Darrere del Mobile World Congress: els protagonistes que transformen Barcelona en capital tecnològica global

El Mobile World Congress no és només una fira tecnològica de referència: és un fenomen econòmic i estratègic que ha transformat Barcelona en les últimes dues dècades. “Segurament Barcelona no seria el mateix sense el MWC, però el congrés tampoc ho seria sense Barcelona; tots dos es retroalimenten”, afirma Jordi Arrufí, responsable de l’àrea de Talent Digital de la MWCapital.

Des de la seva arribada fa 20 anys, el 2006, el Mobile ha generat 6.900 milions d’euros d’impacte econòmic acumulat i 173.000 llocs de treball parcials. Només l’edició del 2025 va aportar 561 milions d’euros i 13.000 llocs de treball temporals. Però més enllà dels números, el congrés ha consolidat Barcelona com un hub digital europeu, amb més de 129.000 professionals TIC, 203 hubs tecnològics i un creixement del sector sense precedents.

Però, qui impulsa realment aquest engranatge global?

GSMA: la força que impulsa el Mobile

L’entitat darrere de l’impuls del MWC és la GSMA (Groupe Speciale Mobile Association). Aquesta associació, amb seu a Londres, agrupa gairebé 1.000 operadors mòbils i centenars d’empreses de l’ecosistema digital amb l’objectiu de promoure la innovació i reduir desigualtats en el sector de la telefonia mòbil.

Els seus orígens es remunten al 1982, quan el Groupe Speciale Mobile (GSM) va ser creat per la Confederació Europea de Correus i Telecomunicacions (CEPT) per dissenyar una tecnologia mòbil paneuropea. Tanmateix, no és fins al 1995 que neix formalment la GSMA com a GSM MoU (Memorandum of Understanding) Association, amb la finalitat de facilitar la cooperació internacional, garantir estàndards comuns i impulsar la innovació en telefonia mòbil.

I el Mobile World Congress? Els seus orígens es remunten al 1987 a Brussel·les, amb la conferència “Pan Europe Digital Cellular Radio”. Durant els anys següents, el congrés va ser itinerant, passant per ciutats com Roma, Niça, Lisboa, Atenes, Berlín o Madrid, fins a consolidar-se a Cannes el 1996, ciutat en què va créixer dels 2.000 assistents inicials a més de 24.000. Finalment, el 2006 va fer el salt definitiu a Barcelona, on s’ha convertit en un referent mundial del sector tecnològic.

Les cares visibles

La figura més emblemàtica del Mobile és John Hoffman, CEO de GSMA Ltd des del 2007 i principal artífex de la relació amb Barcelona. Hoffman ha defensat reiteradament que la ciutat és la seu ideal del congrés i ha subratllat la solidesa del vincle entre ciutat i esdeveniment. En l’àmbit executiu, la GSMA inicia una nova etapa amb Vivek Badrinath com a director general, que agafa el relleu de Mats Granryd. Amb experiència prèvia com a CEO de Vantage Towers, Badrinath afronta el repte de continuar evolucionant l’entitat.

Durant molts anys, una de les veus rellevants dins de la GSMA ha estat la de l’espanyol José María Álvarez-Pallete, president de Telefónica fins a principis del 2025 i president executiu de la GSMA, càrrec al qual va accedir el 2022, convertint-se en el primer directiu d’una companyia espanyola en assumir la presidència en la història de l’associació. Tanmateix, amb la seva sortida de Telefónica —ara dirigida per Marc Murtra—, la presidència del consell de la GSMA ha quedat en mans de Gopal Vittal, CEO de Bharti Airtel Group.

Una altra de les cares més conegudes dins de la GSMA és Lara Dewar, directora de màrqueting de l’associació, responsable de l’estratègia global de comunicació del congrés i una de les figures habituals en presentacions institucionals.

MWCapital: garantir el llegat més enllà de quatre dies

Si la GSMA és el motor global, la Mobile World Capital Barcelona (MWCapital) és l’estructura que assegura que el Mobile deixi una empremta permanent a la ciutat, més enllà dels quatre dies del congrés tecnològic.

Creada el 2012 per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Ministeri d’Indústria, la Fira de Barcelona i la GSMA, la fundació públic-privada impulsa projectes per consolidar Barcelona com a capital digital durant tot l’any. No es tracta només d’acollir un congrés, sinó de construir un ecosistema estable: atracció de talent, promoció de competències digitals i impuls a la innovació empresarial, a través de programes com The Collider, centrat en la transferència de tecnologia d’aules i centres de recerca a l’empresa, amb 25 projectes incubats i 13 spin-offs actives.

Entre altres iniciatives, la MWCapital —dirigida des de juliol de 2022 per Francesc Fajula, un dels pioners de la indústria digital, i específicament del comerç electrònic a Espanya— és l’organitzadora del Talent Arena, l’esdeveniment centrat en talent digital, i del 4YFN.

4YFN: la casa de les startups

Anomenat de vegades el “germà petit” del Mobile, el 4YFN (Four Years From Now) té l’objectiu de connectar empreses emergents amb possibles inversors interessats. De fet, el 4YFN va néixer per cobrir una necessitat clara: emprenedors i inversors acudien al Mobile sense un espai específic on connectar de manera eficient.

Amb el temps, l’esdeveniment s’ha consagrat com una cita imprescindible dins del saló, que s’estima que reuneixi 20.000 assistents i més de 1.000 inversors. El seu director, Pere Duran, ha consolidat l’esdeveniment com una de les principals cites internacionals d’emprenedoria tecnològica.

Però… qui visita el Mobile?

Ara que ja sabem qui impulsa i dóna forma al Mobile World Congress, cal preguntar-se qui són els protagonistes que omplen els passadissos del congrés i li donen vida: els assistents. Es tracta d’un públic eminentment professional, format per més de 100.000 persones de més de 200 països cada any, amb especial presència d’europeus i asiàtics.

Directius de grans corporacions, operadors de telecomunicacions, startups, inversors, enginyers i responsables d’innovació conformen un públic altament qualificat i amb capacitat de decisió. Els preus de les entrades —que oscil·len entre 989 i 5.499 euros, segons la modalitat— reforcen el seu perfil exclusiu.

Una relació estratègica fins al 2030 (i més enllà)

Es quedarà el Mobile per sempre a Barcelona? De moment, la capital catalana i el Mobile mantenen un compromís formal fins al 2030, un horitzó que aporta estabilitat institucional. L’acord, signat el juliol de 2022 entre GSMA, Fira de Barcelona, l’Ajuntament, la Generalitat i el Govern central, estableix aquesta data com a horitzó formal, tot i que inclou un mecanisme de renovació anual si totes les parts hi estan d’acord.

Tant la GSMA com les institucions locals han deixat clar que la intenció és continuar la relació més enllà del 2030 si el model continua funcionant. Sobretot amb projectes ambiciosos a la ciutat, com l’ampliació del futur Hall 0, que permetrà guanyar 60.000 nous metres quadrats al recinte firal de Gran Via i amb el qual la ciutat es consagrarà com una de les grans ciutats firals del món.

Tot apunta, per tant, que aquesta aliança encara té un llarg recorregut per davant, més enllà de qualsevol data concreta. Com diu Jordi Arrufí, “el congrés i la ciutat es retroalimenten”. I és que, en els 20 anys de relació mútua, Barcelona ha vist créixer el congrés i el MWC ha vist com el sector digital s’expandia ràpidament per la ciutat. “Fa vint anys no observàvem una gran base tecnològica a la ciutat, però, a gran velocitat, el talent digital ha florit”, recordava aquest dijous John Hoffman, CEO de la GSMA, durant la inauguració del Polo de Talent Digital de Barcelona, un dels actes que aquests dies se celebren a la ciutat aprofitant la tracció del congrés.

En un acte durant el qual la quinta tinenta d’alcaldia, Raquel Gil, celebrava també l’impacte del congrés a la ciutat: “No volíem conformar-nos que els nostres joves servissin cafès al congrés tecnològic; volíem que fossin protagonistes”, recordava Gil. Un repte que s’ha aconseguit amb escreix: Barcelona ja compta amb 129.608 professionals digitals, una xifra que suposa la incorporació de gairebé 62.000 nous especialistes TIC des del 2018.

Des dels directius que impulsen la GSMA fins als emprenedors del 4YFN, passant pels responsables de la MWCapital i els milers de professionals que omplen els pavellons, tots contribueixen a què el congrés no sigui només una fira tecnològica, sinó un motor que transforma la ciutat i projecta el seu ecosistema a escala global.