El solstici representa aquest moment liminar entre l’hivern i l’arribada de l’estiu, donant pas a dies més càlids i lluminosos. Al llarg dels segles, aquest fenomen astronòmic també s’ha associat a un període d’abundància i riquesa. Prenent com a base el concepte de solstici, la fira d’art contemporani SWAB celebrarà una edició de canvis i transició. Transformacions tant a escala interna, amb la nova directora Carolina Diez-Cascón, com en el seu context, amb un art contemporani que viu un període de reflexió i transició.
“La inestabilitat global està canviant per complet el panorama artístic actual”, sentencia la nova directora d’aquesta fira d’art contemporani, que se celebrarà del 2 al 5 d’octubre al pavelló Tèxtil de Fira Barcelona. Un canvi tant en les formes de producció com de col·lecció: “d’una banda, aquesta agitació social i política genera un moment de creació sense precedents, perquè els artistes senten aquesta necessitat d’expressar-se, però, per l’altre, el mercat de l’art també està repensant-se, i tendeix cap a nous models de gestió”.
Aquesta etapa de transició en l’art contemporani coincideix amb la majoria d’edat de la fira, que celebra la seva 18a edició. Una edat simbòlica que des de la fira han decidit aprofitar per a renovar-se generacionalment, amb Carolina Diez-Cascón assumint el rol del seu pare al capdavant de la fira. Per a Carolina, que va veure com el seu pare, l’arquitecte i col·leccionista Joaquim Diez-Cascón va fundar aquesta fira d’art independent fa gairebé dues dècades, l’any 2006, assumir la direcció d’aquesta edició es presentava com una opció gairebé natural, portant la direcció d’art a les venes i la direcció d’aquesta fira com a herència familiar. A més, la fira no és un treball desconegut per a ella, sinó que porta implicada en la seva direcció artística des de fa nou anys.
Especialment necessari es presentava aquest canvi per a donar resposta a un model artístic i de col·leccionisme que ha canviat radicalment en els últims anys, motiu pel qual des de SWAB també consideraven necessari un canvi en el seu lideratge per a adaptar-se a aquests nous corrents. Ja que, abans de res, SWAB vol ser un aparador de les tendències contemporànies, i fer-lo des de Barcelona, amb el propòsit d’erigir aquesta ciutat en una referent mundial en les noves tendències.
Amb Carolina al capdavant i amb motiu d’aquesta edició, la fira ha decidit unir programes que fins ara estaven diferenciats, com el programa Emerging o Seed —que englobaven a galeries recentment creades, així com espais autogestionats—- dins del seu programa expositiu general. Aquest canvi respon davant el fet que, en els últims temps, els models de gestió, col·leccionisme i exhibició estan repensant-se i tendint cap a projectes més col·laboratius i autogestionats pels mateixos artistes. Des de Barcelona participen espais com Escat Gallery, ethall o b.gallery.
El programa d’enguany, per tant, permetrà que galeries emergents i independents —i les obres dels seus artistes representats— convisquin directament amb el circuit comercial. També conviuran aquests nous models de gestió en el programa central de la fira, que enguany posa el focus en Polar and Tropic. Dotze espais gestionats per artistes, col·lectius i comissàries provinents de la regió nòrdica i el sud-est asiàtic.
Dues regions que no han estat triades a l’atzar, sinó que són la mostra viva d’aquestes noves tendències artístiques i dels models de gestió actuals. Els països nòrdics es presenten en la fira com a referent quant a polítiques públiques de promoció de l’art, que han permès el sorgiment de tota una generació d’artistes. En l’extrem oposat, també del planeta, els països del sud-est asiàtic destaquen pel col·lectivisme i els espais autogestionats a causa de la falta de recursos i polítiques públiques que incentivin aquestes pràctiques.
Aquest programa es complementa amb un cicle de videoart, una estació de ràdio que emetrà durant les 24 hores del dia converses en directe i arxius prèviament gravats amb galeries i artistes, així com un ampli espai de trobada per a xerrades, tallers i activitats. “Abans de res, SWAB Barcelona vol distingir-se com un espai de trobada i de debat col·lectiu sobre el present i futur de l’art”, reivindica la seva directora. Així mateix, en l’espai expositiu i de fira comercial també despleguen el programa Vortex, nascut d’observar la relació i diàleg entre galeries d’art barcelonines i espais de Llatinoamèrica.
Aquests col·lectius i artistes també són una bona mostra de les noves tendències artístiques, que podran observar-se durant la fira. Artistes que, a diferència de les generacions anteriors, “estan més connectats amb la seva identitat, el seu entorn i el seu territori, treballant amb tècniques més primitives com la ceràmica o el tèxtil”. Així mateix, també és més comú que aquests artistes treballin i exposin de manera col·lectiva.
Malgrat la internacionalització de la fira —que també es dona entre els assistents a la fira com a col·leccionistes o crítics d’art— , la fira no s’oblida de treballar amb el seu entorn i el panorama local. Ho fa no només convidant artistes a participar en la fira, sinó també col·laborant amb institucions o museus locals amb el propòsit també d’obrir-se a un públic més general.
Sobretot, tenint en compte que un altre dels propòsits de la fira és “trencar amb l’hermetisme i elitisme que sovint s’associa a l’art contemporani”, i fa una crida al públic barceloní a acudir a la fira per a conèixer a les diferents galeries i els seus artistes, sense la necessitat de ser un crític d’art erudit o artista consagrat per a poder participar en la fira, tant exposant com observant.
Un repte que, tanmateix, reconeixen difícil perquè aquest públic general no està acostumat a acudir a cites d’art contemporani, i molt menys a fires com SWAB, o similars com la coneguda ARCO a Madrid, que semblen quedar reservades a grans col·leccionistes disposats a invertir en peces d’art. “Hem creat una dinàmica, sobretot a Espanya, que ha provocat que l’art s’hagi desvinculat de la societat”, lamenta la directora.
Per a contrarestar aquest fet, des de SWAB també despleguen un programa pensat per als més petits, a més de donar espai a altres disciplines com la joieria o el disseny. Amb tot, la directora, considera que, malgrat aquesta etapa de transició, Barcelona té l’oportunitat d’erigir-se com una referent en l’art contemporani. “La capital catalana té l’oportunitat de posicionar-se com una ciutat plural i oberta a les noves maneres de consumir, produir i col·leccionar art”, conclou Diez-Cascón.
