Després de quatre anys amb la persiana baixada, l’emblemàtic Mundial Bar del centre de Barcelona (Sant Agustí Vell, 1) acaba de ressuscitar –i rejovenir– sense perdre el seu caràcter. La tornada a la vida del local que Miquel Tort Robiralta va obrir el 1925 al Born i que es va clausurar a la pandèmia no ha estat un miracle diví, sinó gairebé una casualitat afortunada. La protagonitza, és clar, l’imparable Grup Confiteria, que ja suma 27 establiments a Barcelona, amb la meritòria virtut que bona part de la seva nòmina són bars-restaurant amb solera, recuperats perquè la ciutat no perdi una identitat amenaçada per la globalització.
Després d’un 2023 de consolidació de projectes i negocis, en els últims mesos Grup Confiteria ha encadenat diverses estrenes amb èxit immediat: la cocteleria futurista Focacha al carrer Tuset; la nova vida del mític berenador La Font del Gat; la colorida terrassa Bonavista a l’hotel Moxy a Sants; i ara el Mundial Bar. Només que aquest té la particularitat que és el primer local de propietat del grup.
Lito Baldovinos, cofundador de Confiteria al costat d’Enric Rebordosa, explica que van saber casualment que el local sortia a subhasta i no van dubtar en el seu rescat. La burocràcia, però, va portar més de dos anys, als quals es van sumar sis mesos més de millores –preservant la seva aparença original–, que han desembocat en la seva obertura al públic aquesta setmana.
Espais amb ànima
Conservar espais tradicionals i crear nous negocis amb ànima que es puguin convertir en els “històrics” del futur és una de les consignes del grup. Al Mundial Bar s’aprecia la voluntat de complir-ho. Fa un segle el local es va convertir en un punt neuràlgic del barri, avui anomenat Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Ho distingeix la seva estètica, molt vinculada a la boxa, ja que va acollir una penya d’aficionats quan aquest esport es va popularitzar als anys 30 i durant dècades va acollir durant les estones d’oci practicants, campions i fanàtics.
Però, a més, aquest caràcter va atreure també com un imant personalitats de la cultura i la política, de l’escriptor i premi Nobel de literatura, Gabriel García Márquez, o el secretari general del PCE, Santiago Carrillo, entre una llarga llista.
Baldovinos recorda que va freqüentar el bar quan era universitari i el negoci ja havia conegut generacions de Tort. Per això, en afrontar la reforma no van dubtar a comptar amb la família, recuperar peces emmagatzemades i recol·locar fidelment les fotos i cartells de diferents èpoques segons tenien documentat. Per descomptat, es mantenen també la fantàstica barra de marbre presidencial i les prestatgeries plenes d’ampolles que semblen no haver-se alterat mai. Com els miralls, que tantes escenes i trobades han reflectit.
A la façana s’ha replicat el cartell que emfatitza el seu any fundacional. I fins i tot han reciclat les mateixes taules, però afegint-hi un banc a la part de l’entrada. També han incorporat algunes taules altes amb tamboret a la zona de passadís, molt còmodes. A la sala interior hi ha hagut alguns canvis subtils a l’estètica de les parets per millorar el confort acústic, però sense perdre el seu esperit. La idea era respectar al màxim el llegat dels fundadors, segons subratlla l’empresari. Igual que ho han fet amb la seva cuina, basada en planxa i fregit.
Amb aquesta coherència, en matèria gastronòmica no han dubtat a recórrer a la carta de sempre (no falten amanida russa, sípia, calamars a l’andalusa, plats de vitrina com gildes, gambes, seitons, anxoves…)…, a la qual han afegit algun platet en sintonia, com la truita de gambes, o les Roques de Bacallà. Només han prescindit de les graellades de marisc d’abans.
En la presentació, la cuina va donar mostres d’haver afinat el repertori fins al punt que semblava que el bar fes mesos que rodava. Destaquem les roques de bacallà, la versió de la truita de camarons amb gamba vermella (al punt), la gambeta vermella de platja (del dia) o la rruita de patata arromescada amb gamba vermella, i guisats com elsuquet del Pescador (de rap i musclos) en cassola, o els cigrons saltejts del dia. L’oferta, amb preus ajustats i amb un servei àgil, inclou també un parell d’entrepans amb gràcia: el Pepito de tonyina amb ou ferrat, i el de pop fregit.
El format, que es gaudirà sobretot en horari nocturn (només els caps de setmana al migdia) segueix basat en tapes, platets i plats de peix i marisc i tot a preu populars i ideal per compartir i tastar. Estimen un tiquet mitjà d’una mica més de 30 euros per persona. Els més ràpids han pogut gaudir la seva proposta a meitat de preu com a llançament fins al primer cap de setmana, i expressada en pessetes, com a picada d’ullet al passat.
