L’any que ve farà cent anys de la mort d’Antoni Gaudí i Cornet. Va morir el 10 de juny del 1926. Nombrosos actes i activitats donaran a conèixer l’arquitecte del Baix Camp, des de les seves obres i la seva vida, al llarg de tot un any que esdevindrà l’Any Gaudí.
L’aniversari de la defunció de Gaudí ha estat el far que ha anat guiant la culminació de la torre de Jesús, l’última i més alta que tindrà el temple de la Sagrada Família. Farà 172,5 metres d’altura. A la ciutat de Reus, la commemoració del pròxim any també ha motivat la voluntat de crear una escultura de l’arquitecte, adult, perquè la capital del Baix Camp ja compta amb una figura de Gaudí quan era nen. Fa uns quants mesos que l’associació Amics de Gaudí de Reus va iniciar una campanya per a recaptar els fons necessaris per a fer aquesta representació de l’arquitecte treballant en tres dimensions, en mans de l’escultor tarragoní Joan Serramià.
Els Amics de Gaudí de Reus, que enguany han celebrat els setanta anys de la seva fundació, és una entitat amb una setantena de membres presidida per Maria Teresa Gaudí, neboda-neta d’Antoni Gaudí. En l’arbre genealògic de la seva família, el seu besavi patern figura com a germà del pare del cèlebre arquitecte. Ella, que el 14 de gener farà vuitanta anys, no el va arribar a conèixer, però recorda quan i com d’ell parlaven a casa el seu pare i la seva “padrineta”, germana del seu pare.
“A tots dos, que devien tenir vuit i deu anys, més o menys, els portaven a Barcelona a veure l’oncle —Gaudí— treballar, a la Sagrada Família. Les torres els impressionaven moltíssim, i Gaudí, que sempre duia avellanes a les butxaques del pantaló, els en donava”, explica Maria Teresa Gaudí.
A ella també l’impressiona la magnitud de l’obra del seu avantpassat. El parc Güell, el Palau Güell, la Pedrera, la Casa Vicens, la torre Bellesguard, la Casa Batlló, la Cripta de la colònia Güell… amb els Amics de Gaudí de Reus, han voltat arreu per veure les obres de Gaudí. I, en cadascuna de les inauguracions dels avenços de la construcció de Sagrada Família, la Maria Teresa hi ha estat, acompanyada del seu marit, Lluís Garcia Reig, que sempre explica una anècdota molt bonica. Encara era adolescent quan, un estiu al seu poble, Alcoi, li va dir al seu pare que havia conegut una descendent de l’arquitecte Antoni Gaudí. I, aleshores, el seu pare li va explicar que ell i les seves germanes van plorar quan van saber la mort d’aquell home bo.
Confia en la beatificació
Aquell home bo, a qui el papa Francesc ja ens va deixar declarat venerable, ja podria ser beatificat l’any vinent. Es completaria l’any tan especial en el qual per totes bandes i amb ressò internacional, Gaudí serà recordat. “Seria molt bonic, i sembla que ara el procés per a fer-lo beat, que van iniciar posant tot fil per randa Lluís Bonet, Josep Maria Tarragona i José Manuel Almuzara fa més d’una dècada, ja s’ha desencallat. Jo confio que això tirarà endavant”, diu la Maria Teresa. “Aquest bon home —Gaudí— ja ha demostrat ser un sant. Es va dedicar plenament a la Sagrada Família, la seva obra, que és una bíblia vivent. En ella tot té un sentit. Com més ho estudies, més t’adones del que va fer”.
La Maria Teresa està al corrent de tot. En el grup de Whatsapp dels Amics de Gaudí, els membres d’aquesta abraçada grupal in memoriam a Gaudí comparteixen les notícies que es van publicant vinculades a l’arquitecte o a qualsevol de les seves obres. Ara recentment, un retall de diari de l’any 1987 recordava detalls de l’accident que va causar la mort de Gaudí, a la confluència dels carrers de Bailén i la Gran Via de Barcelona, per l’atropellament d’un tramvia. “Davant la inacció de tothom en el lloc de l’incident, un guàrdia civil gallec es va enfrontar amb un taxista obligant-lo a portar Antoni Gaudí a l’hospital, perquè ningú el volia agafar. El veien mal vestit i ningú va saber qui era”, narra la Maria Teresa.
Doncs bé, a través de notícies així, va lligant caps i contactes i, en aquest cas, ha aconseguit contactar amb la neta d’aquell guàrdia civil que es va imposar perquè portessin Gaudí a l’hospital. “És una senyora gallega que viu a Andalusia i ens enviem missatges de Whatsapp”, diu la descendent de Gaudí. També per Whatsapp, la Maria Teresa envia molta llum compartint fotografies dels preciosos rosers que cuida al seu mas, al costat de Reus. En té cinc centenars, i cal regar-los.
El seu cognom l’ha dut a haver d’explicar moltes vegades el seu vincle amb el genial arquitecte, l’obra del qual, com a tantíssima gent, la commou
“Al maig floreixen, i si tallo les roses, tornen a sortir, encara que ja no amb tanta força”, diu. Ella i el seu home hi van pràcticament cada dia. “Els meus avis ja hi pujaven i, quan encara jo no havia nascut, els meus pares ja hi anaven també i de ben petita hi vaig començar a anar. Quan vaig anar creixent, teníem un cavall i amb el meu pare el portàvem a abeurar a una bassa. Li posàvem la mà amb l’aigua i bevia. Jo aquí em sento molt acollida, i tot això et dona vida. Algunes coses estan igual, d’altres s’han millorat, i jo he pujat plantes noves. Aquí hi estic molt bé”.
Cada any al mes de maig, el Centre de Lectura de Reus organitza al Teatre Bartrina de Reus un concurs nacional i exposició de roses, i la Maria Teresa hi ha participat, fins fa molt poc, cada any des que tenia dos anyets, aleshores amb la seva mare. “Ara ja no hi participo, però a l’Associació d’Amics de Gaudí, fora de concurs, premiem el millor exemplar de rosa Gaudí i entreguem un plat de ceràmica de guardó”, explica. La rosa és, per a ella, “una flor amb molta vida, amb les seves varietats tan ben acolorides semblen tenir vida pròpia”. Cadascuna té un nom, perquè un rosalistes les va crear dedicades a algun personatge conegut. Per exemple hi ha la rosa Pau Casals, la princesa de Mònaco i, evidentment, la rosa Gaudí.
La Sagrada Família al cor
El 16 de juliol passat, dia de la Mare de Déu del Carme, la Maria Teresa i el Lluís van tornar a recordar el dia del seu casament, ara fa 52 anys, a la cripta de la Sagrada Família. “Aleshores només hi havia la cripta, la façana del Naixement, unes torres i poc més. Estava tot damunt davall, recordo que ens vam fer fotos i tot estava en construcció, però res com ara. Era tot a pas molt lent”, rememora. El convit el vam fer al club nàutic de Barcelona que, com que era el dia de la Mare de Déu del Carme, que és la festa dels mariners, hi havia tot de barques de la processó. Va ser molt bonic”.
“(A la Sagrada Família) sento una connexió, em porta molts records perquè el papa i la padrineta van conèixer Antoni Gaudí i quan hi vaig ho revisc”
Casar-se al costat de la tomba d’Antoni Gaudí, enterrat a la cripta, també tenia molt de sentit per aquesta parella que sempre han estat implicats en activitats culturals en les quals, d’alguna manera, Gaudí hi és. “La Sagrada Família forma part de la meva vida, perquè ens hi vam casar, i perquè allà tot han estat coses positives per a nosaltres”, diu.
Un cop casada, la parella va viure a Valldoreix, i després a la Floresta. “Barcelona m’agrada molt, per la llum mediterrània, però jo soc més de jardí i arbres que d’asfalt”, confessa la Maria Teresa. Després d’acabar psicologia a la Universitat Autònoma, va treballar com a psicòloga en una escola a Barcelona, i més tard a Mont-roig del Camp. El seu cognom l’ha dut a haver d’explicar moltes vegades el seu vincle amb el genial arquitecte, l’obra del qual, com a tantíssima gent, la commou.
“Cada cop que entro a la basílica de la Sagrada Família m’emociono. Allà a dins em sento molt bé i molts cops em cau la llagrimeta. Hi ha una connexió, em porta molts records perquè el papa i la padrineta van conèixer Antoni Gaudí i quan hi vaig ho revisc. A més a més, allò imposa, crec que a tothom impressiona”.
El grup de Whatsaap dels Amics de Gaudí també és el mitjà per a comunicar-se propostes de sortida, com la que tenen prevista per al 20 de setembre, una excursió guiada a un indret proper al castell d’Escornalbou, on es creu que Antoni Gaudí es va inspirar per a fer les xemeneies de la Pedrera, Casa Milà. Aquesta serà la primera de les activitats del grup programades per a commemorar l’Any Gaudí.
“Portem molts projectes en marxa amb l’associació, i molts papers i visites. De vegades penso que una mica massa, potser, però mentre aguantem… I tinc molta gent al costat que m’ajuda”, conclou, amb la vista posada a la culminació del desig dels amics de Gaudí de poder materialitzar l’escultura de l’arquitecte que s’ubicarà a la porta de l’església de la Prioral de Reus. Podrà ser una nova parada en la ruta modernista de la ciutat, que compta ja amb una magnífica presentació de l’obra de Gaudí en el seu centre d’interpretació Reus Gaudí Centre.
