La generació perduda. Així és com, massa sovint, es defineix a joves i adolescents. Una etiqueta fàcil, fruit d’una certa falta d’empatia, estigmes i incomprensions. Aquesta percepció es projecta en tots els àmbits de la vida d’aquestes generacions, també en el cultural. L’adolescència, de fet, és una etapa decisiva per a l’adquisició d’hàbits lectors: el darrer informe d’Hàbits de lectura i compra de llibres, elaborat per la Generalitat, assenyala els 15 anys com l’edat en què molts joves descobreixen la seva passió per a la literatura. Paradoxalment, però, també és l’edat en què molts abandonen la lectura i per consumir altres productes culturals.
En un moment en què els índexs de comprensió lectora dels joves espanyols se situen per sota de la mitjana europea —com indiquen les dades de l’últim informe PISA—- i en què les xarxes socials imposen l’scrolling infinit i el contingut ràpid, és fàcil pensar que els adolescents estan deixant de llegir. I que, per tant, són un públic literàriament perdut, al qual costa seduir a través de la lectura. Tanmateix, poques vegades s’acostuma a anar més enllà d’aquesta afirmació. Realment llegeixen menys? Què els ofereix la indústria editorial i què demanen? Quins productes culturals els atrapen i com es poden potenciar? Realment el sector editorial busca oferir-los contingut de qualitat o prefereix continuar produint èxits ràpids i comercials?
Les dades, de fet, desmenteixen el tòpic: les noves generacions no només no han deixat de llegir, sinó que ho fan més que les anteriors. A Catalunya, de fet, el percentatge de lectors majors de 14 anys creix any rere any: un 73,9% de la població catalana ha llegit un llibre, com a mínim, una vegada al trimestre, segons l’informe d’Hàbits de lectura i compra de llibres; quan fa menys de 10 anys, el 2016, aquesta xifra se situava deu punts per sota (67,8%). I la franja que més llegeix és, precisament, la de 14 a 24 anys (76,1%), seguida dels adults entre 55 i 64 anys (75,9%).
Aquesta tendència situa els joves catalans gairebé com una excepció europea. Mentre el mercat editorial perd múscul a països europeus com França, Itàlia o Regne Unit, a Espanya, Portugal i Llatinoamèrica la indústria assoleix xifres rècord tant en nombre de lectors com en facturació. Només en la primera meitat de 2025, el sector ha facturat 586 milions d’euros de les vendes, segons GfK (NielsenIQ). Un fenomen que, en el mercat editorial, ja es coneix com “l’excepcionalitat ibèrica”.
“En comparació amb la resta d’Europa, el cas d’Espanya i especialment el de Catalunya és molt significatiu”, reconeix Eva Güell, professora d’Edició a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universidad de Alcalá, i consultora editorial especialitzada en estratègia digital. Però, què explica aquesta excepcionalitat? D’una banda, “la bona salut de la xarxa de biblioteques públiques però també de llibreries, que no només no han desaparegut com es vaticinava fa uns anys, sinó que s’han reforçat com a agents essencials per a la promoció lectora”.
Però Güell encara apunta un altre factor clau: l’explosió de la literatura juvenil, especialment impulsat pel gènere del romantasy (que combina fantasia i novel·la romàntica) o el young adult, sobretot entre les lectores. De fet, el gènere infantil i juvenil és el que més ha crescut en valor durant la primera meitat de 2025, amb un increment del 9,2%, segons GfK.
La fantasia com a refugi
Vampirs, dracs, buixes, regnes imaginaris…. El romantasy combina la màgia de la fantasia amb la innocència i la passió de la polsió amorosa, generant històries addictives que inunden les xarxes socials, s’esgoten a les llibreries i omplen festivals i fires de cues interminables. Un fenomen comercial, del qual s’estan sabent aprofitar els grans grups editorials, que, a més, reflecteix una realitat més profunda: adolescents i joves reclamaven històries diferents d’aquelles que el mercat tradicional els estava oferint.
Aquest fenomen va començar, de fet, als marges de la indústria editorial —però ara és absorbit i aprofitat pel sector— . De fet, moltes de les escriptores que avui mouen masses, com les estatudinences Sarah J. Maas (Una corte de rosas y espinas) o Rebecca Yarros (Ales de sang) van començar autopublicant-se. Algunes d’elles, a més, es van donar a conèixer a través de plataformes com Wattpad, on destaquen sobretot ciencia ficció, històries romàntiques i fins i tot fanfics (textos generats pels fans d’un producte cultural com una sèrie).
La demanda de diversitat (de gènere, sexualitat, ètnica o contextos socials) ha trobat un canal natural en aquestes plataformes, on els usuaris són els propis autors, donant veu a experiències del seu dia a dia i a les seves inquietuds. Plataformes on, en definitiva, les noves generacions connecten i es reconeixen perquè estan escrites en un llenguatge que identifiquen, entenen la seva ment i les seves emocions.
I han estat les xarxes també precisament el canal pel qual s’han anat consolidant i popularitzant aquests textos, generant una comunitat fidel. “Els joves, en certa manera, hem perdut el contacte amb els mitjans tradicionals i les xarxes socials són el canal a través del qual expressar-nos, reconèixer-nos i fins i tot recomanar llibres que ens han apassionat”, assegura Marta Sangrà, que comparteix la seva passió per la literatura amb gairebé 20.000 seguidors al seu Instagram (@mardellibres) i treballa professionalment en l’àmbit editorial. Així i tot, Sangrà reconeix que el perill de les xarxes i l’algoritme és que tenen el poder d’imposar el cànon literari, promocionant els llibres que ja tenen èxit comercial per a aconseguir més visualitzacions i likes, imposant-se la literatura mainstream, i invisibilitzant propostes de qualitat o d’editorials independents.
Ampliar la mirada, trencar prejudicis
“Acostumem a tenir una visió molt reduccionista i simplificada dels adolescents. Imb les novel·les passa el mateix: sembla que tots s’enamorin de la mateixa maneren o tinguin preocupacions banals, quan, en realitat, tenen un món interior tan ric com el dels adults”, sentencia Cristian Olivé (Barcelona, 1987), autor de diversos llibres de pedagogia però també de la dilogia juvenil Únics (Rosa dels Vents). Per aquest motiu en les seves històries intenta reflectir aquesta diversitat i preocupacions, a partir de vivències pròpies, però també d’allò que observa a les aules, impartint classes de llengua i literatura a secundària.
A partir de la història de dos germans, aparentment idèntics, però amb personalitats molt diferents, Olivé explora en Únics temes tan quotidians però complexos com la preocupació pels conflictes bèl·lics internacionals, la traïció, l’amistat, els secrets o el primer enamorament. L’objectiu d’aquesta saga també era oferir històries d’amor protagonitzades per parelles gai, però “de forma molt natural, sense convertir aquest fet en el centre de la trama”.
“Cal trencar amb les classificacions de gènere o d’edats: una obra literària no entén d’edats, sinó de connexió. Els joves necessiten i agraeixen que els protagonistes reflecteixin la diversitat de la seva generació”, reflexiona Olivé. Amb aquest argument coincideix Laura Huerga, cofundadora de l’editorial d’assaig i narrativa Raig Verd: “Als joves els hem de donar contingut de qualitat, que no sigui només comercial, perquè només així podran descobrir el veritable amor per la lectura, amb llibres que deixen pòsit, i que no són un pur entreteniment ràpid de baixa qualitat”, argumenta Huerga.
Des d’Indòmita, el segell juvenil de Raig Verd, contribueixen a aquesta diversitat en la literatura juvenil: amb textos d’assaig al voltant de temes com el feminisme, l’ecologisme o la justícia social. “Els joves són els lectors amb més curiositat i exigència: volen diversitat i contingut que valgui la pena”, defensa l’escriptora i editora. De fet, des de les biblioteques de la ciutat han observat un increment de l’interès per l’assaig. “La reflexió sobre el món contemporani, des d’un punt de vista social, està proliferant en els últims anys, també perquè editorials catalanes estan lluitant per conrear aquest gènere”, confirma Ferran Burguillos, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona. Les biblioteques intenten combinar la compra de novetats i llibres sol·licitats pels usuaris amb l’aposta pels clàssics i el cànon literari. Els clàssics, de fet, també estan captant l’atenció de joves i adolescents, sobretot per edicions especials o formats reduïts com els Petits Plaers de Viena Editorial.
El còmic, un llengutatge universal
Un altre dels gèneres que sedueix a joves i adolescents és el còmic i la novel·la il·lustrada. Segons l’informe d’Hàbits de lectura i compra de llibres, un 37,5% dels joves entre 14 i 24 anys ha llegit com a mínim un còmic l’últim trimestre. Una tipologia d’històries que continua seduint generacions rere generacions, per molt que sigui un format estèticament analògic. “És paradoxal com en un món digital triomfi un format en blanc i negre, que es llegeix al revés”, emfatitza Óscar Valiente, director de Norma Editorial. Impulsat sobretot pel manga japonès, que va arribar a Catalunya a la dècada dels 90 gràcies a l’exitós fenomen de Bola de Drac, continua triomfant entre joves i adolescents gràcies a les produccions audiovisuals; a més dels superherois nord-americans o el còmic europeu.
Per a Meritxell Puig, directora de FICOMIC —entitat organitzadora dels esdeveniments Còmic Barcelona i Manga Barcelona—, la clau de l’èxit és “la seva força narrativa, que aconsegueix connectar amb els lectors d’una forma molt directa i emocional, a través d’un format visual i accessible amb històries diferents, pensades per a gustos i preferències també molt diverses”.
Valiente també destaca el canvi de mentalitat per part de les editorials: de ser un fenomen considerat gairebé de segona o una subcultura, a ser un gènere massiu, no només entre joves sinó també entre adults. “De ser un tipus d’històries que es consumia en quioscs, ja que les llibreries només podies trobar Astèrix i Obèlix o Mortadelo y Filemón, a ser un gènere estimat per una gran varietat de lectors”, resumeix.
Connectar físicament en l’era digital
En la difusió d’aquest gènere també han jugat un paper clau els salons i esdeveniments presencials com el Manga Barcelona: “esdeveniments com aquest són un punt d’entrada per a milers de lectors cada any, persones que potser encara no han adquirit uns hàbits lectors consolidats, però que arran de visitar el saló es comencen a fascinar per aquest món, a més d’un punt de fidelització i vincle per a tota la comunitat de lectors fidels”, defensa Puig a uns dies de l’inici del saló, que se celebrarà del 5 al 8 de desembre, amb la presència d’autors internacionals de renom com Gou Tanabe, Tsutomu Takahashi o Akemi Takada. Però el Manga Barcelona no és l’únic, la ciutat disposa d’esdeveniments per a tots els gustos i lectors: des del BCNegra, el Crush Fest (centrat en el gènere young adult), passant pel festival 42, de gèneres fantàstics.
A més dels salons, llibreries i biblioteques també juguen un paper essencial en la difusió de la lectura i dels llibres. Després d’uns anys en què aquests espais semblaven condemnats a desaparèixer amb l’auge d’Amazon i la compra online —com també semblava que ho faria el llibre en paper, que continua sent el format preferit per davant d’ebooks o audiollibres, especialment entre els més joves—. Avui, aquests espais han demostrat que no només no s’han extingit sinó que fins i tot s’han enfortit: les llibreries han crescut un 19,4% en volum d’euros des de 2021, segons dades de GfK. “Paradoxalment, en un món hiperconnectat, necessitem més que mai les connexions presencials i espais on compartir les nostres aficions i passions”, admet Daniel Benchimol, consultor editorial i director de Proyecto451.
Barcelona compta amb una xarxa de llibreries molt activa: des de La Central, la ressorgida Sant Jordi o llibreries d’autor, que ofereixen una agenda plena d’activitats per a difondre la passió per la lectura. Així mateix, també disposa d’una xarxa formada per 41 biblioteques públiques amb un fons de més de tres milions i mig de llibres, que ofereix una programació molt variada: on destaquen des de trobades amb autors, clubs de lectura, tallers de creació però també un intens treball amb escoles, hospitals i altres institucions de la ciutat per a promoure la lectura.
En els últims anys, “hem passat d’un model de biblioteca centrat en el llibre a un model centrat en les persones. Un canvi de model que també es trasllada a la programació de la xarxa de biblioteques, amb activitats horitzontals i molt pensades per a cadascun dels públics”, remarca Cèsar Moreno, responsable del Programa d’Acció Lectora del Consorci de Biblioteques de Barcelona.
I un d’aquests públics objectiu són precisament els joves: a banda de propostes educatives per portar la biblioteca i la lectura a les aules, també compten amb una programació específica per a aquest grup d’edat: amb jornades, tallers i fins i tot espais joves a diferents biblioteques de la ciutat, adaptats als seus gustos i inquietuds. Paral·lelament, els clubs de lectura també han experimentat un ressorgiment des de la pandèmia: només la xarxa de biblioteques de la ciutat ofereix una programació de més de 170 clubs de lectura, a banda del de les llibreries.
El català, l’assignatura pendent
Amb el treball de tots els agents implicats en la indústria literària —des de biblioteques o llibreries fins a editorials o autors que s’acosten a les seves preocupacions—, el sector està aconseguint que una generació que habitualment es considera perduda es mobilitzi massivament per la literatura, omplint esdeveniments i fires de llibres i impulsant la compra d’exemplars, majoritàriament en format físic. Tanmateix, el repte actual és que aquestes noves generacions llegeixin en català: ja que només un 33,9% dels catalans llegeix habitualment en aquesta llengua (mentre que un 63,9% ho fa en castellà).
“Afortunadament, hi ha molta diversitat en la literatura, però aquesta diversitat no sempre arriba a la literatura catalana”
Tot i que el percentatge ha augmentat lleugerament en els últims anys, el castellà encara és la llengua predominant en la lectura, especialment entre els joves: només un 27,2% de les persones d’entre 14 i 24 anys i un 27% de la població d’entre 25 i 34 anys llegeix habitualment en català, El Govern treballa ara justament per a revertir aquestes xifres, a través del conegut Pla Nacional del Llibre i la Lectura, que defineix l’estratègia del sector entre 2023 i 2030: amb l’objectiu el 76% de la població major de 14 anys llegeixi un llibre al trimestre, que el 65% ho faci almenys una vegada per setmana, i que el 40% llegeixi habitualment en català. La idea és implicar a tot el sector: des del Departament de Cultura fins al d’Educació, però també la indústria editorial perquè publiqui més títols.
“Afortunadament, hi ha molta diversitat en la literatura, però aquesta diversitat no sempre arriba a la literatura catalana”, lamenta l’autor Cristian Olivé. De fet, encara hi ha pocs exemplars de traduccions de novel·les del gènere young adult o romantasy —el gènere predominant entre joves i adolescents—, i, tot i que cada vegada hi ha més, també falten molts referents de còmics en català. Són sobretot les petites editorials independents, que predominen en el mercat català amb una gran varietat de companyies (156 de 268 editorials catalanes són petites empreses que no superen els 600.000 de facturació anual), aquelles que treballen perquè èxits internacionals es puguin llegir en català i que els grans autors catalans es tradueixen a diverses llengües.
Per a Laura Huerga, presidenta de l’associació PEN Català, la literatura catalana cada vegada té més reconeixement internacional: “la qualitat de la nostra cultura és excepcional i està atraient les mirades de la crítica mundial, gràcies també a la incansable feina d’institucions com l’Institut Ramon Llull”. Així ho ha pogut constatar aquests dies també a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), la gran cita literària que aquesta setmana se celebra a Guadalajara (Mèxic), amb Barcelona com a ciutat convidada. Assegura que editors de tot el món s’han interessat pels autors representats i també per la llengua en què escriuen: animant-los a llegir fragments en català al final de cada presentació. Des de les xarxes socials, diversos creadors com la Marta Sangrà —que crea contingut sobre literatura únicament en català— també lluiten per a difondre per l’ús d’aquesta llengua entre els més joves.
Tanmateix, Huerga recorda que perquè el prestigi internacional dels autors catalans es consolidi, calen més traductors en català, però també més incentius econòmics, clamant per l’aprovació de pressupostos i que Cultura arribi al desitjat 2%. En aquest sentit, considera que propostes com les beques residència Narrar Barcelona anunciades en el marc de la FIL i destinades a autors llatinoamericans suposen un retrocés en els drets lingüístics, “sobretot pel greuge econòmic comparatiu amb altres ajuts pensats per textos en català”, com les beques Montserrat Roig.
És amb l’esforç de tots aquests agents implicats que els joves i adolescents per a oferir un contingut de qualitat que connecti amb aquestes noves generacions, que parli el seu llenguatge —i que també ho faci en català– que la literatura continuarà seduint lectors generació rere generació. Amb històries diverses i variades que els interpel·lin i emocionin perquè aquesta generació, que alguns titllen de “perduda”, està més que disposada a perdre’s en la màgia dels llibres.
