Nuria Cabutí: “En moments d’incertesa la cultura és un refugi”

Amb seus a nou països i un catàleg que es renova constantment gràcies als seus 61 segells, Penguin Random House Grupo Editorial s’ha consolidat com un dels principals actors del panorama cultural en llengua espanyola i catalana. Al capdavant s’hi troba Nuria Cabutí, CEO del grup i vicepresidenta del Cercle d’Economia, qui demostra una delicada combinació entre visió empresarial i sensibilitat literària.

Cabutí ens rep un dia abans del seu viatge a Guadalajara (Mèxic), on comença una de les cites més rellevants per al sector editorial mundial, i també barceloní.  La Fira Internacional del Llibre de Guadalajara és la reunió editorial més important d’Iberoamèrica i un extraordinari festival cultural, i enguany Barcelona hi participa, amb més de 60 personalitats de l’escena literària, amb el privilegi de ser la ciutat convidada.

— La FIL de Guadalajara és com el nostre Mobile World Congress?
— És la Fira d’Amèrica Llatina més important. I per a nosaltres és vital: a Penguin Random House tenim empreses a nou països —set dels quals són a Amèrica Llatina— i per això hi tenim moltíssima activitat. De fet hi anem sempre: és un lloc fantàstic per trobar-te amb el món editorial, tant amb el sector com amb els lectors. A més, són jornades molt enriquidores, amb activitats culturals, xerrades i concerts. Enguany hi anem amb 70 autors.

— I enguany Barcelona és la ciutat convidada.
— Exacte, una ocasió fantàstica per explicar la nostra cultura.

— Quin és l’últim llibre que t’has llegit?
— L’Odel de l’aigua, de la Laia Vilaseca, que acabem de publicar. La Laia és una de les autores que ens acompanya a Guadalajara. És una autora jove que es troba en una bona etapa professional i ha fet una novel·la molt interessant, d’acció i suspens, ambientada al Baix Llobregat amb el context de l’aeroport.

— Quan decidiu publicar un llibre, quin pes hi tenen la intuïció i l’anàlisi financera?
— Soc economista i la meva formació està molt encaminada a la gestió, però a la meva infantesa vaig estar molt vinculada amb el món creatiu: la meva mare era bibliotecària, el meu avi escultor, la meva àvia pintora… Crec que la indústria funciona bé quan combina aquests dos mons: entendre la part creativa i les necessitats de l’autor, i alhora mantenir la rigorositat financera. Tenir un bon projecte cultural i assegurar que sigui rendible. Així ho entenen també els nostres accionistes, Bertelsmann. El grup, amb 190 anys d’història, va néixer com una editorial i té molt arrelada aquesta combinació entre creativitat i rendibilitat.

— Quin paper hi juga la tecnologia en aquest binomi entre creativitat i rendibilitat?
— Important, i cada vegada més. Ens dona, per exemple, eines per valorar analíticament les possibilitats d’èxit d’un llibre. Sempre hi ha un component imprevisible, però la tecnologia ha sofisticat la tasca de l’editor i complementa la seva intuïció. Ja no n’hi ha prou amb l’olfacte: cal justificar-lo amb analítiques, tendències de mercat, previsions…

— Com conviuen 61 segells dins d’una mateixa companyia?
— Amb un back office molt unificat però amb molta diferenciació editorial. Hem crescut tant a través de segells propis com d’adquisicions. El nostre objectiu és preservar la personalitat i l’ADN de cada segell, oferint l’espai creatiu i el programa adequat per a cadascun.

“Les dones continuen sent les que més llegeixen”

— Quin moment viu la indústria editorial?
— Un moment molt dolç. Els hàbits de lectura augmenten a Espanya, Llatinoamèrica i molts països europeus. I no només creix la lectura, sinó també el mercat del llibre. A Espanya, l’any passat va créixer un 10% i aquest any ho està fent gairebé un 5%. I en català, un 5%.

— Teniu segmentada aquesta evolució?
— Sí. Creix a tots els segments, però sobretot entre els joves de 15 a 25 anys. I les dones continuen sent les que més llegeixen. També veiem un interès creixent pel còmic, la novel·la il·lustrada i el manga —és un fenomen mundial.

— Sorprèn que els joves s’hi acostin tant, sent els més dependents de les xarxes. Han trobat un refugi en la lectura?
— No només en la lectura, sinó en el llibre físic, que representa el 90% de les nostres vendes i és el format que més creix. També creixen molt les edicions sofisticades, com les de col·leccionista. Els joves ho diuen i les xifres ho confirmen: volen llegir en paper per desconnectar de les pantalles.

“Les xarxes no són un enemic: són un altaveu. Viralitzen llibres i en disparen les vendes.”

— I com es relacionen amb la literatura a través de les xarxes?
— Les xarxes estan generant grans comunitats de lectors. Ens permeten arribar a públics molt concrets, però sobretot hi neixen comunitats, a través dels Booktokers, que afavoreixen el fenomen fan: els lectors volen saber més de l’autor, connectar-hi, veure’l, parlar-hi. Les xarxes no són un enemic: són un altaveu. Viralitzen llibres i en disparen les vendes.

— També creix la demanda d’experiències: conèixer l’autor, clubs de lectura…
— Molt. Hi ha un ressorgiment d’esdeveniments i clubs de lectura; és un fenomen mundial. Per això hem creat Penguin Clubs de Lectura, una plataforma amb materials per ajudar els dinamitzadors i oferir guies i recomanacions.

— La intel·ligència artificial rema a favor o en contra del sector?
— Aporta avantatges i reptes. Però la literatura és creativitat humana: experiències, records, infància, traumes, viatges, converses, relacions, lectures… Tot això configura una mirada i una creativitat que una màquina no pot reproduir.

Ara bé, la IA també ens aportarà eines útils: simplificar processos, automatitzar tasques, analitzar més ràpid. Hem d’experimentar i veure on té sentit aplicar-la. Per exemple, no podem trigar tants mesos a posar un llibre al carrer: hem d’escurçar el temps que destinem a decidir tiratges, reimpressions…

“Amazon ha ajudat molt el sector editorial perquè l’ha revolucionat”

— Però la IA ja pot escriure llibres o fer cribratges editorials.
— És cert: ja hi ha llibres fets exclusivament amb IA que es venen online. I ens dirigim cap a un context amb molts més continguts, perquè serà fàcil generar-los. Justament per això, el rol de l’editor és més important que mai: seleccionar i curar continguts, treballar amb l’autor, proposar la millor coberta, el millor posicionament, la millor comunicació…

— Com afecten els moviments geopolítics recents a la venda de llibres al món?
— Personalment, estic preocupada pel gir que està prenent el món i les forces que s’hi imposen. Però empresarialment, analitzem constantment el context geopolític, però és cert que estem acostumats a treballar en entorns inestables, especialment a Llatinoamèrica, amb inestabilitat política i econòmica i molta desigualtat. En moments d’incertesa la cultura és un refugi, tant de coneixement com d’evasió.

— Amazon va revolucionar el sector. Com ho valoreu?
— Va començar el 1994 volent ser la llibreria més gran del món i va impulsar el comerç online, especialment en el nostre sector. I en el fons, crec que Amazon ha ajudat molt el sector editorial perquè l’ha revolucionat: l’ha forçat a adquirir competències i ha facilitat que els llibres arribin a més lectors, més ràpid.

— Tot i això, no ha matat les llibreries físiques com alguns auguraven.
— No pas. Hi conviuen. La llibreria és l’espai on descobrir llibres i autors, on rebre recomanacions, on viure una experiència cultural. I a Catalunya tenim un bon teixit de llibreries, amb programes i xerrades molt ben treballats.

— Al març vau estrenar el nou centre logístic a Cerdanyola. Com han anat els primers mesos?
— És un centre de 42.000 m² amb capacitat per enviar 160.000 llibres al dia. S’ha convertit en un centre de distribució punter a Europa, amb molta robòtica. El vam inaugurar al març i encara estem en procés d’aprenentatge i de millora dels processos.

— Quins llibres no poden faltar sota l’arbre de Nadal?
— Molts! Però intento dir-ne només uns pocs: Susurro de fuego, de Javier Castillo (SUMA); El círculo de los días, de Ken Follett (Plaza & Janés); Los tres mundos, de Santiago Posteguillo (B); Unos cuantos sueños, de Chimamanda Ngozi Adichie (Random House); Contes per curar l’ànima, d’Albert Espinosa (Rosa dels Vents); Crims amb Carles Porta – El lloc del crim (La Campana) i Sempiterno, de Joana Marcús (Montena).

Per als més joves: Escola de monstres, de Sally Rippin (Montena); Diario de Greg 20, de Jeff Kinney (Molino); El nou viatge del Petit Príncep, d’Eloy Moreno (Salamandra Infantil & Juvenil); i El poder del lleó, de Miriam Tirado (B de Block).