El pensament sistèmic el va popularitzar fa més de trenta anys l’enginyer nord-americà Peter Senge al MIT. En La quinta disciplina, Senge ens convida a mirar les organitzacions com a sistemes vius: entramats complexos on tot està connectat. Ens ensenya a identificar patrons, relacions de causalitat i punts d’estancament capaços de generar canvis profunds i sostenibles.
Des d’aquesta mirada podem parlar de problemes sistèmics, impacte sistèmic, inversió sistèmica… pràcticament de tot el que importa avui. La idea és tan simple com poderosa: tot el que fem impacta en nosaltres i en el nostre entorn. No n’hi ha prou amb entendre per què, com i qui ha de fer les coses; hem de preguntar-nos també, si fa falta continuar fent-les.
S i s t è m i c.
Aquesta va ser, sens dubte, la paraula més repetida, escrita i respirada durant els dos dies del Ship2B Impact Fòrum a Barcelona. Un ecosistema sencer —inversores, emprenedors, filàntrops, administració, acadèmics, activistes, sector públic i privat— vam seure a desgranar aquest cinquè element. El repte és tan ambiciós com urgent: transformar com invertim, com creem empresa i com fem coexistir capitalisme, sostenibilitat, impacte social i llegat. Per aconseguir-ho, ens van proposar canviar de l’impacte individual a l’impacte col·lectiu; de la mirada restrictiva a la mirada holística; de la certesa a la humilitat. Sense humilitat, la mirada sistèmica és impossible.
Hi va haver una idea que em va semblar transformadora. Aquesta frase que escoltem tantes vegades —“o ets part del problema o ets part de la solució”— perd tot el sentit quan es treballa sistèmicament. Som part del problema i part de la solució. I això ens obliga a compartir agendes, desitjos i dificultats. Canvia la intenció amb la qual emmarquem el repte, i canvia també la qualitat de la conversa per a resoldre’l.
En màrqueting parlem de clientcentric. Aquí ens conviden a una cosa molt més desafiadora: ser challengecentric. Enamorar-nos del problema, no de la solució.
Coordinar aquest cinquè element implica asseure en la mateixa taula als qui pateixen el problema i als qui poden resoldre’l. Perquè es necessita un sistema sencer per transformar el sistema existent. El repte és pensar com un sistema, però actuar com un emprenedor: des de la complexitat, ser àgils. Sembla impossible… fins que entens que el problema és de tots —també teu— i que la solució també és de tots —també teva—. Aquí canvia l’actitud. Canvia el vincle. Canvia tot.
Hi ha una cosa profundament socràtica en aquesta mirada: només des del diàleg honest entre totes les parts afectades podem transformar la realitat. I que això passi a Barcelona no és casualitat. Potser la ciutat està començant a pensar-se, també, de manera sistèmica.
