The New Barcelona Post conversa aquest mes amb Marc Palà, un dels joves que participen en el programa de lideratge i ciutat que imparteix Barcelona Global, Barcelona 2040. Palà és co-CEO d’EMESA Corporación Empresarial, una companyia privada d’inversions amb focus en Real Estate i empreses industrials.
L’objectiu d’aquesta sèrie d’entrevistes és que aquesta nova generació de líders comparteixi la seva visió sobre la Barcelona del futur a la qual aspiren, així com les seves propostes d’impacte per a la millora de la ciutat.
— Què esperes de la Barcelona de l’any 2040?
— Espero una Barcelona que s’entengui en termes metropolitans, que hagi sabut equilibrar el seu creixement —demogràfic i econòmic— amb la qualitat de vida dels seus ciutadans. Una metròpolis innovadora, amb més pulmons verds i una mobilitat eficient gràcies a l’optimització i integració de les diferents xarxes de transport públic i individual, on la tecnologia estigui al servei de les persones i on s’aposti per la preservació de la seva identitat cultural.
— Amb quina ciutat compararies Barcelona?
— Barcelona, com probablement cada ciutat, és única per la seva història, la seva ubicació i el seu dinamisme. Tanmateix, en termes d’innovació, desenvolupament econòmic, integració social i qualitat de vida, podria comparar-se amb ciutats de països del nord d’Europa, com Copenhaguen, que han aconseguit combinar desenvolupament econòmic amb benestar ciutadà i un fort compromís amb la sostenibilitat.
“Barcelona ha d’aspirar a ser un model d’integració metropolitana”
— A quin model de ciutat creus que hauria d’assemblar-se Barcelona?
— Barcelona ha d’aspirar a ser un model d’integració metropolitana. El mar i la muntanya limiten la geografia de Barcelona com a municipi; si som capaços de veure-la com una realitat supramunicipal i les administracions locals s’alineen per executar aquesta visió, invertint en infraestructures i millorant la connectivitat, Barcelona no té límits. Per aquest motiu, Barcelona ha de ser integradora i la resta de municipis han de voler aprofitar la seva marca i capacitat d’atracció.
— Quin és repte principal que ha de resoldre Barcelona en els pròxims anys?
— Donar resposta a la creixent demanda d’habitatge, juntament amb la millora de la mobilitat. La pressió turística i la demanda d’inversió han generat una pressió inflacionista en el mercat de l’habitatge en una ciutat on l’oferta és limitada, fet que dificulta cada vegada més que joves i famílies locals hi puguin continuar vivint. La visió metropolitana permetria generar una oferta atractiva en municipis on hi hauria demanda si estiguessin ben connectats.
“Barcelona ha d’apostar també pel sector industrial, un sector en què històricament ha estat referència”
— Quin creus que ha de ser el paper de les noves generacions i la seva implicació en el desenvolupament de la ciutat?
— Les noves generacions tenen un paper clau en la transformació de la ciutat. Han de ser protagonistes en la construcció d’una ciutat més habitable, tecnològicament avançada i sostenible. Per aconseguir-ho, cal que s’hi impliquin, ja sigui des d’organitzacions de la societat civil, des de les administracions públiques o des del sector privat. La visió a la qual feia referència abans requereix la implicació de tots els sectors i una estreta col·laboració publicoprivada.
Per quins sectors empresarials creus que hauria d’apostar Barcelona?
— És evident que Barcelona ha d’apostar per la tecnologia i la recerca mèdica i farmacèutica, àmbits en què és referència al sud d’Europa. Però crec, i segurament això és menys sexy, que la Barcelona entesa en termes metropolitans ha d’apostar també pel sector industrial, un sector en què històricament ha estat referència i que, gràcies a les innovacions tecnològiques i la robòtica —a la qual li queda molt camí per recórrer— experimentarà una gran revolució.
