L’ordre invisible de Gaudí: obviar el personatge per redescobrir la persona

Un segle després de la seva mort, Antoni Gaudí torna a situar-se al centre de l’agenda cultural amb una proposta que defuig del tòpic i de l’exaltació superficial. L’Any Gaudí 2026, sota el lema “L’ordre invisible”, vol anar més enllà del mite per recuperar la persona, l’arquitecte i el pensador que hi ha darrere d’un dels noms més universals de l’arquitectura. No es tracta tant de tornar a mirar Gaudí, sinó d’aprendre a mirar-lo millor.

L’Any Gaudí és una de les commemoracions oficials de la Generalitat de Catalunya per aquest any 2026. De fet, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya hi dedicarà 6,5 milions d’euros a commemorar el centenari de la mort de l’arquitecte català. A més l’efemèride ha estat declarada com a Esdeveniment d’Especial Interès Públic (EEIP) per part del Ministeri de Cultura de l’estat, un reconeixement que obre la porta a la col·laboració publicoprivada mitjançant incentius fiscals, amb la voluntat que l’efemèride no es financi exclusivament amb recursos públics.

Una mirada científica per entendre Gaudí

El fil conductor de l’Any Gaudí 2026 és la voluntat d’explicar l’obra gaudiniana des del rigor científic. Una aposta que marca distàncies amb les lectures exclusivament estètiques o simbòliques que tradicionalment han dominat el relat sobre l’arquitecte. 

“La figura de Gaudí ha estat sovint objecte d’una exaltació acrítica, orientada només al personatge com a reclam turístic”, ha advertit aquest dimarts Elena Fernández, vicerectora d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), durant la presentació del programa. “Per això la Càtedra Gaudí continua sent més necessària que mai: per estudiar-lo, reivindicar-lo i defensar el seu caràcter profundament científic, desmuntant algunes de les llegendes que s’han construït al seu voltant”.

Creada l’any 1956, la Càtedra Gaudí de la UPC s’ha consolidat com un centre de recerca de referència internacional en investigació, conservació i difusió del llegat gaudinià. Una tasca que avui connecta plenament amb l’esperit de l’Any Gaudí.

La UPC, eix vertebrador de l’efemèride

La Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech és l’entitat gestora de l’EEIP Gaudí 2026, un paper que reforça la voluntat d’abordar la commemoració des d’una perspectiva acadèmica, transversal i interdisciplinària. Al capdavant del projecte hi ha Galdric Santana Roma, doctor arquitecte, músic i director de la Càtedra Gaudí, que exerceix com a comissari tant de la commemoració oficial de la Generalitat com de l’EEIP. De fet, el perfil acadèmic del comissari, reflecteix aquesta voluntat d’aproximar-se a l’arquitecte des del rigor científic transversal.

“De Gaudí sabem qui és, però en realitat encara no el coneixem prou bé”, ha assenyalat Santana. La desaparició de bona part de la seva documentació durant la Guerra Civil ha deixat buits, però també ha propiciat interpretacions lliures que l’Any Gaudí vol revisar amb mètode i coneixement. “No es tracta només d’una exaltació cultural, sinó també científica”, ha remarcat el comissari.

Obrir portes, literalment i conceptualment

Un dels trets més singulars de l’Any Gaudí 2026 és la unitat d’acció de totes les entitats responsables del seu llegat. El Consell Antoni Gaudí, òrgan consultiu del Departament de Cultura creat el 2014, agrupa les catorze obres de Gaudí a Catalunya, així com el MNAC i la Càtedra Gaudí com a custodis del patrimoni moble i documental, i els ajuntaments de Barcelona, Reus i Riudoms.

Santana: “No hi ha obres majors i obres menors de Gaudí; totes tenen un valor universal”

A aquesta estructura s’hi sumen, de manera excepcional, les quatre obres situades fora de Catalunya: el Capricho de Comillas (Cantàbria), la Catedral de Mallorca, el Palau Episcopal d’Astorga i la Casa Botines (Castella i Lleó). Una suma de propietaris i gestors de titularitats molt diverses que treballen coordinadament amb objectius compartits.

L’Any Gaudí vol, per primera vegada, interrelacionar totes les seves obres, superant la visió fragmentada que les ha explicat fins ara. “No hi ha obres majors i obres menors de Gaudí; totes tenen un valor universal”, defensa Santana.

Aquesta mirada global es traduirà en un programa extens d’activitats que combinarà recerca, divulgació i experiència ciutadana. Entre les novetats més destacades hi ha l’obertura al públic de dos edificis fins ara poc accessibles: els Pavellons de la Finca Güell i el Col·legi de les Teresianes, així com rutes guiades que connectaran construccions menys visitades com la Torre Bellesguard.

El programa s’articula en quatre grans àmbits: les activitats pròpies de cada obra o entitat gaudiniana; les del programa conjunt de la commemoració; les impulsades en el marc de l’EEIP i el mecenatge, i les organitzades per altres institucions.

Els dos actes centrals seran un congrés acadèmic internacional a la Pedrera (del 22 al 25 d’octubre) i una gran exposició al Museu d’Història de Catalunya, concebuda des d’una perspectiva clàssica però centrada en la dimensió científica de l’obra de Gaudí i en aportacions inèdites.

S’hi afegeix una de les exposicions més esperades del programa: Codi Gaudí, una exposició immersiva produïda per Mediapro Experiences i curada per Galdric Santana. Es tracta d’una recreació en realitat augmentada d’una obra inèdita de Gaudí, que mai va arribar a construir. La recreació, de fet, s’ha realitzat a partir de treballs de recerca i investigació inèdits.

Així, l’exposició, que fusiona art i tecnologia, permet descobrir al visitant l’univers creatiu i la faceta més desconeguda d’Antoni Gaudí.

A aquesta mostra s’hi afegiran una exposició al Museu de la Música, dedicada a la relació de Gaudí amb el so; una proposta immersiva produïda per Mediapro, i una quarta exposició itinerant que s’iniciarà a Corea del Sud i continuarà al Japó, reforçant la projecció internacional de l’efemèride.

Un llegat viu, per al futur

Més enllà de la commemoració, l’Any Gaudí 2026 vol deixar un llegat estructural: consolidar la col·laboració entre les entitats gaudinianes, reforçar la recerca rigorosa i apropar la figura de Gaudí a la ciutadania, especialment als més joves.

Obviar el personatge per redescobrir la persona. Entendre que darrere de les formes orgàniques i l’espiritualitat hi ha càlcul, experimentació, ciència i coneixement profund de múltiples disciplines. Aquest és l’ordre invisible que vertebra l’Any Gaudí 2026 i que convida a mirar el geni amb ulls nous, cent anys després.