La pròxima sessió d'Eixample Talks abordarà el repte del model del negoci cultural.

El model del negoci cultural, a debat a l’Eixample Talks

El cicle organitzat per 'The New Barcelona Post' i Pimec abordarà l'escena cultural barcelonina i les vies de finançament de les quals beu, en una cita que tindrà lloc el 29 d'abril a la seu de la patronal

Barcelona és una ciutat de cultura. Els seus museus, centres d’art, galeries, equipaments i espais per a nous formats configuren un ecosistema dinàmic que travessa un moment significatiu, marcat per projectes com l’ampliació del Macba i el MNAC, o la futura obertura del museu Carmen Thyssen. Però la transformació de l’escena cultural barcelonina va més enllà, amb nous espais i propostes que amplien els límits de la creació contemporània, amb la irrupció de formats digitals i experiencials que resituen les fronteres de la cultura.

La cita inclourà una ponència de Jordi Sellas i una taula rodona amb Maite Esteve i Juan Manuel Sevillano

Espais immersius, exposicions de realitat virtual o experiències híbrides emergeixen en una Barcelona que les posarà en valor també amb un nou equipament públic de referència, a l’antiga Foneria de Canons de la Rambla, que reobrirà el 2028 reconvertida en el Centre d’Art Digital de Catalunya. Així, amb projectes des de l’àmbit artístic més tradicional fins al més capdavanter, la ciutat està immersa en un moment d’efervescència cultural. Però perquè tot això es materialitzi, fa falta un element clau, que va més enllà de la cultura: el finançament. I és que la cultura és un actiu estratègic per a la ciutat, però els seus models de finançament són diversos i, sovint, fràgils.

Com es construeix la cultura des de la mirada del negoci? Quin paper juga el finançament públic? I el privat? Com han d’entendre’s? Aquestes qüestions sobre el paper de la cultura, el seu finançament i la importància de les aliances entre el sector públic i el privat en aquesta àmbit seran el fil conductor de la pròxima sessió del cicle Eixample Talks. Amb el títol Entre l’art i la factura: el repte del negoci cultural, la cita tindrà lloc el 29 d’abril a les 9.30 a la seu de Pimec (Viladomat, 174).

La cita s’emmarca dins d’un cicle centrat en abordar reptes socials, econòmics i urbans de la ciutat tant des de la perspectiva pública com de la privada, amb l’objectiu de fomentar el diàleg per afrontar aquests reptes de forma conjunta. Per assistir a la sessió, cal inscripció prèvia, amb aforament limitat. Com la resta de trobades d’Eixample Talks, la sessió es desenvoluparà en format transmèdia, amb assistència presencial i difusió posterior en vídeo-pòdcast. El cicle, impulsat per Pimec i The New Barcelona Post, també compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, el Port de Barcelona, l’AMB i Mustmedia.

La jornada, que inclourà un esmorzar de benvinguda, arrencarà amb una ponència inaugural a càrrec Jordi Sellas, director executiu de l’IDEAL, Centre d’Arts Digitals de Barcelona, i fundador també de Layers of Reality, a més de periodista i gestor d’iniciatives culturals. Des d’aquesta trajectòria que engloba innovació, comunicació i negoci en l’àmbit cultural, abordarà la situació del sector i els reptes i oportunitats que té per davant.

Sellas ho farà, a més, amb un perfil que hidrida tant experiència en el sector privat com també en el públic, en què ha ocupat responsabilitats com la de Director General de Creació i Empreses Culturals de la Generalitat. Nascut a Olot el 1977, ha format part de nombrosos projectes, productores i entitats vinculades a l’àmbit cultural, en les quals ha construït una expertesa que compartirà en la sessió per abordar la cultura i la seva vessant econòmica.

La experiencia inmersiva 'Los últimos días de Pompeya' en IDEAL.
L’experiència immersiva ‘Els últims dies de Pompeia’ a l’Ideal.

Després de la intervenció de Sellas per bastir aquest marc, la sessió aprofundirà en el negoci cultural i la importància que té per a la ciutat amb una taula rodona que reunirà representants i experts per endinsar-se en aquest sector i dibuixar les línies que demanda el seu futur a Barcelona.

El diàleg, moderat per la directora de The New Barcelona Post, Elena Busquets, comptarà amb dues veus expertes, a més de la de Sellas: Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura, i Juan Manuel Sevillano, expert en inversió i actius culturals, ara des de la direcció de Stoneweg Experience, impulsora del museu Carmen Thyssen a la ciutat.

Futuro Museo Thyssen de Barcelona. © OUA Group: Casper Mueller Kneer Architects
Futur Museu Thyssen de Barcelona. © OUA Group, Casper Mueller Kneer Architects

La pròpia obertura del Thyssen, prevista per al 2028, és un dels exemples de com l’impuls privat es combina amb la iniciativa cultural pública a Barcelona. Sevillano, amb més de tres dècades d’experiència en el sector de la gestió i la direcció tant corporativa com cultural, abordarà aquest impuls privat des de Stoneweg Experience, també darrera d’iniciatives com les experiències immersives a l’antic Imax. La trajectòria de Sevillano, però, va molt més enllà: ha estat el director de la Fundació Gala-Salvador Dalí durant 25 anys.

Connectar cultura i empresa

A la fundació, casualment va coincidir amb Maite Esteve, ara al capdavant de la Fundació Catalunya Cultura. Directora de l’entitat des del 2018, Esteve compartirà la seva visió sobre la cultura, la seva dimensió com a negoci i el finançament. I és que la fundació treballa precisament per impulsar la cultura des del sector privat, amb l’objectiu de contribuir en la millora de la societat. L’entitat, fundada el 2014, posa el focus en connectar el món cultural i empresarial, i en reivindicar la creació d’instruments de finançament clau, com una llei de mecenatge catalana.

A través de les seves trajectòries i experiència, els ponents abordaran a la trobada el present i el futur del sector cultural a Barcelona, i l’imprescindible paper que juga el finançament. En un moment d’expansió i transformació, aprofundir en com s’articula el seu finançament —i quin paper han de jugar els diferents actors— és clau per garantir la sostenibilitat econòmica d’un àmbit cultural que, més enllà del seu valor econòmic, és essencial per a la identitat de la ciutat.