La X marca el tresor. Així afirma un conegut lema pirata i així ho confirma el festival d’art emergent ArtNou. Fins al 4 de setembre, més de trenta centres, entre galeries, espais independents i institucions, de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, tenen la seva entrada marcada amb aquesta X que ens indica que allà dins s’amaguen sorprenents tresors, gràcies a participar al festival d’art emergent ArtNou. Tresors per descobrir en forma d’obres d’art —des de la pintura o l’escultura fins a performances o documentals— de la mà d’artistes joves que, com un secret tresor, també busquen ser descoberts, en aquest cas, pel circuit artístic i el públic de la ciutat.
En la seva catorzena edició, ArtNou ofereix més de trenta mostres d’una sesentena d’artistes menors de 35 anys que, o bé just inicien les seves carreres professionals en el complicat món de l’art, o bé busquen consolidar la seva breu trajectòria. “ArtNou actua com una radiografia o un mapa de la potencialitat de l’art emergent català. Gairebé es podria considerar com la fotografia de fi de curs o de promoció de tota una generació de creadors molt potent, però que no acostumen a ocupar les parets de galeries i museus”, resumeix Pilar Cruz, la directora d’aquest festival.
Així, i amb una programació completa que s’allarga durant tot l’estiu, el festival permet observar la riquesa i diversitat d’aquests creadors joves. Precisament, el festival va néixer fa més d’una dècada, en 2012, de la mà d’Art Barcelona, l’associació de galeries d’art —presidida llavors per Carlos Durán, director de la Galeria SENDA— que va detectar aquesta necessitat d’apostar per visibilitzar l’art jove, ja que van observar que les galeries d’art de la ciutat i els voltants no tenien una aposta clara per l’art emergent.
La presència d’artistes joves a les galeries, de fet, era pràcticament inexistent —i excepte unes poques excepciones, encara ho continua sent— en uns espais que actuen com a aparador artístic i comercial. “Com aquests artistes poden consolidar i legitimar les seves trajectòries si no se’ls dona espai per a exposar i comercialitzar la seva obra?”, lamenta Cruz. Per a revertir aquesta poca representació de creadors joves, ArtNou reuneix obres d’artistes emergents a 21 galeries, 11 espais independents i quatre institucions, com La Capella o Sant Andreu Contemporani.
De fet, “per a molts creadors, ArtNou és el primer contacte amb la professionalització”, assegura la directora del festival. Un primer contacte amb el circuit comercial artístic —facilitat per les galeries d’art que posen en contacte a artistes i col·leccionistes— que moltes vegades es presenta com a hermètic i críptic. Uns espais als quals, a més, també els costa atreure nous públics, i especialment a joves, ja que a primera vista semblen centres reservats a grans col·leccionistes i experts. Així, el festival serveix de pretext perquè aquestes galeries d’art que proliferen a la ciutat puguin obrir els seus espais tant a nous joves creadors com visitants.
Per als artistes, “també serveix d’entrenament sobre les dinàmiques del treball amb galeries”, emfatitza Cruz. Des del plantejament de l’exposició fins a la redacció del full de sala o el càlcul dels temps de muntatge, aquests joves creadors han d’enfrontar-se, en molts casos, per primera vegada a aquests reptes. Tot i així, que la directora del festival recorda que “l’emergència té molts graus”, motiu pel qual en el festival conviuen artistes que exposen per primera vegada, amb altres creadors ja més consolidats però que encara no han tingut aquest contacte més professional amb el món de l’art. Així, per exemple, en aquesta edició també participa Rocío Quillahuaman —coneguda per les seves divertides vinyetes d’Instagram que ara abandona per a reconèixer el treball de la seva mare, una de les tantes treballadors de la llar, en format documental—, o Raquel G. Ibáñez, exposant totes dues a Àngels Barcelona.
Per a les galeries, el festival també representa una oportunitat per a conèixer nous artistes i donar-los aquest espai sense haver de pensar, per exemple, en el rendiment econòmic de l’exposició. “El festival permet que totes les galeries, de manera simultània, programin art jove, prenent aquest risc amb la tranquil·litat que hi ha un equip i un festival que sustenta aquestes mostres”, expressa Natàlia Foguet, directora de Fundació Úniques, un dels centres participants. “Exposar un artista és una inversió econòmica i, per tant, les galeries no es volen arriscar a programar un artista que encara no té un públic consolidat ni és conegut dins del circuit artístic”, expressa Cruz.
“ArtNou és només una eina més dins d’un sistema que ha de ser fort i consolidat. El festival no pot ni ha de substituir altres iniciatives per a continuar promocionant l’art emergent”
L’objectiu és que pugui arribar a generar-se una relació estable entre artistes i galeries, per a promocionar i impulsar, així, la carrera de joves artistes. És el cas d’Alán Carrasco, que va realitzar la seva primera exposició individual en el marc de ArtNou i que enguany ha aconseguit estar representat a la fira ARCO de Madrid. De fet, un dels premis d’aquesta fira a la capital, el premi Pilar Forcada d’ARCO, se l’ha endut una de les altres participants d’ArtNou, que va iniciar la seva carrera professional l’any 2019 amb el festival emergent i ha exposat a la biennal de Venècia o la Fundació Joan Miró.
Així mateix, i a diferència d’altres festivals, ArtNou no imposa línies curatoriales o temàtiques concretes, sinó que les mostres sorgeixen de les sinergies que es creen entre artistes i galeries. Així, les temàtiques i els llenguatges formals són tan variats com ho són els joves creadors i, per extensió, la societat en general. Uns joves artistes que habiten el món i s’enfronten als seus problemes, problemes que moltes vegades canalitzen a través de l’art. “Els artistes joves i les seves obres serveixen de brúixola per a saber què preocupa la societat actual; i a través de les seves obres ens obliguen a fixar-nos en temàtiques o aspectes concrets”, assenyala Cruz. Per això, temàtiques com la identitat, la relació amb el cos, les dissidències de gènere o el racisme són temàtiques presents en diverses de les mostres.
Hi ha una exposició per a cada personalitat i preferència estètica, des de la pintura més figurativa fins a la performance teatralitzada. Un passeig ràpid per l’avinguda Trafalgar, on es concentren una gran varietat de galeries participants, ja permet captar aquesta diversitat en formes i temàtiques. Des del viatge interior de Rose Madone plasmat en pintures abstractes a Escat Gallery fins als teixits de Luis Renteria que connecten amb el món espiritual dels encanteris.
En definitiva, joves que s’inspiren en el seu voltant i que prenen com a punt de partida la seva realitat, com Ethel Coppieters que, a través de figures femenines i acolorides que fins i tot recorden a les de Gauguin, subverteix els cànons de bellesa actual: pintant dones contemporànies i en cap cas idealitzada, prenent d’inspiració les seves amigues i conegudes. Uns colors que també són protagonistes de l’exposició Mala hierba nunca muere de Blanca Gracia, on aquestes males herbes, aquests éssers descartats o marginats per la societat, es tornen ara elements centrals que generen arrels i s’estenen.
Un altre dels aspectes que també sorprèn observant és la paritat de gènere entre els creadors exposats. Una paritat que, encara que no hauria de ser un motiu de celebració, continua sent una excepció en la gran majoria de festivals i mostres en museus locals i internacionals. Una paritat que, per exemple, no existeix, a una de les grans fires estatals d’art contemporani: ARCO, on només un 35% dels artistes són dones —un percentatge que es redueix encara més quan s’analitzen les artistes espanyoles, que només representen un 5%—. En canvi, a ArtNou dels 58 participants, més de la meitat són creadores.
“Aquest és un símptoma comú en l’art contemporani: encara que a les primeres etapes de creació existeix paritat entre homes i dones, al món artístic també es produeix l’anomenat sostre de vidre, sent difícil que les creadores consolidin la seva carrera professional”, lamenta Folguet de Fundació Úniques. Així, mentre que a ArtNou la proporció és equitativa, a la Barcelona Gallery Weekend, dedicada a artistes més consagrats, les xifres són diametralment diferents. Precisament, la Fundació Úniques busca promoure un col·leccionisme més equitatiu, exposant obres d’artistes dones que treballen o resideixen a Catalunya. Durant el festival d’art emergent, aquest espai exposa l’obra de tres artistes —Mariona Berenguer, Julia Aurora Guzmán i Anna Ill— que, a través del nexe en comú del tèxtil, aborden qüestions com la mort, la gestació o els estigmes cap als treballadors manuals.
Malgrat la infrarrepresentació dels artistes joves a les galeries de la ciutat, Cruz defensa que la capital catalana “és una de les millors ciutats per a iniciar una carrera artística”, no només per l’existència de múltiples galeries que permeten difondre i distribuir comercialment les obres d’artistes, sinó també per l’impuls institucional a la creació, amb centres culturals i fàbriques de creació, així com un extens programa de beques i residències que fomenten aquesta creació artística.
Tanmateix, Cruz insisteix que és necessari lluitar per conservar aquesta riquesa i diversitat del panorama actual. Per a la directora del festival, seria imprescindible comptar amb “un pla integral per a donar suport a la creació artística” en què treballessin tots els agents i institucions artístiques, des de galeries a festivals i institucions públiques. “ArtNou és només una eina més dins d’un sistema que ha de ser fort i consolidat. El festival no pot ni ha de substituir altres iniciatives i beques per a continuar promocionant l’art emergent”, recorda Cruz. Així mateix, la gestora cultural també reconeix que Barcelona és una de les ciutats en què és més complicat sostenir a llarg termini una carrera artística, per reptes globals com la gentrificació o l’elevat cost de vida.
De cara als pròxims anys, ArtNou considera que el festival té vies per a continuar creixent, no en nombre de galeries o artistes, però sí en el seu programa de reconeixements o adquisicions. “ArtNou és una radiografia de l’ecosistema actual i mentre no existeixin noves galeries o més creadors, el festival no variarà”, reconeix Cruz. Tanmateix, sí que desitgen ampliar el seu programa de reconeixements, per a aconseguir no només impulsar els inicis de les carreres artístiques, sinó també fomentar que aquesta pugui sostenir-se a llarg termini.
Actualment, a més del premi anual d’ArtNou, la fira d’art contemporani SWAB Barcelona també selecciona una galeria per a participar en el seu esdeveniment, així com també ho fa la fira de Marsella Art-O-Rama. D’altra banda, l’Hotel Wittson selecciona artistes participants del festival per a exposar a les seves instal·lacions, i Fundació Úniques adquirirà obres del festival per al fomar part de la seva col·lecció. Així mateix, el festival també busca focalitzar-se a continuar estrenyent i ampliant la seva relació amb institucions públiques i ara es fixa en unes noves aliades: les universitats i facultats de belles arts.
