Als 47 anys, Steven Hiroyuki Aoki no és només un dels DJ més populars del món; és una figura global amb múltiples facetes que abasten des de la música fins als negocis i la ciència. Fundador del llegendari segell Dim Mak Records el 1996 i autor d’àlbums com HiROQUEST 2: Double Helix, Aoki es defineix com a artista, empresari i activista.
La seva conferència al Talent Arena, conduïda per la periodista musical Cris Regatero, en el marc del Mobile World Congress, no ha estat un simple repàs dels seus més de 30 anys de carrera: ha estat una crida a viure amb passió, a abraçar la creativitat i a perseguir el propòsit amb tot el cor. Consells que anima que els joves, que aquella hora havien buidat tots els passadissos per concentrar-se dempeus al voltant de l’escenari, repliquin en els seus respectius projectes professionals.
Per a Aoki, la tecnologia és una aliada, no una substituta. “Hem d’utilitzar la intel·ligència artificial, perquè forma part de les regles del joc actuals, però mai reemplaçarà l’ànima d’allò que fem”, ha explicat. La IA pot aprendre a compondre i barrejar pistes, però no pot sentir ni explicar històries que neixin de l’experiència humana. “He intentat que la IA creï cançons ‘a l’estil Steve Aoki’, però cap no ha aconseguit capturar la meva essència. La narrativa personal i la identitat són allò que realment connecta amb el públic”.
Tot i això, Aoki no entén la IA com una amenaça, sinó com una eina: ell mateix, tot i que les seves produccions no contenen IA, ha confessar utilitzar-la com a assistent artificial, no només per a la seva faceta de productor musical, sinó també com a home de negocis. “La veritable amenaça no és la intel·ligència artificial, sinó un món sense regles”. En aquest sentit, Aoki ha subratllat la necessitat de regular aquest nou entorn digital. “Amb cada avanç tecnològic, es necessiten eines de seguretat per protegir les persones que escriuen música”, ha defensat el DJ, sobretot en temes tan delicats com la protecció dels drets d’autor.
Tot i que Aoki ha admès que la intel·ligència artificial pot tenir un paper com a instrument de suport en determinades fases del procés creatiu, també ha defensat que mai serà capaç de substituir l’experiència humana, el sentiment de comunitat que es crea al voltant d’un espectacle. “Durant la pandèmia vaig actuar des de casa meva per a milions de persones: va ser la vegada que vaig actuar per a més gent, però també la vegada que més sol em vaig sentir”.
Aquesta experiència el va ensenyar que la connexió humana no pot ser reemplaçada per cap màquina. “Als fans joves de la Generació Z no els interessa la perfecció: busquen moments reals, espontanis i autèntics”, ha afirmat. El futur, per a Aoki, no es troba en imitar la perfecció freda de la màquina, sinó a gaudir dels moments espontanis i improvisats, com els llançaments de pastís després de cada espectacle. Perquè és aquesta connexió física la que la intel·ligència artificial no pot imitar, sinó ser un simple canal per ajudar-te a arribar-hi.
Precisament connectant amb les noves generacions que es trobaven entre públic, i que lluitaven per aconseguir aixecar el mòbil entre els caps per obtenir la millor instantània d’Aoki, el DJ ha enviat dos consells a la seva audiència: mai perdre la set d’aprendre i la gana de gaudir, i mantenir-se obsessionat amb allò que es fa. Ja sigui produir música i punxar-la en les grans sales de música com en el cas d’Aoki, o iniciar una carrera en el sector digital, com molts dels presents a la sala.
“La habilitat tècnica més important és forjar el teu propi gust, i per això has d’estar obsessionat amb el que sigui que estiguis treballant”
“La passió és la clau: els grans DJs com David Guetta o Tiësto mai no han perdut aquesta set de millorar. Has d’estimar el que fas, obsessionar-te i protegir la teva curiositat. Aquesta és l’energia que fa que la gent vulgui saltar i vibrar amb tu”, “La habilitat tècnica més important és forjar el teu propi gust, i per això has d’estar obsessionat amb el que sigui que estiguis treballant”, ha afegit el DJ. De fet, considera que una de les claus del seu èxit és mantenir la seva veu de joventut. “El Steve Aoki d’abans de 20 anys viu dins meu; encara em crida i no penso apagar-lo.”
I aquesta és l’energia que Aoki transmet als seus espectacles, sent un habitual a les sales de les grans discoteques d’Ibiza: “Sento una gran connexió emocional amb Espanya, hauria de fer més cançons pensant en el públic espanyol”, ha reconegut Aoki, parlant de figures com la catalana Rosalía com a gran referent.
Més enllà de la música, Aoki manté aquesta visió optimista de la tecnologia —entesa com a aliada i no com a amenaça o enemiga— en camps totalment allunyats de la producció musical. Així, es mostra esperançat en temes com la longevitat, gràcies a converses amb l’investigador estatunidenc Ray Kurzweil: “En set anys arribarem a un punt en què bàsicament deixarem d’envellir. Podrem revertir l’edat cada any que visquem”.
Malgrat tot, Aoki insisteix en un principi inquebrantable: “Cap màquina podrà reemplaçar l’emoció, la passió i l’obsessió humana”. Igual que, per molt que existissin hologrames o robots humanoides, cap pastís artificial podrà substituir l’experiència amb què Aoki tanca tots els seus shows: llençant un pastís al públic. Tot i que al Talent Arena Aoki no va oferir cap espectacle musical com els que té acostumada la seva audiència, sí que va ser un al·legat a favor de l’experiència humana, que va decidir acabar amb l’acte més analògic possible: signant autògrafs amb paper i bolígraf, en l’era dels missatges i dels mòbils. Perquè la intel·ligència artificial podrà aprendre a compondre, però mai aprendrà a obsessionar-se o perseguir un propòsit posant-hi tot el cor.
