“Sempre he pensat —va dir una vegada Julio Cortázar— que la literatura no va néixer per donar respostes, una tasca que correspon específicament a la ciència i a la filosofia, sinó més aviat per fer preguntes, per inquietar, per obrir la intel·ligència i la sensibilitat a noves perspectives del real”. I és precisament aquesta capacitat d’interpel·lar, de sacsejar-nos i de mirar el món des de perspectives inesperades, el que explica per què —malgrat pantalles, algoritmes i lladres del temps infinits— la literatura continua viva i, sobretot, continua transformant-se amb nous formats, nous lectors i noves tecnologies que redefiniran com escrivim, què llegim i fins i tot què considerem literatura.
El futur del llibre no és una certesa tancada, sinó una pregunta oberta en la qual aquestes 9 claus ens poden apropar a la resposta:
1. El futur és de qui llegeix
En un món digital i hiperconnectat en què alguns van augurar la fi del llibre físic, la realitat és que els hàbits de lectura estan creixent, i la facturació del llibre no ha deixat d’incrementar-se des del 2013. El 2024, la indústria va assolir els 3.037,51 milions d’euros, un 6,3% més que l’any anterior, segons xifres de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya. I l’increment no prové d’un encariment del llibre —el preu mitjà només va pujar quatre cèntims—, sinó del volum d’exemplars venuts (+5,6%).
I això és perquè cada vegada més lectors s’hi sumen a l’hàbit de llegir habitualment: el percentatge de lectors majors de 14 anys creix any rere any —avui ja és del 70,3%— i la franja que més llegeix és la de 14 a 24 anys (75,5%), fet que desmenteix el tòpic que els joves no llegeixen. És un públic, a més, que no només llegeix, sinó que prescriu, recomana i viralitza la lectura, fent que alguns títols passin de l’anonimat al fenomen global en qüestió de dies.
En un moment en què els índexs de comprensió lectora dels joves espanyols se situen per sota de la mitjana europea segons l’últim informe PISA i en què les xarxes socials imposen l’scrolling infinit i el contingut ràpid, molts han caigut en el parany de pensar que els joves no llegeixen. Però els números diuen justament el contrari i, a més, situen els catalans molt per sobre de la mitjana europea.
I què llegeixen? Gèneres que sovint esquiven els circuits tradicionals, com el young adult —de temàtiques adolescents—, el romantasy —que combina romanç i fantasia—, el manga, els còmics i la novel·la il·lustrada. Segons l’informe d’Hàbits de lectura i compra de llibres, un 37,5% dels joves entre 14 i 24 anys ha llegit com a mínim un còmic l’últim trimestre.
Per cert, curiosament, en el rànquing de les generacions més lectores, els segueixen els adults d’entre 55 a 64 (llegeixen el 73%). I els que menys llegeixen són, justament els qui estan al mig: els adults d’entre 25 i 44 anys, que no superen el 68%.
2. La literatura traspassa les lletres: nous formats de consum
La lectura ja no es limita al paper. Audiollibres, ebooks i pòdcasts narratius obren finestres d’accés que s’adapten als nous ritmes de vida. Tot i que l’ebook representa només el 5% de la facturació —i els audiollibres creixen lentament—, el que sí s’ha transformat és la percepció del lector: avui, el format digital no competeix, sinó que conviu amb el físic. De fet, segons l’informe d’Hàbits de lectura i compra de llibres, un 28,3% de la població combina la lectura en formats digitals i en paper.
Ara bé, el físic continua mantenint el seu regnat: a Penguin Random House, segons ens explicava la seva CEO Núria Cabutí aquest dimarts, el llibre físic representa el 90% de les vendes. I no està pas de capa caiguda: és el format que més creix a l’editorial.
Un fet destacable, alineat amb la predilecció per les versions il·lustrades, són les edicions híbrides de clàssics que estan sortint al mercat i que estan triomfant entre joves i adults. Per als joves són l’ocasió d’accedir als clàssics, i per als adults de reviure i col·leccionar com a objecte de luxe.
3. La tecnologia que escriu amb nosaltres
L’escriptura assistida per intel·ligència artificial ha entrat a l’escena literària, i ha generat entusiasme i inquietuds a parts iguals. Alguns autors la fan servir com a eina de brainstorming, d’altres com a suport estilístic, i uns quants en recelen per por a perdre la pròpia veu. Ara bé, cada vegada són més els que obertament —i no tan obertament— publiquen llibres que han estat íntegrament escrits a quatre mans, amb la intel·ligència artificial. De fet, la proliferació d’obres escrites parcialment o completament amb IA ha obligat plataformes com Amazon a limitar a tres llibres per autor i dia la publicació per evitar una allau incontrolable de continguts.
I no és d’estranyar: hi ha un “escriptor” estatunidenc, Tim Boucher, que ja ha publicat més de 120 llibres amb l’ajuda de la intel·ligència artificial. I malgrat l’allau de crítiques que rep contínuament a les xarxes, els números li surten: dedica 8 hores a cada llibre i els ven per 5 dòlars.
Aquesta nova eina que ha alterat des del procés d’escriptura fins a la traducció, el disseny de portades o les il·lustracions dels llibres ja és una realitat adoptada en el sector editorial: el 61% dels escriptors ja utilitza eines d’IA i els escriptors que l’integren generen un 64% més d’ingressos, segons un estudi de Gotham Ghostwriters.
El canvi ja és present, però com apunta el consultor expert en cultura digital Genís Roca, de moment estem en “una primera fase d’exploració, després vindran els casos d’ús i finalment vindrà el canvi real: el nou sistema”, com a molt aviat, d’aquí tres o quatre anys.
4. L’autoedició i les plataformes digitals: nou paradigma per al poder editorial
El mapa editorial s’ha tornat més porós i competitiu, gràcies a plataformes com Amazon KDP o Wattpad, que han canviat les regles del joc permetent l’autoedició i autopublicació a l’entorn digital. I si bé és cert que les editorials continuen sent essencials, aquestes noves eines han permès que l’editorial tradicional no sigui l’única via d’accés al mercat. De fet, molts escriptors que avui mouen masses van començar al marge de la indústria editorial, com les estatudinences Sarah J. Maas (Una corte de rosas y espinas) o Rebecca Yarros (Ales de sang), que van començar autopublicant-se.
Aquesta transformació no només ha donat noves eines a autors per assolir la fita de la publicació, sinó que també transforma la professió de l’editor: tant de les editorials independents com de les més grans. L’editor i dissenyador Agustí Estruga ens explicava aquesta setmana —a través de la Carme Escales— els reptes que presenta “aquest doble vessant entre tradició i innovació”, animant els editors a “estar pendents de les innovacions, però sense perdre mai la tradició que arrossega l’ofici”.
5. El comerç en línia i les llibreries: hi ha espai per a tots dos
La logística és avui un factor estratègic per a un client —el lector— que exigeix immediatesa. Grups com Penguin Random House han invertit aquest any quantitats milionàries —com en el seu nou centre de Cerdanyola, de 42.000 m² i equipat amb robòtica— per escurçar temps de distribució en un mercat acostumat als terminis d’entrega que no superen les 24 hores. Però l’estratègia no és pas nova: Planeta participa majoritàriament a Logista —la major distribuïdora d’Espanya— i és propietària de la cadena La Casa del Libro. I el grup Anaya, tercer al rànquing editorial, també compta amb un gran centre logístic a Getafe, des d’on gestiona més de 30.000 referències.
Les grans editorials mostren una clara estratègia per abastar el màxim d’esglaons de la cadena de valor del llibre. I la distribució no és l’únic camí per arribar a la meta. De fet, les llibreries continuen sent el principal canal de venda, i han crescut un 8% en facturació l’any 2024. Com explica Jordi Ferrer, director de 9 Grup Editorial, “quan volem alguna cosa, la volem ja, però el llibreter manté una virtut insubstituïble: sap escoltar el lector i recomanar amb coneixement”.
Barcelona ho exemplifica amb una xarxa de llibreries molt viva —La Central, La Casa del Llibre, Laie, Ona Llibreries, FNAC, Altaïr, Alibri…— i 41 biblioteques públiques que sostenen comunitats lectores estables. Segons l’informe d’Hàbits de lectura i compra de llibres, un 74,7% dels lectors declara que acostuma a comprar a llibreries, mentre que un 44,1% ho fa per Internet. Destaca, a més, l’aposta per les experiències i la creació de xarxes i comunitat que estan seguint aquests espais físics: concerts, escapades, formacions, festes temàtiques, clubs de lectura, ofertes gastronòmiques i molt més.
6. Les xarxes socials i els booktokers
Les xarxes socials —malgrat tots els pronòstics fatals— han creat un nou espai de prescripció per al món de la literatura. A TikTok, per exemple, els booktokers recomanen amb espontaneïtat, emoció i ritme, i han aconseguit transformar l’acte de llegir en una experiència i identitat compartida. Molts títols que fa uns anys haurien passat desapercebuts són avui èxits gràcies a aquesta viralitat. I no és pas una exageració: una publicació de la booktoker Shula Li, de Barcelona, pot arribar a tenir 200.000 visualitzacions i més de 20.000 m’agrades. En quantes compres es pot traduir una recomanació seva?
Segons Núria Cabutí, CEO de Penguin Random House, “les xarxes no són un enemic, sinó un altaveu que amplifica les comunitats lectores i afavoreix el fenomen fan”. I així, la recomanació literària ja no és vertical, sinó horitzontal i emocional.
7. Drets d’autor en temps digitals
La IA i la digitalització han posat pressió sobre el marc legal que ha d’acompanyar la literatura en l’entorn digital, per tal de preservar la propietat intel·lectual. Principalment, planteja dos principals reptes: qui és l’autor quan una màquina participa en el procés, i com s’ha de remunerar el contingut que s’utilitza per entrenar models de llenguatge generatius.
Per a Eva Güell, professora del màster en Edició a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universidad de Alcalá, “el respecte a la propietat intel·lectual és irrenunciable perquè és la matèria primera del sector, i la legislació ha d’avançar per a garantir que si la tecnologia es nodreix dels textos publicats, com a mínim ho faci reconeixent i retribuint els seus autors”, conclou.
I en el mateix vaixell s’hi troba Patrici Tixis, director de comunicació corporativa del Grupo Planeta, i president del Gremi d’Editors de Catalunya, qui envia un missatge punyent a les grans tecnològiques: “Si tenen diners per invertir a desenvolupar aquestes tecnologies, també haurien de tenir sensibilitat en reconèixer i compensar a creadors i editorials”.
De moment, però, el tractament jurídic de les obres generades mitjançant intel·ligència artificial presenta importants llacunes normatives, però la seva futura regulació pot marcar un camí molt diferent per al món de la literatura a escala mundial.
8. L’ecosistema d’una ciutat literària
Barcelona ha desembarcat a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL) aquesta setmana en un moment simbòlic: la ciutat és la convidada de la cita el mateix any que ha celebrat el desè aniversari de la seva designació com a Ciutat Literària de la Unesco. Però malgrat la rellevància de l’esdeveniment, aquest privilegi no és la culminació de cap camí: és un pas més per a un sector consolidat que aspira a continuar creixent tant a escala local com internacional. Barcelona no és només un escenari literari; és un agent actiu, amb un ecosistema que s’ha construït al llarg de més d’un segle de complicitats entre editors, autors i lectors, i que ara inclou, a més una gran xarxa de llibreries, distribuïdores i esdeveniments amb una bona acollida per part dels barcelonins. O no és Sant Jordi una de les millors diades de la ciutat, i de Catalunya?
Xavier Marcè, regidor de cultura de l’Ajuntament de Barcelona, ho expressava així aquesta setmana així: “Barcelona és una ciutat literària perquè generacions completes d’editors l’han convertit en un lloc ideal per a escriure i per a publicar, per això és capital literària de la Unesco, per això té una de les millors xarxes bibliotecàries d’Europa, i per això ha reunit autors de tot el món per a crear les seves obres en un entorn de complicitat i fertilitat creativa.”
En aquest context, la ciutat s’escriu des de perspectives diverses, que han generat un imaginari literari en el qual Barcelona exerceix d’escenari i fins i tot protagonista d’innombrables relats que recorren els seus carrers i dibuixen històries dels qui les habiten des de fa dècades. Ale Samaniego ho expressava en el seu article d’aquest divendres: “Barcelona no només es viu; Barcelona es llegeix.” I, de fet, ens ha fet unes quantes recomanacions de llibres que porten Barcelona ben endins. Alguns de manera explícita i d’altres, “com un batec soterrat”.
Mantenir viu aquest batec, aquest escenari de fons, aquesta fertilitat creativa i aquesta complicitat requerirà de cuidar tots els actors que avui dia formen part d’aquest enriquit ecosistema: autors, editors, distribuïdores, llibreries i lectors.
9. El futur també és de qui l’escriu
Potser la resposta és que la literatura —com sempre— pertany a tots. A qui la crea, a qui la difon i a qui la llegeix. Però si no s’escriu, no existeix. El futur de la literatura és dels autors de bestsellers que recorren el món —com l’Ildefonso Falcones, que ja porta 11 milions d’exemplars venuts enguany amb En el amor y en la guerra— i també dels perfils més joves, com l’escriptora i poeta barcelonina Júlia Peró (1995), que l’any passat es va guanyar el cor de molts lectors amb Olor a formiga. És de tots els qui han conformat la nostra cultura al llarg de la història, de les veus contemporànies —millor no començar a enumerar-les perquè qualsevol llista seria injusta— i d’aquells que encara guarden un esbós en una carpeta oculta de l’ordinador o una idea desendreçada entre llibretes.
Perquè, per ser escrita, la literatura primer s’ha d’imaginar. I després, deixar-se arrossegar: “Jo em rendeixo abans d’escriure, i la història m’arrossega”, ens ha confessat Eva Baltasar.
I potser aquí rau la resposta: el futur de la literatura no el marcarà cap algoritme, sinó la capacitat humana d’imaginar, d’escriure i de continuar preguntant-nos coses per, com va dir Julio Cortázar, “inquietar, obrir la intel·ligència i la sensibilitat a noves perspectives del real”.
