Cada dos divendres, a The New Barcelona Post obrirem les portes d’un hotel amb història. No només parlarem de grans establiments de cinc estrelles, que també, sinó de fondes, pensions i hotels que, sense ostentacions, han estat testimonis de la història de Barcelona: llocs que van acollir genis, aventurers o personatges gairebé anònims que van deixar la seva empremta.
Comencem al número 40 de la Rambla, on un edifici neoclàssic de façana sòbria resisteix el pas del temps. És l’Hotel Cuatro Naciones, un dues estrelles sense pretensions, amb balcons que donen al riu humà del passeig i un vestíbul senzill i antiquat que amaga un passat gloriós. Amb aquest protagonista inesperat arrenca Hotels amb Història, una sèrie quinzenal per redescobrir Barcelona a través dels seus llits, hostes, factures i secrets.
El Cuatro Naciones va obrir com a fonda de postes, un punt clau per a les diligències que unien Barcelona amb França, Itàlia, Portugal i altres ciutats d’Espanya, d’aquí el seu nom. La Rambla, aleshores, era un passeig polsós amb més carruatges que turistes, començant a definir-se com l’eix de la ciutat.
L’hotel, amb les seves aranyes de vidre, taules vestides de lli i un servei que imitava el luxe francès, era el lloc on Barcelona rebia el món. Els seus salons van veure passar maletes de cuir, contractes signats amb ploma i viatgers que van deixar els seus noms en registres avui groguencs. Per uns 120 euros la nit, avui es pot dormir sota el mateix sostre on ho van fer en el seu dia Stendhal, Chopin o Buffalo Bill.
Stendhal a Barcelona
Un dels primers hostes dels quals hi ha registre oficial és l’escriptor francès Henri-Marie Beyle, més conegut com Stendhal, que va arribar al Cuatro Naciones després d’un viatge esgotador per Espanya. A les seves Mémoires d’un Touriste, el descriu com “un lloc bell al centre de Barcelona”, perfecte per a un sopar després d’hores de traqueteig en carruatge.
La Rambla que ell va veure era un formiguer: venedors ambulants, aroma de pa fresc, el port a pocs passos i el trot dels cavalls sobre l’empedrat. Per a Stendhal, l’hotel era un oasi d’ordre en una ciutat que somiava amb ser moderna. Les seves notes, precises i una mica iròniques, pinten una Barcelona vibrant, amb el Cuatro Naciones com el seu refugi català durant uns dies.
Chopin i el matalàs cremat
El novembre de 1838, poc després de l’estada de l’escriptor-viatger, uns altres hostes cèlebres van creuar les seves portes: Frédéric Chopin i George Sand. El seu destí era Mallorca, buscant un hivern suau per a la fràgil salut del compositor. Es van allotjar breument al Cuatro Naciones abans d’embarcar en un vaixell semblant al Santa Eulàlia, que encara conserva el Museu Marítim.
En el seu apogeu, l’hotel els va oferir un piano al saló i sopars amb vistes al tràfec de la Rambla. Després, el somni mallorquí es va convertir en un malson: la humitat de l’illa va agreujar la tuberculosi de Chopin. Mesos després, la parella va tornar exhausta a Barcelona i al Cuatro Naciones. El músic, tan feble que gairebé no va sortir de l’habitació, tossia sota els llençols mentre Sand organitzava el retorn a França. La factura d’aquella estada inclou un detall esgarrifós: un càrrec extra per “destrucció d’un matalàs”.
Segons les precaucions sanitàries de l’època, el gerent, temorós que la malaltia fos contagiosa, va ordenar cremar-lo. Sand va pagar sense protestar, però el gest perdura: el llit d’un geni, convertit en cendres. Una placa a la façana, col·locada per l’ajuntament, recorda la seva doble visita, i un petit Saló Chopin, amb butaques i quadres, ret homenatge al compositor.
Dècades després, el 1889, el to de l’hotel va canviar amb l’arribada de Buffalo Bill. El llegendari showman va portar el seu Wild West Show a una Barcelona en plena febre modernista: vaquers, indis sioux i búfals que van fer vibrar la ciutat. William Cody, que havia caçat bisons i negociat amb generals, va escollir el Cuatro Naciones com a base. Se’l veia al Paral·lel, brindant amb cava i signant autògrafs, convertint l’hotel en quelcom més que un refugi d’elits.
Avui, el Cuatro Naciones és un supervivent humil. Les seves 54 habitacions, amb balcons al bullici de la Rambla, acullen turistes joves i parelles en escapades de preus ajustats. L’esmorzar, amb cafès, sucs i croissants, no rivalitza amb els grans hotels, tot i que el lloc és un petit museu: les parets de les zones comunes estan plenes de retalls de premsa i fotos, com les signades per altres hostes coneguts com Albert Einstein, que hi va dormir el 1923 convidat per la comunitat científica, o Ulysses S. Grant, que va buscar calma a la Barcelona de 1878 després de deixar la presidència dels Estats Units.
La façana, amb detalls en ferro colat i dracs que sostenien la il·luminació a gas, evoca el seu passat senyorial. El veritable luxe del Cuatro Naciones rau en la seva història, en els llits on van dormir genis i en els passadissos que van recórrer.
Cada dos divendres, Hotels amb Història obrirà una nova porta: potser serà la pensió on George Orwell es va amagar durant la Guerra Civil, el palauet que va guardar els versos d’un poeta maleït, el saló on Roger Moore va servir cava als seus companys de taula, l’hotel on Picasso va pintar les seves primeres obres, l’establiment on els grans noms de la Fórmula 1 aterraven directament al seu pati del darrere o el bar on Hemingway va alçar el got per les causes perdudes. Són càpsules del temps que encara bateguen a Barcelona. En parlarem.
