Albert Gassull és arquitecte i dirigeix el departament d’Espai Públic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), un ens relativament jove que neix en 2010 amb la voluntat de donar resposta, des d’una escala supramunicipal, a aquells reptes que desborden els límits administratius de les ciutats.
Des de la gestió de platges i parcs metropolitans fins al desenvolupament de projectes arquitectònics sol·licitats pels ajuntaments, l’AMB intervé allà on el territori es fragmenta, s’estigmatitza o perd continuïtat. En aquesta conversa, Gassull explica com es construeix una mirada metropolitana, què significa vertebrar el territori avui i quin paper juguen la sostenibilitat, la cooperació internacional i els nous paradigmes en la pràctica arquitectònica pública.
— Què es fa des d’Espai Públic de l’AMB?
— En el departament existeixen dues seccions: d’una banda, es gestiona tota la xarxa dels 30 km de platges i els 55 parcs metropolitans; d’altra banda, desenvolupem projectes d’arquitectura per als municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona segons les seves pròpies necessitats i a través d’un pla d’inversions propi.
— L’AMB proposa els projectes o els municipis demanen ajuda per a casos específics?
— Des de la gestió de l’espai públic, l’AMB proposa actuacions de manteniment i millora. En el cas dels projectes i obres, els ajuntaments sol·liciten la nostra ajuda.
— Dins dels projectes que heu realitzat, existeixen diversos equipaments. Es consideren espai públic?
— Ho defensem perquè, encara que es tracti de llocs coberts, són edificis públics d’ús públic i col·lectiu.
— Què és la vertebració territorial que busca l’AMB?
— Que les intervencions en els espais públics i els equipaments busquen cohesionar el territori: d’una banda, s’està construint un territori més igualitari, perquè els projectes tenen la mateixa categoria sense importar la seva localització. D’altra banda, es tracta de projectes que accentuen el continu territorial i urbà que, al mateix temps, presenta fractures físiques (com les infraestructures pensades per al transport ràpid i de llarga distància que es van construir durant el segle XX) o socials. Es tracta d’integrar totes les estructures en una trama més urbana i de desestigmatitzar espais.
— Quins projectes pots compartir que representin aquestes idees?
— El Parc de la Solidaritat a Esplugues de Llobregat cobreix la ronda de Dalt, en l’espai que abans recorria el torrent de Can Clota. Era un barranc que dividia el municipi, que es va fragmentar encara més amb la ronda: era una fractura bestial. El parc integra les parts i les fa accessibles: la intervenció es va convertir en un mecanisme per unir la ciutat.
Ara mateix s’està desenvolupant un gran projecte d’habitatges on estava l’antiga fàbrica Muntesa a Esplugues de Llobregat. Aquesta zona limita amb el barri de Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat, una zona estigmatitzada per la inseguretat que s’ha transformat i ha deixat enrere aquesta condició. Així que l’alcaldia proposa que els nous veïns, de la ciutat contigua, participin i comptin amb els equipaments del seu municipi. L’encàrrec llavors és integrar totes dues parts a través de la creació de recorreguts que convidin als habitants d’aquesta nova zona a acostar-se al metro, al mercat, als equipaments i serveis més pròxims. És un cas d’una fractura social que podria crear-se, però ens estem avançant amb una invitació clara.
— Quins són els projectes de col·laboració internacional?
— D’una banda, desenvolupem projectes de cooperació a través de petites inversions que fa l’AMB a territoris d’Àfrica, Sud-amèrica i Orient Mitjà. Hem desenvolupat, per exemple, projectes d’espai públic en l’àrea metropolitana de San Salvador i de Ciudad de Guatemala, o de mobilitat i accessos a Moçambic juntament amb Arquitectura sense Fronteres.
D’altra banda, treballem en projectes finançats per la comunitat europea, en col·laboració o en associació amb altres ciutats. Actualment, som els promotors del projecte TOP SEC, que consisteix a compondre cobertes vegetals amb un substrat derivat de residus orgànics i barrejat amb terra. Ens preocupa tant desenvolupar infraestructures verdes com solucionar el tema del reg en una ciutat com Barcelona, així que hem assajat diferents solucions de cobertes vegetals sense reg, que aportin tots els beneficis climàtics per l’aïllament i de biodiversitat. Farem diverses proves en la seu de l’AMB per a després portar el projecte a tres edificis concrets de l’àrea metropolitana.
— Existeix una altra entitat d’aquest tipus a Catalunya o a l’Estat espanyol?
— Existeixen àrees metropolitanes com a territori, però, ara mateix, és l’única com a ens administratiu de l’Estat espanyol.
“El protocol de sostenibilitat que hem desenvolupat ha estat finalista en els premis de la New European Bauhaus”
— Quin balanç pots fer d’aquests 15 anys?
— Existeixen dos factors crucials que han canviat la mirada sobre les coses: la digitalització, tant de la mateixa producció arquitectònica com de la gestió de la informació i les dades. L’altre factor és la sostenibilitat: crec que ja comença a haver-hi un canvi clar de paradigma, amb una voluntat explícita.
En aquest sentit, hem desenvolupat el nostre propi protocol de sostenibilitat, que ha estat finalista en els premis de la New European Bauhaus. Es tracta d’una iniciativa que arrenca per responsabilitat professional i institucional davant de la poca legislació i control, tenint en compte que la construcció i l’ús dels edificis són responsables de gairebé el 40% de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle. Cal intentar, des d’aquí, treballar perquè això no sigui així.
— Com veus l’AMB en els pròxims 15 anys?
— El futur de l’AMB és continuar treballant en aquests projectes, com la reducció de residus, la gestió de l’aigua o la mobilitat a diverses escales. Durant el 2026 i en el context de la capital mundial de l’arquitectura, tindrem una exposició en la qual s’explica com l’AMB dona resposta als reptes contemporanis de l’espai públic.
