Barcelona es prepara per ser la Capital Mundial de l’Arquitectura. Més de 1.500 activitats faran que l’arquitectura es respiri a la ciutat i els seus barris durant el 2026, que es convertirà en una oportunitat per posar en valor la seva importància. “Ser capital no té sentit si no en queda un llegat”, ha advertit l’Arquitecta en Cap de Barcelona, Maria Buhigas, al costat de l’arquitecte i urbanista Daniel Mòdol, en una nova sessió del cicle Moments Estel·lars.
“L’orientació que li hem donat és divulgativa. No és només explicar l’arquitectura de Barcelona, sinó explicar que l’arquitectura, al costat d’urbanisme i al paisatgisme, són disciplines que configuren l’espai que ens envolta cada dia, i no en som conscients”, ha afegit Buhigas durant la sessió, organitzada per The New Barcelona Post a casa Seat i conduïda pel periodista i professor de la UPF-BSM Toni Aira. La trobada —l’última del 2025 dins del cicle— ha comptat amb el suport de Casa Seat, Barcelona Global i Must Media Group.
En aquest sentit, Buhigas ha reivindicat la importància de l‘arquitectura més quotidiana: “El 95% de l’espai que ens envolta és arquitectura ordinària, i això no la fa menys valuosa. Volem utilitzar 2026 per a explicar de quina manera aquestes disciplines aporten solucions a reptes com l’habitatge i el canvi climàtic”, ha afegit la també arquitecta i urbanista. Així, preveu que Barcelona exerceixi de “laboratori” des del qual explicar aquest paper de l’arquitectura davant els reptes globals, ha dit en una sessió presentada per la directora general de Barcelona Global, Mercè Conesa, i l’editor del The New Barcelona Post, Guillem *Carol.
En aquesta defensa del quotidià, Mòdol ha agregat que “la quotidianitat i l’arquitectura ordinària tenen un pes molt important en la trajectòria d’aquesta ciutat”. De fet, ha situat la seva posada en valor com un repte per a afrontar com a futura Capital de l’Arquitectura. I a aquest repte, ha afegit “deures”, començant per abordar “com cuidem una ciutat en la qual el 70% dels edificis tenen més de 70 anys”. Buhigas s’ha sumat a aquesta aposta per la rehabilitació, i és que “el tauler del joc està construït, però hem d’anar adaptant-lo, mai està acabat”. En aquest procés, l’arquitecta contempla continuar avançant en la “domesticació d’infraestructures”, transformant grans vies urbanes perquè interactuïn millor amb la ciutat i els seus ciutadans.
“A vegades tenim debats excessivament sofisticats, i gratuïtament sofisticats, quan és important anar back to basics”, ha defensat Buhigas, especialment en un context en què l’entorn urbà en el qual resideixen una de cada quatre persones a nivell mundial no reuneix les característiques que a Barcelona s’atribuirien a un entorn urbà com a tal: “A vegades ens perdem parlant del sexe dels àngels”.
Mòdol ha posat el focus en un dels debats oberts a la ciutat: la reserva del 30% a habitatge protegit en noves construccions i grans rehabilitacions. “No es va fer per a aconseguir el 30% d’habitatge assequible, sinó per a evitar l’especulació en l’habitatge, i el que ha fet ha estat frenar la rehabilitació en tota la ciutat”, ha criticat. “Des de fa massa anys, l’Ajuntament està regulant per frenar coses”, i ha obert un altre front: l’eliminació dels apartaments turístics per a 2028. “De veritat són el problema? En lloc de prohibir unes activitats, per què no plantegem on les col·loquem?”, s’ha preguntat el també exregidor d’Urbanisme, entre 2015 i 2019.
“La ciutat ha de ser propositiva, no estrictament reguladora”, ha emfatitzat Mòdol, mentre que Buhigas ha recordat que “hi ha la voluntat de canviar el 30%, però es necessiten unes majories que ara no existeixen”. A la pregunta de quines normatives canviarien, Mòdol ha insistit en la importància de la proactivitat: “El que canviaria és l’actitud; la ciutat ha de ser propositiva, i si vas sempre reaccionant, mai estaràs en el moment que toca”.
Buhigas ha agafat el guant i, sense entrar en els detalls, ha avançat que la programació de la ciutat com a Capital Mundial de l’Arquitectura inclourà una exposició que dibuixarà la Barcelona de 2035: “En aquesta línia propositiva, volem que la Barcelona de 2035 es converteixi en una realitat”.
També dins del programa, Buhigas ha destacat una altra exposició “sense pretensions” que ambiciona explicar la ciutat des de tres qualitats: diversa, intensa i complexa. “Amb aquesta exposició, voldria convidar la ciutadania a deixar-se sorprèn en canviar el punt de vista que habitualment percebem d’aquesta ciutat”.
A més d’aquesta conscienciació sobre la importància de l’arquitectura mitjançant iniciatives com aquestes exposicions, ser Capital Mundial de l’Arquitectura també deixarà un llegat més visible, que començarà per l’aposta per transformar parets mitgeres en façanes, deixant de ser grans murs anodins per a omplir-los de vida amb vegetació, obertures i arquitectura: “Farem molta divulgació, volem morir d’èxit amb aquest programa”. Serà un dels segells que Barcelona imprimirà en la capitalitat: “Passarà una mica com amb les Olimpíades; tindrem la capacitat de traduir en l’estil de Barcelona el que significa ser Capital Mundial de l’Arquitectura”.
