The New Barcelona Post conversa aquest mes amb Jorge Azagra, un dels participants del programa de lideratge i ciutat que imparteix Barcelona Global, Barcelona 2040, i advocat en Uría Menéndez. Des de la firma internacional, Azagra es dedica a la resolució de conflictes civils i mercantils, ja sigui com a advocat o com a àrbitre.
Actualment, presideix la Junta Directiva de la Comissió d’Arbitratge i és vocal de la Secció de Dret Civil del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab). Azagra va participar en la primera edició del programa Barcelona 2040 i, entre maig del 2023 i juny del 2024, i va ser el primer president del Barcelona 2040 Council. En aquesta entrevista, comparteix la seva visió sobre Barcelona i sobre el model de ciutat al qual ha d’aspirar.
— Què esperes de la Barcelona de l’any 2040?
— Barcelona ha estat i ha de continuar sent una gran ciutat. Ens enfrontem a nombrosos reptes de cara al futur. No podem viure únicament del llegat de l’esperit olímpic del 1992, de Gaudí, del Barça o del bon clima que encara gaudim. És fonamental consolidar un model de ciutat que preservi la seva essència, història i identitat, sense renunciar a la innovació, l’emprenedoria i la vocació de progrés, que també formen part del seu ADN. Aspiro a una ciutat en la qual sigui atractiu i possible viure i treballar, que es consolidi com a referent internacional en oportunitats, oferta cultural i gastronòmica, i que sigui un destí de turisme de qualitat. El veritable desafiament resideix a conjugar història i avantguarda, mirar cap al futur sense perdre la identitat pròpia. Espero que estiguem a l’altura d’aquest repte.
— Amb quina ciutat compararies Barcelona?
— Personalment, mai he estat partidari de les comparacions. Barcelona pot i ha d’aprendre de l’experiència d’altres ciutats, però no ha de trasplantar models aliens que no responguin a les seves particularitats o que dilueixin la seva identitat.
— A quin model de ciutat creus que hauria de semblar-se Barcelona?
— Més que fixar-nos en un model de ciutat abstracte, considero essencial definir els objectius i metes que volem aconseguir a curt, mitjà i llarg termini. Aquests objectius han de guiar els projectes a desenvolupar, els sectors a potenciar i els problemes a abordar en els pròxims anys, de manera coherent i cohesionada.
“El veritable desafiament resideix a conjugar història i avantguarda, mirar cap al futur sense perdre la identitat pròpia”
— Quins són aquests objectius?
— Per exemple, hem d’avançar cap a una Barcelona més sostenible, però analitzant bé les mesures per evitar que aquestes siguin especialment oneroses per a la ciutadania o que redueixin la competitivitat de la ciutat enfront d’altres destins per a inversors nacionals i internacionals. Al mateix temps, és important consolidar el lideratge de Barcelona en l’àmbit de les noves tecnologies, no sols com a centre d’innovació i desenvolupament, sinó també com a punt de trobada internacional a través de congressos com el MWC. Un altre sector clau, encara que controvertit en els últims temps, és el turisme, que dona feina al 17% de la població activa a Catalunya, segons les últimes estadístiques. Hem de reconduir certes tendències i posicionar Barcelona com un dels destins més atractius del món.
— Quin és repte principal que ha de resoldre Barcelona en els pròxims anys?
— Barcelona no s’enfronta a un únic repte, sinó a molts, i en diferents nivells. Permet-me compartir tres reflexions personals, vinculades a la meva experiència professional i a la meva generació, com a jurista, com a professor i com a persona jove. Com a jurista, he comprovat la importància de fer costat a emprenedors i inversors, oferint-los seguretat jurídica. Hem de facilitar-los el camí. A més, és fonamental posar en valor i donar a conèixer els aspectes que sí que funcionen, com l’excel·lent labor dels Jutjats Mercantils de Barcelona (per exemple, el Protocol de Servei de Guàrdia i Actuació Ràpida que s’activa durant el Mobile World Congress des del 2014) o el respecte institucional del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya cap a l’arbitratge.
— I com a professor, quin és el gran repte de la ciutat?
— Com a professor, considero prioritari no només atreure talent, sinó, sobretot, retenir-ho. Molts estudiants brillants de Barcelona es veuen obligats a emigrar per progressar professionalment. Com a jove, destaco l’accés a l’habitatge com un dels grans desafiaments de la ciutat.
“La cultura i la gastronomia atorguen a Barcelona aquest caràcter autèntic que la distingeix de qualsevol altra ciutat”
— Quin creus que ha de ser el paper de les noves generacions i la seva implicació en el desenvolupament de Barcelona?
— La implicació del talent jove és imprescindible per construir la Barcelona del futur. Per això, és fonamental retenir i atreure a les noves generacions. No obstant això, no podem exigir-los que apostin per la ciutat si aquesta no els ofereix oportunitats sòlides de desenvolupament personal i professional.
— Per quins sectors empresarials creus que ha d’apostar Barcelona?
— Barcelona ha de consolidar el seu lideratge en l’àmbit de les noves tecnologies i la innovació, així com potenciar el desenvolupament i la recerca i R+D, tant des del sector públic —amb un sistema universitari sòlid— com des del sector privat. A més, donada la seva posició geogràfica estratègica, és essencial apostar pel sector de les infraestructures, per comptar amb un port, aeroport i connexions ferroviàries de primer nivell. I tampoc hem d’oblidar la importància de la cultura i la gastronomia, sectors intrínsecs a la personalitat de Barcelona i que li atorguen aquest caràcter autèntic que la distingeix de qualsevol altra ciutat.
