Obrir vies per combatre la infertilitat. Amb aquest objectiu, Oxolife ha desenvolupat un fàrmac pioner que millora el procés d’implantació embrionària i augmenta les taxes d’embaràs. I és que la infertilitat afecta 75,8 milions de dones de tot el món, i cada any es realitzen més de 3 milions de tècniques de reproducció assistida. No obstant això, més de la meitat d’elles fracassen per fallades en la implantació o per la pèrdua primerenca d’un embaràs.
És aquí on entra en joc la barcelonina Oxolife, per incrementar aquesta implantació embrionària i les taxes d’embaràs amb el seu fàrmac. L’OXO-001, però, va néixer inicialment per donar resposta a la síndrome d’ovari poliquístic (SOP), i és que actualment no hi ha cap fàrmac disponible en el mercat que l’abordi específicament, malgrat ser el trastorn endocrí més comú —fins ara, les medicines van enfocades a tractar els símptomes, que van des de problemes de pell a l’obesitat, i no a la síndrome com a tal—.
En aquest context, la biotecnològica, ara amb un equip de quatre persones, estudia l’ús del seu fàrmac per tractar la infertilitat associada al SOP, on “les taxes d’èxit d’embaràs són molt baixes”, com explica la cofundadora i CEO de la biotech, Agnès Arbat. Ara, Oxolife està immersa en una ronda de finançament amb la qual vol captar uns 22 milions per entrar en la fase 3 de l’estudi clínic.
Arbat, especialista en farmacologia clínica, es va focalitzar en Oxolife després de 15 anys treballant en la indústria farmacèutica. Ja des dels inicis de la seva carrera, va tenir clar que li interessava la salut de la dona: “Hi ha moltes patologies molt prevalents que no tenen tractament; hi ha moltes pacients que pateixen molts anys sense tractament”. Amb aquesta base, es va especialitzar en aquest àmbit i va anar adquirint expertesa en els processos de desenvolupament de medicaments, sempre amb el focus en la salut de la dona.
El salt de passar de la indústria farmacèutica a liderar un projecte propi va estar impulsat per casos d’infertilitat i de complicacions en l’embaràs en el seu entorn. “Set transferències embrionàries, quatre anys de tractament i molt patiment” d’una amiga propera van servir de palanca perquè Arbat es decidís a llançar-se al que ara és Oxolife.
Va ser el 20211 i estant treballant a Bayer quan l’empresa biotecnològica va començar a prendre forma. Ho va fer de la mà d’Arbat i del seu soci, Ignasi Canals, que tenia experiència en la molècula en la qual volien treballar, en la qual van veure un potencial ús per tractar la síndrome d’ovari poliquístic, que pot provocar irregularitats menstruals, problemes en la pell, obesitat i, també, infertilitat. És més: és una de les principals causes d’esterilitat.

En global, aquesta “síndrome complexa” afecta entre el 10% i el 15% de les dones en edat fèrtil; no obstant això, el 70% de les afectades a escala mundial no estan diagnosticades. En aquest context, Arbat i Canals van començar a realitzar proves amb ratolins, i ja el 2011 van obtenir els primers resultats: “Van ser impressionants a nivell preclínic”, resumeix Arbat. I així ho corroboren les dades: mentre que amb la síndrome d’ovari poliquístic només es quedaven embarassades el 9% de les femelles, amb el seu fàrmac la xifra va ascendir al 80%.
La primera patent aprovada va arribar el 2013, i llavors van decidir fundar formalment Oxolife. Mentrestant, Arbat continuava compaginant l’impuls de la startup amb la seva feina, fins que el 2018 va fer el salt definitiu, quan el fàrmac d’Oxolife ja estava en etapes preclíniques, després de passar per una farmacèutica amb la qual van signar un acord de llicència en 2014 i que va vèncer precisament el 2018.

“Vaig decidir que em donava un any per aixecar una ronda de finançament”, rememora Arbat. Finalment, aquest objectiu es va materialitzar en una ronda de cinc milions el 2020, liderada pel CDTI i la gestora de capital de risc Inveready, i en la qual va participar BStartup de Banc Sabadell, a més d’inversors privats de la plataforma Capital Cell. Aquests fons van portar el fàrmac d’Oxolife fins les fases 1 i 2 de l’estudi clínic, que valoren la seguretat i l’eficàcia del tractament. “Tenim resultats positius de la fase 2 per millorar la implantació embrionària”, destaca Arbat.
Ara, estan immersos en un nou repte: captar 22 milions per a la indicació específica de l’ovari poliquístic. I és que la voluntat d’Oxolife és “fer una aproximació holística a la síndrome, independentment del desig reproductiu de la dona”, amb la finalitat de millorar la seva salut en el cas de tenir ovari poliquístic. El repte, no obstant això, no és menor, ja que aixecar capital en l’àmbit de la salut no és senzill: “Estem en nivells per sota de 2017”.
“La dificultat és extrema”
“Hi ha recursos, però hi ha molta contenció en la inversió”, puntualitza Arbat. Per afegir més complexitat al seu propòsit, “la salut de les dones importa a menys del 5% de la inversió”. El diagnòstic és clar: “La dificultat és extrema”. No obstant això, com destaca Arbat, “comencen a veure’s algunes petites inversions en projectes vinculats a la salut de la dona; són els primers brots verds”.
Aquests brots verds se sembren amb iniciatives més enllà del finançament, com poden ser reconeixements com els que ha rebut Oxolife i els seus cofundadors. Entre ells, figuren el premi Catalonian Health, que va reconèixer la labor de la biotech al febrer, i també el reconeixement d’Arbat pel Premis de la UE a la Dona Innovadora 2025. A aquestes distincions, se suma una altra encara més recent: el Banc Europeu d’Inversions (BEI) la va reconèixer fa dues setmanes com la guanyadora de la Open Call for Advancing Innovation in Women’s Health. El premi es va lliurar a Viena durant el congrés internacional Bio-Europe mentre, a Barcelona, Oxolife participava a l’Smart City Expo World Congress, dins d’un Deep Tech Summit organitzat per Barcelona Activa. El premi, que situa a Arbat entre les principals dones innovadores en salut femenina, reconeix el seu treball pioner, així com “els seus compromisos amb resoldre necessitats crítiques amb la salut femenina”.

Més enllà del tractament
De fet, la voluntat d’Arbat respecte a la SOP és anar més enllà dels fàrmacs: aspira a “dibuixar el viatge per a les pacients amb ovari poliquístic”, i és que sovint “no saben ni tan sols a quin especialista acudir” per tractar la diversitat dels efectes que provoca la síndrome. Amb aquest objectiu, treballaran per definir perfils, identificant grups de pacients per facilitar el diagnòstic i el seu camí per abordar els seus efectes a través dels especialistes més adequats.
“Des d’Oxolife estem compromesos amb conèixer aquestes patologies des de la base”, motiu pel qual incorporen noves tecnologies d’anàlisis amb IA. Així com explica Arbat, “aprofitem les noves tecnologies per accelerar el desenvolupament del nostre fàrmac i per trencar barreres. N’hi ha moltes, però estem treballant intensament per travessar-les”.