“Quan qualsevol cosa pot ser manufacturada amb IA i davant l’ús de bots, com sabem en qui podem confiar a Internet?”. És la reflexió des de la qual va néixer el projecte World, plantejada fa sis anys pel cofundador d’OpenIA Sam Altman. Ara la formula Tiago Sada, darrere de l’impuls de World i del seu sistema de prova d’humanitat: un escaneig de l’iris com a identificador de realitat humana. Com? Amb càmeres dissenyades ad hoc —els Orb—, que ara desembarquen a Barcelona en la la primera flagship de World a Espanya.
“La càmera et fa una foto per saber que ets una persona real, i aquestes fotos no es guarden en el sistema, sinó directament en el teu mòbil com a usuari. Aquestes fotos només viuen en el teu dispositiu”, garanteix Sada, cap de producte a Tools for Humanity, companyia desenvolupadora de World Network. Aquesta foto és la prova d’humanitat, i la que permet obtenir el WorldID que l’acredita. “No demanem cap informació personal i no es comparteix res. L’usuari, i només l’usuari, té el control sobre com ho utilitza”, remarca.
I per a què serveix aquest ID d’humanitat? “Per diferenciar un ésser humà d’un bot”, cosa que té aplicacions en camps tan variats com les apps de cites, els serveis financers i la compra d’entrades per a un concert (i no quedar-se sense perquè un bot hagi adquirit centenars d’elles per després revendre-les): “La idea és que les persones reals passin a tenir prioritat en certes pàgines i serveis d’Internet”. Obtenir aquesta validació d’humanitat és gratuït per a l’usuari; el model de negoci passa perquè paguin per la tecnologia les webs o apps que vulguin usar-la perquè els seus usuaris estiguin verificats com a persones.
Ara, els Orb arriben a Barcelona en el que serà el primer World Space a Espanya. Situat a la Diagonal amb Aribau, l’espai operarà com a prova pilot, dins d’una xarxa que compta amb locals arreu del món —actualment, prop de 20 milions de persones compten amb aquesta verificació de WorldID—. “La intenció és començar en aquesta ubicació pilot, a la capital tecnològica del país, i veure com reacciona la gent i com l’utilitza”, destaca Sada. El centre tenia previst obrir dijous, però l’episodi de vent va obligar a posposar la inauguració, ara pendent de ser reprogramada.
Malgrat aquesta estrena, no és la primera vegada que els Orb escanegen iris a Barcelona; abans amb el nom de Worldcoin, les futuristes esferes van operar en diversos centres comercials de la ciutat, dins d’una trentena de localitzacions a nivell estatal, en les quals llavors l’operativa era diferent: amb l’escaneig de l’iris, s’entregaven Worldcoins, les criptomonedes associades a l’empresa. El projecte biomètric va cridar l’atenció de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, que el 2024 va decretar la suspensió cautelar de la seva activitat, decisió que va avalar l’Audiència Nacional.
Amb el nou nom de World, l’empresa assegura que opera a Espanya “complint plenament amb les lleis i normatives europees aplicables”. Destaca que, a més, World ha implementat “una sèrie de millores tècniques i organitzatives” per reforçar la privacitat. En aquest sentit, com ressalta Sada, les imatges que es prenen no es queden en el sistema, sinó que s’envien directament al mòbil de l’usuari, i aquest decideix “què fer amb elles”. I l’empresa insisteix: compten amb pràctiques de privacitat i seguretat que han estat auditades i avaluades per tercers independents.
200 milions en inversió
Arribar fins aquí no ha estat ràpid, com explica Sada: “El repte de verificar que un usuari és realment una persona és molt clar des de fa sis anys; resoldre’l ha estat la part difícil”. Van començar a fer proves amb verificacions telefòniques o per correu electrònic, i després per carnets d’identitat oficials, “però era molt fàcil donar-li la volta amb la IA”, i la privacitat era també un hàndicap. Així van arribar finalment als Orb, fabricats a Alemanya amb una inversió de més de 200 milions de dòlars darrere, i amb tecnologia de codi obert.
Tot això per buscar respostes a una situació provocada per la pròpia IA impulsada pel mateix Altman. En això, Sada no hi veu una contradicció o una paradoxa, sinó que “les empreses que impulsen la IA són les que més els interessa que hi hagi un desenvolupament segur”. I fa un paral·lelisme històric: “Volvo va ser la primera empresa que va fer cotxes. Va ser un gran avanç, però anar amb cotxe implicava reptes i riscos. Volvo va entomar un d’aquests riscos, i va ser qui va inventar el cinturó de seguretat. I no només el va fabricar, sinó que va obrir la patent perquè qualsevol altre fabricant el pogués utilitzar”. Riscos de les innovacions que busquen respondre’s des dels mateixos motors de la innovació.
