Les galeries d’art, que obren de dilluns a dissabte de manera gratuïta, estaran tancades des d’avui i fins dissabte 7 de febrer. Què ha passat? Amb l’entrada en vigor de la Directiva 2022/542 de la Unió Europea, que permet als països reduir l’IVA en la venda d’obres d’art, antiguitats i objectes de col·lecció, França, Itàlia, Alemanya, Luxemburg, Bèlgica i Portugal ja han adoptat tipus reduïts (del 5,5%, 5%, 7%, 8% i 6%, respectivament), mentre que a Espanya es manté en el 21%.
Malgrat els intents reiterats del sector per reclamar una baixada de l’IVA cultural, el Govern no s’hi ha pronunciat ni ha proposat cap solució. Des del Consorcio de Galerias de Arte Contemporáneo, del qual formen part més de 120 galeries, no han vist cap altra opció que dur a terme una acció contundent: el tancament temporal de les galeries per visibilitzar aquesta situació.
“Demanem que s’apliqui la normativa per poder fer la nostra feina en igualtat de condicions i ser competitius”, comenta Marc Domènech, director de la galeria Marc Domènech a Barcelona i vocal del Consorci. “Tanquem com a mesura de pressió, necessitem fer-ho perquè volem continuar treballant i fer-ho des d’Espanya”.
Aquestes diferències es veuen clarament a la fira ARCO, on l’any passat ja es va intentar donar un cop sobre la taula: totes les galeries espanyoles presents van apagar els llums durant deu minuts per denunciar el desavantatge estructural respecte als seus homòlegs europeus. Per exemple, una obra de Juan Uslé, representat a Espanya per les galeries Prats Nogueras Blanchard i Galería Elvira González, és més cara d’adquirir aquí que si es compra a la Galerie Lelong, amb seu a París, on s’aplica un IVA del 5,5%.
Les fires espanyoles també se’n veuen molt afectades, una situació que encara s’agreujarà més si no es redueix l’IVA cultural. Com explica Quico Peinado, president de l’associació ArtBarcelona i vocal del Consorcio, “les galeries poden acollir-se al règim fiscal del país on se celebra la fira, de manera que segurament els interessarà més participar a ARCO Lisboa, ja que Portugal aplica un IVA reduït del 6%, en detriment d’ARCO Madrid, on s’aplica un 21%”. El Ministeri de Cultura i les institucions que adquireixen obra a la fira, com el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, també en pateixen l’impacte, ja que poden comprar menys obres si aquestes estan gravades amb un 21% d’IVA en lloc d’un tipus reduït.
A més, “els primers perjudicats són els artistes espanyols, que resulten moltíssim més cars que els seus equivalents francesos o italians. Aquesta situació provoca una pèrdua de competitivitat letal per als artistes que representem”, afirma Domènech. Més de mil artistes i professionals del sector han signat el manifest “Artistas Visuales España signen IVA Cultural YA”, en què es reivindica el paper essencial de les galeries en el descobriment, l’acompanyament i la construcció de les seves trajectòries professionals.
Una galeria d’art no és només un establiment de compravenda d’obres. És un agent clau del sector cultural: guia les carreres dels artistes, impulsa la seva projecció internacional i genera programació cultural oberta a la ciutadania, entre moltes altres coses. Per exemple, Oriol Vilanova, que representarà Espanya a la pròxima Biennal de Venècia, ha pogut desenvolupar la seva trajectòria internacional gràcies al suport estratègic de la seva galeria, àngels barcelona. Aquest treball continuat es tradueix també en una oferta cultural oberta al públic: només les galeries associades a ArtBarcelona organitzen més de 220 exposicions gratuïtes l’any.
Les galeries, a més, col·laboren activament amb les institucions mitjançant préstecs d’obres, i des del Consorcio han anunciat que mantindran una vaga de tres mesos en les seves relacions amb l’administració.
Tot indica, per tant, que mantenir l’IVA cultural al 21% suposa una pèrdua per a tot l’ecosistema artístic i per a la ciutadania. Per què no s’aplica un IVA cultural reduït? Potser la clau és com es percep l’art a Espanya i en una problemàtica endèmica que l’associa al luxe, sense reconèixer la tasca fonamental que desenvolupen les galeries en la construcció i transmissió del patrimoni cultural.
Es dona per descomptada l’existència i la feina de les galeries d’art? Si no canvia res, “l’única opció que tenim no és senzilla ni econòmica, ni és el que volem: és marxar del país”, sentencia Marc Domènech.
