Ses Majestats els Reis d’Orient arriben a les llars carregats de papers de colors, regals i joguines, disposats a fer realitat els desitjos de petits i grans. Però Melcior, Gaspar i Baltasar no només reparteixen objectes materials: sobretot, escampen llum, esperança i il·lusió. Una llum enmig de la foscor que, enguany més que mai, ha travessat i seduït també els premis Nadal i Josep Pla, celebrats habitualment durant la nit de Reis i consagrats com la primera gran cita literària del calendari cultural. Durant la vetllada celebrada a l’Hotel Palace, el 58è Premi Josep Pla ha distingit l’assaig Anatomia de l’esperança, del filòsof i teòleg Francesc Torralba, mentre que el 82è Premi Nadal ha recaigut en la novel·la històrica La ciudad de las luces muertas, de David Uclés.
La novel·la històrica d’Uclés (Úbeda, 1990), s’inicia precisament a les fosques. En una Barcelona de postguerra que, de cop, ha de viure sense llum per un accident aparentment provocat per una jove Carmen Laforet —autora que, precisament, va ser la guanyadora del primer Premi Nadal de la història, l’any 1944, amb la seva obra Nada—. Serà en aquell moment, en una ciutat obscura, no només per l’apagada elèctrica (que recorda la viscuda el passat 28 d’abril) sinó també per l’ombra de la Guerra Civil, amb unes ferides que encara persisteixen, quan un grup d’intel·lectuals i artistes decidiran ajuntar-se per a restablir la llum a la capital catalana.
Tanmateix, en aquest grup no només hi ha personatges d’aquella època, sinó que Uclés recorre a la imaginació per a descriure Antoni Gaudí al costat de Freddie Mercury, acompanyats d’autors Mercè Rodoreda, Ana María Matute o Roberto Bolaño, que el mateix Uclés reconeix que l’han influït en la seva trajectòria literària. Una carrera literària que, tot i que encara breu, comença a consolidar l’escriptor com una de les grans veus literàries del moment, després de l’èxit de vendes de la seva obra La península de las casas vacías (Siruela).
Amb més de 80 anys edicions, el Premi Nadal, promogut per l’editorial Destino, és considerat el guardó literari més antic d’Espanya. Dotat amb 30.000 euros, enguany ha batut rècord de participació, amb més de 1.200 manuscrits, 400 més que l’any passat, arribats d’arreu d’Espanya, però fins i tot d’altres països. Finalment, el jurat —format per Víctor del Árbol, Juan Luis Arsuaga, Inés Martín Rodrigo, Care Santos i Emili Rosales— ha premiat la claror simbòlica que proposa Uclés en la seva novel·la. En les seves pàgines, la paraula, la pintura o la música es presenten com a expressions artístiques amb un gran poder: despertar emocions i retornar, de forma conjunta, la llum a una societat fosca i malferida.
Si la llum és el destí que ha de treure Barcelona de les tenebres, l’esperança ha de ser la brúixola que ha de guiar el recorregut vital dels individus. Així ho defensa l’escriptor, filòsof i teòleg Francesc Torralba (Barcelona, 1967), guanyador del 58è Premi Josep Pla amb l’assaig Anatomia de l’esperança. Amb aquesta elecció, el guardó literari atorgat per Destino i valorat en 10.000 euros, torna a repetir gènere, apostant per l’assaig, després de reconèixer, en la seva anterior edició, David Bueno i la seva obra L’art de ser humans.
Anatomia de l’esperança és, sobretot, un mapa per a orientar-se quan tot sembla perdut, amb l’esperança com a far i brúixola. Especialment, en un món incert, on la desesperança sembla imposar-se a cada racó. En aquest context, continuar endavant i no tirar la tovallola és un acte de valentia. I Torralba sap bé de què parla: el seu món es va enfonsar després de la pèrdua del seu fill en una travessa de muntanya que tots dos realitzaven.
Una impactant experiència vital que ha motivat els dos últims llibres: No hi ha paraules i La paraula que em sosté —que se sumen a una prolífera carrera literària, amb més de cent llibres publicats—, i en les quals Torralba explora com el dolor més profund pot transformar-se en aprenentatge i, fins i tot, en llum. Un camí cap a l’esperança que culmina en aquest nou assaig, que l’han imposat com a guanyador del Premi Pla, després que el jurat —integrat per Montse Barderi, David Bueno, Jaume Clotet, Manuel Forcano i Glòria Gasch— l’hagi escollit entre els 42 manuscrits presentats.
