Fa més de dues dècades, la cooperativa catalana Llet Nostra va néixer amb una missió clara: preservar el sector primari català, en un moment en què la indústria lletera estava en retrocés i gairebé no quedaven envasadores a Catalunya. Des de la cooperativa catalana, però, aviat van adonar-se que defensar els ramaders i agricultors implicava també defensar el territori, així com la llengua i els costums propis. En definitiva, impulsar el sector primari es traduïa també en impulsar la cultura catalana.
Així és com, de forma molt natural, Llet Nostra va esdevenir una companyia que aposta pel mecenatge cultural, amb activitats com l’organització d’El Nostre Festival, una cita artística familiar que recapta beneficis per a la Fundació Catalunya Cultura. El director general de Llet Nostra, Gabriel de Mariscal, és un ferm defensor de l’impacte positiu del mecenatge per a la societat, però inclús per a les mateixes empreses. De Mariscal clama a les administracions públiques per a donar suport, en comptes de penalitzar, aquestes companyies en la seva missió de “crear una societat més lliure i justa i, per tant, més culta”.
— Com sorgeix Llet Nostra?
— L’any 2003 diverses petites i mitjanes granges van decidir unir-se per a assegurar la seva subsistència i viabilitat en un moment d’incertesa i crisi del sector alimentari i lleter. Així, des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya es va decidir crear una cooperativa de segon greu, anomenada Lleters de Catalunya per a produir i envasar de forma conjunta sota la mateixa marca. L’objectiu era afavorir tota l’activitat econòmica de Catalunya amb un producte fet des del mateix territori.
— Després de més de dues dècades, com ha evolucionat?
— Des de la creació de Llet Nostra, mai no hem deixat de créixer. Des del 2011, de fet, ens hem mantingut com a líders del mercat de llet bàsica en bric. Actualment, produïm al voltant d’entre 32 i 35 milions de litres a l’any de llet i un 95% de la nostra activitat es basa en la comercialització de llet líquida, tot i que també hem anat incorporant altres productes com iogurts.
— Una empresa dedicada a la producció i distribució de llet, per què decideix organitzar un esdeveniment cultural com ‘El Nostre Festival’?
— La idea era impulsar alguna activitat adreçada al nostre consumidor com a mostra d’agraïment per la seva fidelitat, però on també poguéssim elevar la nostra missió i els valors fundacionals. Al final, amb petites accions com mantenir l’etiquetatge dels productes en català o afavorir la subsistència del sector primari allò que estàvem fent, en el fons, era preservar la cultura catalana. A més, vam començar a col·laborar amb la Fundació Catalunya Cultura, que just s’estava constituint l’any 2014, any en què ens vam començar a plantejar la idea del festival.
— I, així, va acabar convertint-se en un festival itinerant anual adreçat a un públic familiar que aglutina des d’arts escèniques fins a música, màgia o música. Per què aquesta aposta?
— És en el públic infantil on cal ensenyar i promoure els costums que ens fan únics, però on també cal incidir per a transmetre la tradició lletera. Així que decidim centrar-nos en el públic familiar i oferir-lo una gran varietat d’activitats: des de tallers pedagògics sobre com munyir una vaca fins a un concert de Lildami. A més d’apostar per la cultura, amb el festival també defensem un altre dels nostres valors fundacionals: la proximitat. Per aquest motiu vam decidir que el festival fos itinerant: i ja l’hem celebrat a Barcelona, Vic, Girona i enguany també Igualada dissabte 8 de novembre.
— Un festival, a més, solidari, ja que els beneficis obtinguts de les entrades es donen a la Fundació Catalunya Cultura. Per què aquesta aposta?
— Llet Nostra neix amb la missió de ser molt més que una empresa lletera. També vol promoure una societat més justa i sana. I per aquest motiu considerem essencial apostar per la cultura. Donar els beneficis obtinguts d’El Nostre Festival és gairebé un acte significatiu, ja que no representa una gran xifra, però sí que representa una empenta per aquests projectes culturals. A més, pel festival també fem servir el Catàleg Impulsa que promou la fundació, aconseguint donar veu a projectes culturals catalans emergents. D’altra banda, per cada a assistent al festival, també donarem sis litres de llet al Banc de Queviures d’Igualada.
“Des de les administracions públiques no només no s’afavoreix el mecenatge sinó que, en certa manera, es penalitza”
— Per tota aquesta implicació en la defensa i promoció de la cultura catalana, la Fundació Catalunya Cultura també ha distingit Llet Nostra amb el Segell Impulsa Cultura, que reconeix les empreses que volen generar valor social i cultural. És cada vegada més difícil trobar aquest tipus d’empreses compromeses?
— No estem sols, hi ha moltes companyies, i fins i tot grans organitzacions, que comparteixen aquest compromís. Però sí que és cert que falta pedagogia i referents perquè les companyies puguin entendre que invertir en cultura i en la societat acaba convertint-se en un benefici també per l’empresa. Perquè, al final, una societat lliure i amb criteri és una societat formada i culta. Al final, és un interès mutu: com més culta sigui la societat, més capacitat tindrà per a destriar què és bo i què és dolent i comprar amb criteri, i, així, valorar la nostra aposta comercial i els valors que defensem.
— És fàcil, com a empresa, apostar pel mecenatge?
— No és fàcil per petites ni per a grans corporacions. Des de les administracions públiques i des de la llei, no només no s’afavoreix el mecenatge sinó que, en certa manera, fins i tot es penalitza.
— Com penalitza la llei actual el mecenatge?
— Fiscalment, aquesta activitat no sembla estar afavorida, sinó més aviat al contrari, i això fa que les empreses s’ho pensin mot abans d’invertir en cultura. Així i tot, hi ha empreses a Catalunya que aposten per invertir en cultura, projectes socials o científics. Per tant, si tinguéssim una bona llei de mecenatge, a escala catalana o espanyola, com tenen a França, aquestes empreses podrien multiplicar-se exponencialment.
— Per què Catalunya hauria d’emmirallar-se en França i en la seva llei de mecenatge??
— Al país francès, d’una banda, les empreses, però fins i tot les persones físiques tenen moltes més deduccions fiscals per totes aquelles activitats que són considerades positives per a la societat o pel territori, com ho és el mecenatge. Però, d’altra banda, és també el marc general i la percepció que es té del mecenatge. Sembla que a França el missatge és: empresari, promou la cultura, que l’Estat et recompensarà. Mentre que aquí, en canvi, el mecenatge fins i tot sembla estar castigat fiscalment.
“Cal distingir entre mecenatge i publicitat”
— Falta, doncs, una aposta institucional pel mecenatge?
— Com a societat, no estem habituats a parlar de mecenatge i no ho percebem com quelcom positiu. Catalunya té una tradició de mecenatge molt important: grans edificis de la ciutat de Barcelona no s’haurien construït sense patrocinadors o mecenes, com el Palau de la Música o el Liceu. En canvi, en els últims anys sembla que aquest esperit s’ha perdut, principalment per la falta d’ajudes i cooperació de l’administració.
— Faltaria també que cada vegada més empreses s’ho creguin i deixin de considerar el mecenatge com una despesa?
— El mecenatge no és una despesa, sinó una responsabilitat. El mecenatge ha de convertir-se en un dels objectius indispensables de l’empresa. Bàsicament perquè si des de la companyia promous i despertes l’esperit crític de la societat, més probabilitat hi haurà que valorin els productes i valors que, com a empresa, ofereixes. Sigui més gran o més petita, qualsevol contribució ajudarà a fer una societat millor. També és important, però, distingir entre mecenatge i publicitat. És a dir, que el mecenatge no s’ha de fer amb la idea de treure profit econòmic, o de donar una bona imatge a la societat.
“Arribarem on sigui, però ho farem a la nostra manera, amb la nostra llengua i costums”
— La societat actual valora la cultura i els costums autòctons?
— La cultura sembla que no és una de les prioritats de la societat moderna. Però, en realitat, això no és nou, quan es va fundar Llet Nostra l’any 2003 ja vam decidir apostar per la llengua catalana com l’únic vehicle per adreçar-nos al consumidor perquè vam detectar que l’ús del català estava retrocedint i que, per tant, faltaven empreses, com també falten ara, que s’adrecin al consumidor íntegrament en català. Recordo un consumidor que, en els inicis, em va dir: per fi trobo un envàs que, el deixi en la posició que sigui a la nevera, sempre el puc llegir íntegrament en català. I aquesta és una aposta arriscada, perquè hi haurà consumidors que no estaran d’acord, però també necessària.
— Aquesta aposta per la llengua la manteniu encara avui?
— La llengua va ser el primer compromís que vam adquirir quan vam iniciar la nostra activitat, i així el volem mantenir. Arribarem on sigui, però ho farem a la nostra manera, amb la nostra llengua i costums. La llengua és la una de les nostres apostes bàsiques i, al seu voltant, es despleguen tota la resta de polítiques i valors de l’empresa. Perquè la llengua catalana s’associa a unes tradicions, a uns costums, però també a una població i a uns sectors que hem de preservar, com el sector primari.
, — A banda de la defensa de la cultura i la llengua, quins són els altres valors que defenseu des de Llet Nostra?
— La nostra missió és erigir-nos com una empresa responsable que promou el sector primari català, a banda d’una alimentació saludable. Una empresa que, a més, genera valor a la societat, i això passa per ser una companyia sostenible a escala cultural, defensant la llengua i els costums que ens fan únics, però també social, col·laborant amb diferents bancs d’Aliments, i mediambiental.
“La nostra aposta per la llengua, la cultura i la proximitat és innegociable”
— Com treballeu aquesta aposta pel medi ambient i la sostenibilitat?
— És innegable que qualsevol activitat humana té un impacte directe sobre el medi ambient. Però com que Llet Nostra està formada per un centenar de petites i mitjanes granges (fins a un màxim de 250 vaques), aquest impacte és més controlat que en grans explotacions. A més, en col·laboració amb l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) estem estudiant com reduir la petjada de carboni o la petjada hídrica de les granges. Ara, a més, també estem desenvolupant un projecte a llarg termini per introduir un sistema d’etiquetatge que permeti la traçabilitat total del producte perquè el consumidor sigui conscient d’on prové la llet que beu. I tot, sense oblidar-nos de l’altra gran vessant de la sostenibilitat, que és la social i l’econòmica, és a dir, poder garantir que aquestes petites i mitjanes granges puguin ser sostenibles econòmicament.
— Com?
— La missió de Llet Nostra és aconseguir que l’activitat ramadera sigui una activitat viable econòmicament i ben valorada socialment. Una altra de les nostres grans missions és assegurar la preservació i continuïtat d’aquests negocis, per a frenar el progressiu abandonament del camp de la societat actual. Volem promoure que l’activitat ramadera, tot i ser una activitat econòmica dura, té el seu valor i atractiu. Ho fem, per exemple, a través de l’Experiència Aprop, a través de la qual alumnes de totes les edats, des de la primària fins a cicles formatius, visiten i coneixen de primera mà la feina del ramader a la granja EVAM de l’IRTA a Monells.
— Com projecteu el futur de Llet Nostra?
— La nostra aposta per la llengua, la cultura i la proximitat és innegociable. Volem continuar creixent, però ho volem fer a Catalunya i, per tant, no tenim l’ambició de convertir-nos en una gran multinacional. No seria coherent defensar la proximitat i el producte fet aquí i després pretendre exportar de forma massiva. Tampoc no volem, per exemple, renunciar a la llengua catalana com el nostre vehicle de comunicació. La nostra missió ha estat i és la mateixa: continuar sent líders del mercat per assegurar que el consumidor disposa de bons productes fabricats en el nostre territori.
