Aixecar la persiana d’un comerç cada matí és com obrir un llibre amb les pàgines en blanc. Tot està per escriure. Quants clients entraran, quins del barri, què demanaran, què explicaran o comentaran, amb què se’ls satisfarà més i què deixaran, de material o immaterial, en la seva visita a l’establiment. Els diàlegs entre clients i botiguers, que en moments de calma poden esdevenir enriquidores converses, van omplint d’històries quotidianes els dies de pobles i ciutats com Barcelona. Del darrere d’un taulell, la vida passa, encara, fent vincles de tu a tu.
És això el que més li agrada a la Carla Rivali. Als quinze anys ja seia en un tamboret, tots els dissabtes, al davant de la caixa de la botiga de la seva família, cobrant la compra a les clientes. Al capdavant del negoci hi havia els seus pares, però els seus avis encara hi feien també la seva aportació. L’àvia, a la cuina, amb les receptes de salsa que sempre més s’han preparat com ella les feia.
“Els meus avis hi eren, però treballaven a un altre ritme. Es van jubilar quan jo vaig començar a treballar-hi tot el dia”. Això va passar quan la Carla va acabar la llicenciatura de Psicologia. Tenia vint-i-dos anys, i al número 12 del carrer de Bonsuccés l’esperava un llarg taulell, al darrere de les vitrines de producte fresc on s’exposa el gran ventall de pasta feta cada matí. Allà podria practicar tota la psicologia apresa a l’aula, amb cada client, i amb el dia a dia d’una empresa gestionada familiarment. Va treballar, de costat a costat, amb la seva mare de qui —diu—, va ser una excel·lent mestressa. “De la nonna —com es refereix a la seva àvia, en italià— vaig aprendre moltes coses, perquè anava cada dimarts a dinar a casa seva i allà petàvem la xerrada, parlant del bo i del menys bo de la botiga”.
Els negocis familiars tenen això, a taula, de nit i de dia, la botiga, els clients, les compres i les vendes són al cap i en les converses. De l’àvia, la Carla recorda especialment aquestes paraules: “La botiga és un gran esforç diari, però mai et faltarà un plat a taula i un lloc calent on dormir”.
I amb aquests i molts altres records, cada dia la Carla Rivali obre la porta d’una de les botigues més antigues de Barcelona dedicada ininterrompudament al mateix. La pasta fresca va ser l’origen del negoci i és encara avui el producte estrella en aquest establiment de queviures, sobretot importats d’Itàlia, però també elaborats a l’obrador i arribats d’altres llocs de Catalunya o de països com França.
Els besavis de la Carla ja es dedicaven a l’exportació i importació de productes alimentaris. Eren d’un petit poble del Piemont, anomenat Gavi, que es troba a una hora de Gènova. El besavi treballava a la duana enviant sabors italians a Llatinoamèrica, sobretot. Els tractes amb l’Argentina el van fer pensar en aquell país com un bon destí per a viure. Però en el seu viatge en vaixell cap a l’Amèrica del Sud, van fer una escala a Barcelona, i van decidir quedar-se aquí, entre altres coses perquè la besàvia estava embarassada.
En un quiosc a la Rambla van començar a vendre aquells productes italians que tan bé coneixien i a fer la primera pasta fresca que els barcelonins van poder tastar sense haver de viatjar a Itàlia. Era l’any 1902. I dos anys després, tot aquell bé de Déu de productes italians va passar a ocupar els prestatges i vitrines de la botiga on és, des d’aleshores, La Italiana Rivali.
És on la Carla i el seu marit fan bategar allò que els besavis genovesos van fer néixer. Continuen oferint el més autèntic i exquisit de la gastronomia italiana, sempre amb la pasta fresca que elaboren cada dia a l’obrador, a la rebotiga. Tallant espagueti estiren el fil d’una tradició familiar de quatre generacions, i una cinquena, els fills de la Carla, que ja donen també un cop de mà.
La Italiana prepara a diari pasta fresca, amb una trentena de varietats
A poc a poc, la Carla ha volgut anar fent que la botiga representi una abraçada entre cultures. Articles com els vins catalans i francesos comparteixen aparador i prestatgeries amb els dels cellers del nord i del sud d’Itàlia. La Carla es pot dir que està feta de sabors i costums italians, però en una Barcelona on va néixer plenament catalana. “La catalana i la italiana som dues cultures mediterrànies i en totes dues, el que passa al voltant d’una taula és molt important. Això ho intento transmetre a la botiga, encara que també tinc algun Ribera del Duero”, explica.
Són tries molt selectes, com les escames de sal al vi o els farcits de la pasta fets combinant espàrrecs i formatge ricotta; pera, tòfona, ceps, carn rostida… La venda de queviures s’ha anat acompanyant també de menjar per endur-se, així La Italiana esdevé la cuina del restaurant on voldríem dinar o sopar sempre, però que ens ho prepara per poder-nos-ho endur a casa. És com si una nonna italiana cuinés encara en aquesta ciutat.
Quan la Carla parla de la pasta fresca, es nota que connecta amb el més autèntic de la botiga, allò que la duu a aixecar cada matí la persiana carregada d’il·lusió, perquè en cada ravioli, cada espagueti, cada nyoqui o tortel·lini, sap que transmet una cultura, una manera de fer que ha anat passant, de generació en generació. Els homes, sobretot, fent la pasta i, les dones, la salsa i els farcits que fan el seu xup xup el temps que calgui.
Actualment, fan més d’una trentena de varietats de pasta fresca, farcida o no, llarga o curta, també per a vegans, “només amb sèmola de blat, sense ou ni res més”, explica. I és el seu marit, el Gerard Vilà, és l’encarregat de l’obrador on la maquinària, com la laminadora, és part de la família.
“Fa uns tres anys que vam començar a fer galets frescos i són un èxit. Com que són frescos, han de coure menys i, d’aquesta manera, el brou no minva”, explica la Carla. Diu que es nota molt que hi ha molta gent que viatja a Itàlia i torna fascinada per la gastronomia d’allà. I d’ells —diu— també n’aprèn coses. “M’agrada preguntar com prepara la gent els seus plats, i els nostres clients en saben molt. De fet, preparem una lasanya amb la recepta d’un client, el Sr. Quim, amb verdures, tàperes i olives”, comenta la Carla. “Sempre tinc el costum de preguntar, i d’això n’aprenc, i a la cuina ho preparo”, afegeix.
Se sent botiguera fins a la medul·la. Li agrada el taulell pel contacte amb la gent. “Des del respecte jo sé el nom de l’àvia, de la mare i dels nets, ho tinc molt present. Personalitzo l’atenció i així tothom que entra es pot sentir únic a La italiana”. I saber que la seva feina salvaguarda el relleu d’una tradició familiar tan llarga la fa sentir encara més motivada. Però també “alço la persiana cada dia pensant que establiments com el meu estem fent una ciutat més propera als seus ciutadans”.
Dilluns preparen les salses que tanquen en pots al bany maria per a despatxar al costat d’embotits i formatges “El clima marca el que poses a taula a cada moment”, comenta. Ara que entrem a la tardor, la pasta farcida de castanyes i moniato amb ceps començarà a omplir safates. De carabassa en fan tot l’any, com de carxofa; en canvi, amb pesto, sobretot a l’estiu. Però de peix, ànec i foie, tant ravioli com tortel·lini, també en fan. “Cada deu dies intento aportar coses noves pensant en el client de sempre per atraure més l’atenció. Si em demanen alguna cosa que no tinc, els ho localitzo. Aquesta proximitat amb el client és el més valuós”, diu. I, per Sant Jordi, el tortel·lini pren forma de cor. És que hi ha molt de romanticisme en tot el que es cou a La Italiana; el detall és el que ha anat passant de pares a fills, d’àvies a mares i de mares a netes.
Ara que la Rambla està aixecada i s’hi ha descobert antiquíssimes restes al subsol, des d’aquesta via principal s’han de salvar més obstacles, però un cabàs de motius per accedir igualment al comerç de la Carla. A dins, una gran foto en blanc i negre ens fa tenir molt present que la botiga es manté tal qual ha estat sempre. 121 anys, aviat és dit. Una història com la d’aquest comerç també s’ha cuit al xup-xup.
La Carla encara la tardor amb novetats: “Farem salses noves, la napolitana i la de nous i gorgonzola”, avança. A més, un vehicle sostenible, elèctric, s’estrenarà repartint per la ciutat la pasta fresca de La Italiana. Si la nonna ho veiés!
