080: una passarel·la d’experiències i mirades

La moda ja no és només teixit i confecció. És sobretot experiència. I és expressió. Dos conceptes que poden semblar abstractes, però que en cites com la 080 Barcelona Fashion es tornen immediats. Perquè en aquest esdeveniment, aquests dies en què Barcelona es transforma en escenari de desfilades, la moda no es limita a allò que passa sobre la passarel·la: s’escampa per tot l’espai. La llum transforma l’atmosfera, la música imposa el ritme, els cossos apareixen i desapareixen sota ella. Però l’experiència fins i tot va més enllà: és el que queda després que s’apaguin els aplaudiments, quan tot ja ha passat però encara ressona a l’ambient.

I és també en aquest moment posterior quan es fa evident la relació entre passarel·la i públic, perquè l’experiència de la moda és sempre bidireccional. És l’experiència de qui camina i és mirat, però també de qui mira. De qui vol marcar tendència sobre la passarel·la i de qui acudeix a la 080 per seguir-la.

Aquests dos conceptes —mirada i experiència— conflueixen any rere any a la 080. Amb 37 edicions i una llarga trajectòria, l’esdeveniment s’ha anat consolidant com un espai clau per mirar i viure la moda catalana d’avui i entendre cap a on es dirigeix. I, amb els anys, també s’ha convertit en una manera de projectar Barcelona cap enfora, fent-la visible més enllà del seu propi context. Tot i no jugar en la lliga de les big four de les setmanes de la moda —Nova York, Londres, París i Milà—, la 080 ha anat construint el seu propi espai en el mapa internacional, amb una veu i una mirada pròpies.

Així de contundent ho expressava el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, durant la presentació de la 37a edició de la 080: “Qui digui que la moda és poca cosa no en té ni idea”. I les dades així ho corroboren: més de 17.500 milions d’euros de volum de negoci, més de 73.660 treballadors i gairebé 1.000 empreses a Catalunya. Poca cosa no és. 

I és a la 080 on totes aquestes mirades acaben trobant-se. Enguany, en la seva 37a edició, la 080 Barcelona Fashion, que s’allargarà fins aquest divendres, reuneix un total de 26 desfilades entre dissenyadors nacionals i internacionals en un nou escenari que transforma completament l’experiència. Després d’una llarga trajectòria al modernista Sant Pau, la passarel·la inicia una “nova etapa”, en paraules del director del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya, Moisés Rodríguez, i ho fa al Port Vell, a l’edifici Mirador Rompeolas. “No hi ha cap altra passarel·la al món que estigui sobre del mar”, ha remarcat Rodríguez.

Una nova mirada, un nou escenari

Un desplaçament que no és només logístic —per les obres que afecten l’antic Hospital de Sant Pau i que han obligat a traslladar l’esdeveniment— sinó també experiencial. La 080 modifica el paisatge: entre la multitud de turistes que habitualment inunden la Barceloneta, aquests dies s’hi detecten elements lleugerament discordants. Maquillatges exagerats, capes superposades, una explosió de colors i complements… Tots, caminant cap al mateix destí. Són només petites pistes que indiquen que alguna cosa s’està movent.

Amb l’arribada al Port Vell, la 080 s’obre a un nou horitzó, alhora físic i simbòlic. L’skyline de Barcelona es desplega en el camí cap a la passarel·la: la natura de Montjuïc com a escenari llunyà, el moviment constant de vaixells i contenidors al port, i la calma de les onades contrastant amb el flux continu de la Barceloneta. Amb aquest ambient, especialment en dies assolellats i gairebé més propis de l’estiu, costa imaginar jerseis, càrdigans o faldilles llargues; però dins la passarel·la s’està definint la moda de la pròxima temporada d’hivern.

Tot i que el recorregut fins a la passarel·la és exterior, les desfilades tenen lloc en un espai interior, que creen la penombra i la calma necessàries per observar cada brodat i cada teixit. I és en aquest edifici —vestit amb focus, llums, grades i càmeres exclusivament per a la 080— on també es fa evident el canvi d’escenari: de les columnes modernistes de Sant Pau a les parets industrials de l’edifici Rompeolas.

Les històries que modelen cada experiència

Sobre la passarel·la, aquesta idea d’experiència es fa literal. No hi ha una separació clara entre elements: la roba, els llums, la música i el moviment dels models funcionen com un únic ecosistema que no es pot llegir per parts. Els focus no només il·luminen, sinó que ordenen la mirada i la dirigeixen; la música no acompanya el ritme dels passos, sinó que el determina. I fins i tot la mirada dels models —que en algunes desfilades desafia el públic i en d’altres el refusa— forma part d’aquest dispositiu complet.

Però sota aquesta experiència també hi ha històries i conceptes que expliquen la moda catalana. Històries biogràfiques que serveixen per a parlar del paper de la 080, que més enllà d’una setmana de la moda vol ser una plataforma de projecció: un lloc des d’on fer créixer marques emergents que tot just comencen el seu recorregut i donar-los la possibilitat de situar-se en el mapa internacional. Retorns com el de Bolaño —amb una proposta que juga amb els contrastos: d’una banda, la innocència del rosa i els peluixos; de l’altra, un imaginari més punk, travessat pels pírcings, les textures escultòriques i les botes altes— encarnen aquesta trajectòria. Manuel Bolaño va debutar a la 080 el 2008, gràcies al projecte Bressol de la Generalitat, i amb els anys es va consolidar com un dels noms destacats de la moda femenina, reconegut precisament per la 080 els anys 2011 i el 2012. I ara, en la 37a edició, dues dècades després de debutar-hi, torna a la passarel·la ja consagrat, tancant així un cercle dins la mateixa 080.

A més de Bolaño, aquests dies han desfilat noms que ja apunten a seguir un recorregut propi dins la 080. Marques que, tot i la seva trajectòria encara incipient, s’han anat consolidant com a presències recurrents de la passarel·la. Firmes com AAA Studio, la marca d’Arnau Climent, que es presenta com un clam generacional —no en va la col·lecció porta per títol ¡¡¡Señora, suélteme el brazo!!!—, o Guillermo Justicia, amb una proposta que aborda la fragilitat i la por, s’han convertit en noms habituals de les darreres edicions de la 080.

Però la 080 no oblida aquelles marques que ja pot considerar clàssiques, o fins i tot velles conegudes de la passarel·la. Firmes amb prestigi que tenen aquestes dues cites marcades —en les seves edicions de primavera i tardor— i que hi tornen amb regularitat. Des dels contrastos visuals i l’esperit més irreverent de Custo Barcelona, fins a la sobrietat i la tradició del punt d’Escorpion, que ha fet de la confecció i la qualitat tèxtil la seva identitat.

Entre les desfilades d’enguany, també han destacat propostes i històries que reforcen la idea que la 080 juga, cada vegada més, en la gran lliga internacional de la moda. No és casualitat que l’aclamat dissenyador Adolfo Domínguez hagi debutat a la passarel·la precisament l’any del seu 50è aniversari, amb un tribut a la seva pròpia trajectòria, ni que Dominnico hagi decidit bufar les espelmes del seu desè aniversari a la 080.

Aquesta influència internacional explica per què, entre els models i assistents, cada vegada hi ha més presència de figures reconegudes. Des de cantants com Natalia Lacunza o Metrika, fins a personalitats com Carmen Lomana o Jessica Goicoechea desfilant, passant per un front row ple de noms destacats del món de la moda i de fora d’ella. Perquè a la 080 l’experiència no és només què es mira, sinó també qui la mira. I això es tradueix també fora de la passarel·la: looks que podrien haver sortit directament de la desfilada ocupen els espais del recinte, mentre d’altres assistents —des de convidats fins a estudiants de moda a qui les seves escoles han regalat entrades— fa setmanes que pensen quin serà el conjunt més adequat per viure l’experiència.

I fins i tot l’experiència de com es mira. Un ritual que recorda al del tennis —i que aquests dies es pot reconèixer també en un altre espai de Barcelona, el Reial Club de Tennis Barcelona, escenari del Barcelona Open Banc Sabadell – Torneig Conde de Godó—: caps que es mouen d’un costat a l’altre seguint el pas dels models, mirades que es concentren en silenci, gairebé amb la mateixa tensió continguda d’una grada durant un punt decisiu. Un silenci expectant només trencat pel ritme de la música, el brunzit del dron que sobrevola i enregistra i els flaixos constants. Més enllà de les mirades, una constel·lació de pantalles enceses que intenten retenir cada instant.

Mirades atentes que intenten percebre patrons, repeticions i punts en comú per entendre com es llegirà la temporada vinent. A la 080, les tendències no apareixen com una ordre, sinó com a conseqüència del que es viu a la passarel·la i al seu voltant. El monocromatisme domina moltes propostes, especialment en negres i tons foscos; els llaços i el romanticisme reapareixen com un gest recurrent; la sastreria recupera protagonisme, i les estructures de les peces s’amplien. També hi ha una presència constant de transparències i superposicions, així com un interès per les textures marcades i els teixits amb volum. 

Tots aquests senyals apunten, al final, a una mateixa idea: que la moda no es defineix només per la forma, sinó per l’experiència que genera. Una experiència que no es limita a la passarel·la, sinó que s’estén en les mirades, silencis i la manera com el públic intrepreta i fa seva la moda.