Imatges

‘El 47’ es converteix en la pel·lícula en català més vista dels últims 40 anys

El film supera el rècord que havien aconseguit altres títols com 'Casa en Flames', 'Pa Negre' i 'Alcarràs'

Quan l’opinió es divideix entre a qui li ha agradat The Substance de Demi Moore i a qui no, una història dels barris oblidats de Barcelona i de la lluita veïnal continua batent rècords. El 47 s’ha convertit en la pel·lícula en català més vista en els últims 40 anys, després d’haver omplert sales de cinema amb gairebé 458.000 espectadors i haver recaptat més de 2,9 milions d’euros. El film, escrit i dirigit per Marcel Barrena i protagonitzat per Eduard Fernández, segueix en cartellera dos mesos després de la seva estrena.

Després del furor cinèfil que es viu sempre amb la Festa del Cinema, celebrada la setmana passada, El 47 ha superat els espectadors d’altres títols estrella de la cinematografia catalana com Pa Negre (2010) del desaparegut Agustí Villaronga i Alcarràs (2022) de Carla Simón, ja immersa en la gravació del tercer títol sobre la seva biografia familiar. Una carrera en la qual ha competit amb la també estrenada enguany Casa en Flames de Dani de la Orden.

Per buscar un títol en català amb més espectadors, cal remuntar-se fins al 1982. Va ser llavors quan La Plaça del Diamant de Francesc Beatriu va aconseguir arribar a gairebé 504.000 espectadors, segons les dades de l’Anuari del Cinema del Ministeri de Cultura.

Produïda per The Mediapro Studio i distribuïda per A Contracorriente Films, El 47 narra la determinació del conductor d’autobús de TMB Manolo Vital, un veí de Torre Baró que estava fart que el seu barri no tingués transport públic. És la història dels molts barcelonins oblidats durant anys per una ciutat que donava l’esquena a tots aquells ciutadans que havien emigrat d’altres pobles d’Espanya i havien hagut de subsistir com van poder, conquistant drets que se’ls negava. Amb un elenc de luxe, completat per noms com Clara Segura, Carlos Cuevas i David Verdaguer, de moment, El 47 està nominat als Premis Forqué en la categoria de Millor Llargmetratge de Ficció, així com al Premi al Cinema i Educació en Valors.

Compartir
Publicado por
Cristina Martín Valbuena

Artículos recientes

  • Gaudeix de Barcelona

El trasllat de les floristes de La Rambla: entre les ganes, l’expectativa i la resistència

Les flors es mudaran a Plaça Catalunya en un parell de setmanes, mentre s'ultima la…

21 de febrer de 2026
  • Música

“La música prova que Europa no és només un marc administratiu, sinó una civilització compartida”

Conversem amb Víctor Medem, director de L’Auditori de Barcelona, sobre el rol de la música…

21 de febrer de 2026
  • El Bar del Post

Dani Orviz: El constant moviment interior

Observa el fum sortint de la tassa de te negre, “el meu actual vici”. Les…

21 de febrer de 2026
  • La Punyalada

Sokolov i els barcelonins

El pianista Grigory Sokolov va tornar al Palau de la Música per satisfer les ànsies…

21 de febrer de 2026
  • Opinió

Per què ningú vol ser mecenes?

Quan, davant d’un auditori de centenars de persones, demano que aixequin la mà aquelles que…

21 de febrer de 2026
  • Opinió

22@: Una Mudança Transformacional

Com t’imagines el 22@ en els pròxims 10 anys?

19 de febrer de 2026