesta transició.
Més enllà de l’electricitat
Com ha destacat Vila, la transició energètica va més enllà de l’electrificació, i abasta dimensions com la dels combustibles, clau per a l’àmbit portuari i el transport marítim. “Quan una naviliera vol encarregar un nou vaixell, ara mateix no sap per quin tipus de combustible apostar”, amb opcions que van agafant força com el metanol i el gas natural liquat (GNL), i amb l’hidrogen com a promesa de futur.
Tenint en compte tots els vessants energètics, el Port ha traçat un pla de transició que inclou com a punt clau precisament l’adopció d’aquests combustibles alternatius. L’estratègia de sostenibilitat del port barceloní inclou també el pla Nexigen, per portar l’electricitat als seus molls, amb la finalitat que els vaixells atracats puguin connectar-se a la xarxa elèctrica i així apagar els seus motors mentre estan en port.
El pla del Port també inclou la instal·lació de plaques fotovoltaiques i la construcció d’una subestació elèctrica dins de la infraestructura portuària. En aquesta estratègia —com en l’operativa global del Port—, la col·laboració público-privada és crucial, com ha defensat Vila. “Fins ara, hem fet tres punts de connexió elèctrica en els molls; necessitem 30 més, que s’han de fer en els pròxims cinc anys. I això ho farà la iniciativa privada amb concessió d’obra pública”, ha avançat.
Tot això en un context en el qual l’apagada d’abril i els seus efectes segueixen presents per a particulars i empreses. Segons Rousaud, “va ser un fet extraordinari que penso que no es repetirà en el futur; va ser la primera vegada en la història, i ara la xarxa elèctrica està funcionant amb un sistema reforçat”. Aprofitant aquest debat com a punt de trobada entre el sector públic i el privat, el CEO de Factor Energia i també vicepresident de Pimec ha aprofitat per oferir col·laboració al director de L’Energètica per buscar vies perquè les licitacions de l’administració trobin fórmules per donar més cabuda a petites i mitjanes empreses locals, també des de l’esfera europea.
L’objectiu? Trobar vies per donar pes a qüestions que vagin més enllà de la proposta econòmica, i així reforçar l’ecosistema local i poder posar l’accent en qüestions com la transició energètica, com ha reiterat Pérez: “Tots tenim clar que cal apostar per les renovables, però cal baixar de les muses al teatre; cal baixar al territori. Aquí és on està la dificultat”, i aquí és on cal posar el focus per transformar-la en oportunitat.
