El Palau Robert repassa l’assignatura pendent de les fosses comunes

En una petita sala del Palau Robert s’ha excavat una fossa comuna que podria ser la de molts desapareguts. L’exposició On són? 85 anys de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya ha volgut recrear en quines condicions es troben milers de desapareguts, per evidenciar la ferida que encara té la societat, però també perquè es conegui el procés que segueixen els familiars per trobar-los.

La proposta ha estat comissariada per la historiadora i professora de la Universitat de Barcelona (UB) Queralt Solé. La fossa, que dona la sensació de ser un forat negre on un pot caure, s’acompanya amb objectes trobats al costat de restes exhumades, com una cantimplora. Tot això, amb testimonis de soldats que expliquen com van viure la guerra i la set que es va arribar a passar al front.

A partir d’aquest element central de l’exposició, es fa un repàs històric de les fosses comunes a Catalunya. Malgrat que l’exhumació resulti una reparació molt recent, es van fer durant la mateixa Guerra Civil, segons assenyala Solé, per part de la Generalitat republicana. Després va continuar fent-ho la dictadura franquista, obrint les fosses on hi havia víctimes del bàndol vencedor i condemnant a l’oblit i el silenci a les de l’altre bàndol.

Amb la mort de Franco, exposa Solé, familiars de desapareguts republicans van agafar pics i pales per anar a desenterrar-los, en llocs com Catalunya, Andalusia i el nord d’Espanya. Aquí va ser a Balaguer quan l’any 1982 descendents de combatents de la Lleva del Biberó van anar a desenterrar restes en un lloc on sabien que hi havia cossos. Sense poder fer proves d’ADN per comprovar la identitat, només per fer un exercici de dignitat, els van enterrar a Camarasa.

Després de reparacions puntuals com aquestes, l’obertura de fosses va registrar un punt d’inflexió, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya, quan l’any 2000 es van exhumar restes a Priaranza del Bierzo. Va ser el moment en el qual la societat va prendre consciència que hi havia encara massa desapareguts i moltes famílies de dol, i va ser quan les institucions van prendre el relleu. A Catalunya, es va crear un Cens de persones desaparegudes, al qual va seguir una llei el 2009 que determinava el procés per exhumar una fossa comuna. Després, l’any 2017, es va reforçar aquesta línia amb el Pla de fosses i el Programa d’identificació genètica, especialment utilitzat, indica Solé, per la tercera generació de descendents.

La mostra també recull diferents testimonis de famílies, tant els d’aquelles que han pogut trobar els seus desapareguts com els d’aquelles que mai ho aconseguiran per falta d’informació. També es mostren casos com el de Marcos Andrés Latorre: la seva família l’ha buscat i ha trobat que les seves restes van ser traslladades al Vall dels Caiguts. A falta de poder-los recuperar, li han fet el seu petit homenatge en el Memorial de les Camposines, a La Fatarella.

L’exposició On són? 85 anys de fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya es pot visitar fins al 26 de febrer. Quan finalitzi la seva estada al Palau Robert, s’anirà de ruta.