Entre les més de quaranta llengües a les quals ha estat traduïda L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón, hi ha l’italià. L’ombra del vento ha portat milers de lectors en llengua italiana a endinsar-se en la Barcelona de la primera meitat del segle XX.
Són aquesta mena de viatges els que propicia la lectura d’un llibre. Viatges d’un país a un altre i d’una època a una altra. Les paraules són la benzina, el motor i el transport d’escapades sense límits, perquè tracen camins des de la imaginació de qui crea novel·les, poesia, assajos o qualsevol altre domini literari. Per això, quan entrem en una llibreria som, sobretot, aspirants a transitar cap a qualsevol destí imaginable, real o fictici, lluny o proper.
En el número 11 del carrer de Sant Lluís, una butaqueta i flors al damunt d’una cadira, al davant de l’aparador d’una llibreria, ens anuncien que hem arribat a un establiment especial. A dins, ho constatem. Mirem on mirem, llibres. Som a la llibreria Le Nuvole, l’única llibreria de Barcelona especialitzada en literatura italiana que, a més, compagina la venda de llibres amb l’organització de presentacions de les obres pels autors, presencialment o virtualment. Però també interessants xerrades de temàtiques diverses i molt actuals. Aquest divendres, per exemple, es fa una conversa amb Fabrizio Acanfora, músic, escriptor i activista italià.
Des que va ser diagnosticat amb trastorn autista, ja a l’edat adulta, Acanfora s’ha dedicat a promoure una visió crítica de la concepció dominant en la nostra societat sobre la discapacitat. Acanfora presideix l’associació Neuropeculiar, que proposa un nou paradigma social i cultural que valori la neurodivergència, no per concedir-li la inclusió, sinó posant el focus en la convivència de les diferències. Acanfora ha coordinat durant uns anys el màster de Musicoteràpia de la Universitat de Barcelona, on imparteix classes sobre el Trastorn de l’Espectre Autista. Pel seu assaig autobiogràfic sobre l’autisme Eccentrico, va rebre el Premi Nacional de Divulgació Científica Giancarlo Dosi, que atorga l’Associació Italiana del Llibre.
Quin és el rol de la protesta i la resistència en un món dominat per un sistema que sembla no deixar alternativa a la submissió? Aquesta qüestió és un dels punts de partida del darrer llibre d’Acanfora, Rompere il gioco. L’attivismo nel ventunesimo secolo, la presentació del qual donarà peu a fer-se i respondre moltes altres preguntes a Le Nuvole. Perquè, a part de fer-nos viatjar, els llibres són petites escoles on la descoberta condueix a l’aprenentatge, a la sensibilització i a la presa de consciència. I les presentacions de llibres ho demostren, perquè obren debats que, ben enriquits, mai no es tanquen.
Classes, conversa i xerrades en italià
A la llibreria Le Nuvole, tot això passa molt sovint i sempre en italià. I l’ànima que fa possible que tanta cultura italiana coexisteixi amb diversos formats és la Cecilia Ricciarelli. Va néixer a Roma, on va llicenciar-se en Literatura, abans de viure en diferents ciutats del món, com París. A la Universitat de la Sorbona es va doctorar en cinema.
En la rebotiga de la seva llibreria a Gràcia, un acollidor espai que podria ser part de qualsevol llar, ella mateixa imparteix classes d’italià. Precisament, va ser l’ensenyament de l’italià a l’Istituto Italiano di Cultura, quan aquesta romana llicenciada en literatura es va establir a Barcelona, que la va fer veure que no era fàcil en aquesta ciutat trobar literatura en llengua italiana.
Una amiga la va esperonar perquè fos ella qui obrís una llibreria italiana. I ho va fer. Era l’any 2011, quan feia ja tres anys que vivia i treballava aquí. Amb la perspectiva del temps, avui s’adona del coratge que va tenir emprenent tota sola aquest negoci. Però la seva proposta cultural a la seva llibreria, que és un gran pont de connexió amb Itàlia, no només ha resistit, sinó que ha posat arrels, esdevenint un punt de referència sigui per als italians residents a Barcelona, que en són moltíssims, com per a tots aquells que estan de pas, que encara en són més, i per als catalans i els espanyols que estimen la cultura italiana.
“Amb orgull formo part dels llibreters de Barcelona”, expressa la Cecilia, que és ara mateix la presidenta dels Llibreters de Gràcia. Una trentena de botigues de llibres fan pinya amb aquesta dona de lletres al davant. La Cecilia en destaca algunes: “Tenim la llibreria japonesa Haiku, l’anglesa, Hibernian Books, La Memòria, de llibres d’història, i Casa Anita, especialitzada en llibre infantil”. És a dir, en poca distància, les temàtiques concretes es mostren en aquests oasis de cultura com si fossin, cadascun d’ells, el prestatge d’una gran llibreria al barri de Gràcia. “Totes som petites llibreries, independents, que organitzem esdeveniments juntes, com la diada de Sant Jordi”, explica.
Els llibres que venen aquestes llibreries conviden a transitar entre cultures, i aquest és un altre orgull que pot sentir la propietària de Le Nuvole, com a connexió amb Itàlia. Recorda que, quan la seva amiga li va dir que obrís ella una llibreria italiana perquè no n’hi havia cap, el primer que va pensar va ser: “No soc experta en literatura catalana, però el que jo sí que puc aportar està lligat a la meva cultura”.
Més de cent llibres llegits cada any
La Cecilia és llibretera, llibretera. “Em sento malament quan no sé de què va un llibre que tinc a la botiga”, confessa. Així és que, cada vespre, dedica unes bones tres hores a llegir. “Per a mi, és una manera de descansar, perquè, si no, continuo pensant en la feina. Llegint, descarrego la ment, és com la meva meditació”, explica. Llegeix més de cent llibres cada any.
Llegint, també va mesurant el nivell de dificultat de la lectura, i així sap a qui la pot recomanar i a qui no. “Veig el que pot ser difícil per a un català”, exposa. Així pot ser llibretera de debò, aconsellant lectures a cada client. A la seva llibreria hi ha, sobretot, llibres en italià, perquè els d’autors italians traduïts a l’espanyol o al català ja es poden trobar a qualsevol altra llibreria. “Els nostres clients volen llegir en llengua original. Abans d’aconsellar-los un títol, parlem una mica, perquè jo pugui fer-me una idea del nivell que tenen d’italià o dels autors que puguin ser més apropiats, clàssics o contemporanis”. Hi ha, diu, moltes persones que, encara que no parlin italià, poden llegir llibres en aquesta llengua.
Tota la clientela de Le Nuvole passa per sota d’una estupenda bicicleta que penja del sostre de la llibreria, només entrar, i d’aquest mitjà de transport, en pengen llibres. Els prestatges de color blau donen molta vida a aquesta llibreria on passen tantes coses. Les activitats que la Cecilia organitza les va donant a conèixer a través del seu compte a Facebook, a Instagram i, acabat d’estrenar aquesta setmana, en un canal de Whatsaap.
Molt sovint, la Cecília és a Itàlia. Cada any visita el saló del llibre de Torí i la fira del llibre infantil de Bolònia. I, durant tot l’any, segueix un centenar de llibreters italians que, com ella, regenten petites llibreries independents en diferents ciutats italianes. Els autors italians als quals convida a presentar els seus llibres a Le Nuvole també proposen lectures fetes per altres autors.
“Jo estic fora del circuit industrial; és una situació més arriscada, però les llibreries independents tenim aquest espai de llibertat”
La Cecilia és una ambaixadora de la literatura italiana a Barcelona i, a Itàlia, la difusió que ha fet de la nostra festa de Sant Jordi ha quallat bé, i molts llibreters s’han apuntat a la tradició de la rosa acompanyant un llibre. “Si Halloween ens ha fet arribar les carabasses, per què no havíem de portar nosaltres roses i llibres i exportar la celebració de Sant Jordi?”, diu qui, a més d’estar al davant de la llibreria, imparteix classes de Semiòtica a l’Institut Europeu del Disseny, que també és a Gràcia.
La importància de confiar
Una de les grans satisfaccions de la Cecilia és quan els clients li diuen que la va encertar recomanant-los un determinat llibre. I explica que “els autors més coneguts pel públic no italià són sobretot els més clàssics com Italo Calvino, Natalia Ginzburg, Elsa Morante, Alessandro Baricco, Erres De Luca, Melania Mazzucco, Andrea Camilleri, o Antonio Manzini, per citar-ne alguns. Però —afegeix— “l’experiència m’ha ensenyat que les persones que venen a la meva llibreria són gent curiosa que es deixa aconsellar i alternen les novetats editorials i els clàssics de la literatura italiana”. I això, “per una llibretera és un veritable plaer”.
En els circuits comercials més habituals dels llibres, la Cecilia sap que el llibre té una vida breu, però en la seva llibreria, no hi ha edats ni caducitats del producte. “Els pensaments no tenen data de caducitat. Jo estic fora del circuit industrial, és una situació més arriscada, més fràgil fins i tot, perquè, si m’equivoco, l’errada és tota meva. Però les llibreries independents tenim aquest espai de llibertat”, afirma.
“Sento dir que italians, catalans i espanyols no són grans lectors, i segurament és cert, però és gràcies a ells que Le Nuvole és oberta encara. Els catalans són molt curiosos i els interessa la cultura italiana, i el mateix passa amb els italians i la cultura catalana. Jo venc moltíssim la selecció de llibres sobre Barcelona, en italià, de Mercè Rodoreda, Juan Marsé, Manuel Vázquez Montalbán, Alicia Giménez Bartlett, Carlos Ruiz Zafón, Enrique Vila-Matas, Eduardo Medoza… que és una altra manera de conèixer aquesta ciutat”, conclou.
