Agenda cultural abril barcelona 2018

AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO

Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.

MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

 01 / 04 / 18 

ANIMAL RELIGION

Mercat de les Flors, Casa de la Dansa,
de l'11 al 15 d'abril

Un metafòric retorn als orígens proposa l’espectacle Animal Religion, en el qual la matèria primera és el fang. Un bloc d’argila que Quim Girón, tors descobert, modela amb el seu cos i eventualment amb algun instrument primitiu per donar-li una proporció, per crear una realitat a imatge i semblança des de la informitat de l’element primigeni. La indiferència de la matèria inerta sembla obrir-se a la vida, s’abisma davant de la infinitat de possibilitats, mentre que la vida entossudida en aquest esforç es reconeix així mateix en la forma sense forma, inicialment vàcua, del bloc de fang. Més que una performance, es tracta d’una representació en què les forces vives interactuen amb la matèria, donant a entendre la realitat potencial que atresora, amb la suggestiva plasmació sobre l’escenari.

PHACE / ROMITELLI: AN INDEX OF METALS

L'Auditori, 28 d'abril

En el marc del cicle Sampler Series, un dels més innovadors dels que programa l’Auditori, es pot descobrir la complexa i atrevida obra de Fausto Romitelli An index of Metals.

Obra composta poc abans de la seva primerenca mort, concebuda al costat del videoartista Paolo Pachini i la poetessa Kenka Lèkovich. El dispositiu escènic és en efecte ambiciós, i molt notori el desplegament de mitjans, orquestrats per aconseguir un impacte visual i acústic, ja que compta amb la col·laboració d’una soprano, orquestra de cambra, intervenció electrònica i multiprojecció en vídeo. La Fundació Banc Sabadell dóna suport a aquesta apassionant i en certa manera transgressora proposta. Una proposta que empeny l’oient i espectador a la sinestèsia (la percepció conjunta o interrelacionada mitjançant sentits diferents, aquí vista i oïda) i que, en l’ocasió, farà possible l’ensemble austríac Phace juntament amb la soprano Daisy Press, tots ells sota la direcció de Nacho de Paz.

PAUL MCCREESH & GABRIELI CONSORT & PLAYERS

L'Auditori, 10 d'abril

Paul McCreesh és un dels especialistes més importants en música antiga, amb una trajectòria impecable de la mà del seu conjunt vocal Gabrieli Consort.

Són de màxima rellevància, en aquest sentit, les seves versions de la polifonia veneciana dels segles XVI i XVII, els seus enregistraments d’Andrea i Giovanni Gabrieli (pare i fill) així com de Heinrich Schütz, primer compositor alemany modern, i pioner del Barroc que culminarà J. S. Bach. A la sala gran de l’Auditori es podrà assistir a la representació en versió concert de l’òpera King Arthur, estrenada a Londres el 1691. Una composició per a escena que compta amb parlaments teatrals i passatges de gran lluïment coral, així com àries per a solista vocal tan convincents com “What power art thou”, cançó per a baix del tercer acte en què la cèlebre expressivitat de Purcell es magnifica des de l’ús minimalista dels recursos. Una funció especialment interessant per als amants del Barroc i, així doncs, també dels precursors del Cantor de Leipzig.

TRIOS PER A PIANO DE BEETHOVEN (II)

Palau de la Música, 16 d'abril

Els germans Tomàs, violí i violoncel del prestigiós Quartet Casals (conjunt de cambra que ha guanyat alguns dels premis internacionals més importants, i els enregistraments del qual han estat condecorats, per exemple

amb el Choc de la Musique o el Diapason d’Or), interpreten dos dels trios més impactants de la producció de cambra de Beethoven, juntament amb la pianista Nyo-Sun Lim. El nom del conjunt que conformen, el Trio Ludwig, dóna a entendre un interès específic per l’obra d’aquest compositor, que s’evidencia sens dubte en el rigor i expressivitat de les seves versions. La varietat de registres, la intel·ligència en el desenvolupament dels materials i l’elaboració de temes enigmàtics és evident en els trios de maduresa que es programen en l’ocasió, aquell conegut com Dels esperits, pel seu visionari moviment lent, o el Trio Arxiduc, dedicat a Rudolf d’Àustria, per a qui Beethoven no va compondre només aquesta peça sinó moltes altres, entre les quals algunes de tan rellevants com el Concert per a piano núm. 5, “Emperador”, o la Missa Solemnis.

LA NOVENA PER GATTI

Palau de la Música, 26 d'abril

Fins i tot si es tracta d’una de les peces capitals de la història de la música, i també una de les més conegudes -no només per melòmans-, ens veiem obligats a recomanar la programació de la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven.

Una d’aquestes rares composicions en què sembla estar contingut tot, que molts ens emportaríem a una illa deserta (símil avui dia gairebé impensable, sigui dit de passada) si haguéssim d’escollir unes quantes obres, o fins i tot una de sola. Després d’una exitosa gira amb la Mahler Chamber Orchestra, Daniele Gatti oferirà la seva lectura al Palau de la Música, comptant amb un elenc important de solistes -que, com se sap, intervenen en el moviment de clausura- i amb les excel·lents prestacions del Cor de Cambra del Palau de la Música i l’Orfeó Català, dirigits per Simon Halsey.

EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

 01 / 04 / 18

WILLIAM MORRIS I EL MOVIMENT ART & CRAFTS A GRAN BRETANYA

MNAC, fins al 21 de maig

La proliferació de motius florals i altres figures extretes del món de la naturalesa, habitualment en disposició geomètrica o amb aparença laberíntica, no és només característica dels diferents modernismes que es popularitzen entre finals de segle XIX i començaments del XX. Uns quants anys abans, i després simultàniament, en el context del disseny i de les arts decoratives -que transcendirà com a Arts&Crafts-, artistes com William Morris (1834-1896) reivindiquen amb sobreabundància i detallisme les formes naturals que l’artesania anterior a la revolució industrial havia treballat manualment. El que trobem en il·lustracions de llibres o teixits són, des d’aleshores, patrons que s’assemblen als presents en tasques de costura o dibuix, però que es poden ja multiplicar i difondre. Autors com Morris o Ruskin busquen teoritzar sobre la funció de la bellesa, però sense donar l’esquena a la funcionalitat dels objectes d’ús quotidià. Encara que probablement no es consideressin pioners -per la promoció d’una sensibilitat preindustrial, en l’era de la producció-, l’abast estètic de la seva proposta va fer fortuna més enllà fins i tot del Modernisme, en el context de la reproductibilitat tècnica de l’art, que arriba fins als nostres dies.

XAVIER MISERACHS. EPÍLEG IMPREVIST

La Pedrera, fins al 15 de juliol

Una selecció representativa de la fructífera producció artística del fotògraf Xavier Miserachs pot ser admirada a La Pedrera, fins al 15 de juliol.

La varietat d’interessos i registres es donen cita en aquesta sensacional retrospectiva, que inclou peces que es poden relacionar històricament i social amb l’època de postguerra, mentre que en trobem d’altres que transcendeixen qualsevol vincle epocal. A propòsit de les imatges de la primera classe, s’ha subratllat la intel·ligència del fotògraf per comunicar un pensament obert, amb indicis de crítica, sense per això ser censurat (com seguint les advertències d’un autor vienès com Karl Kraus, que unes dècades abans ja havia suggerit que l’art hauria de tenir la capacitat de subvertir superant la barrera de la censura). A banda del to de reportatge, i la funció de denúncia social, present en part de la seva producció, s’exhibeixen així mateix instantànies en color, de grafisme cridaner i reminiscències simbòliques. La varietat de temes coneix així mateix diversos tractaments des de la perspectiva de la tècnica fotogràfica, la qual cosa justifica àmpliament la consideració de Miserachs com a mestre i inspirador de generacions subsegüents.

MÚSIQUES A L'ANTIGUITAT

CaixaForum Barcelona

Últim mes per visitar la interessant exposició que aprofundeix el paper de la música a les civilitzacions antigues, realitzada amb la inestimable col·laboració del Musée du Louvre,

i que compta amb pràcticament 400 peces arqueològiques, algunes de les quals mai exposades al públic. Proposa un viatge per les més antigues mostres de civilització: des de les excavacions a les primeres ciutats de Mesopotàmia, amb el descobriment de cítares mil·lenàries, fins a la centralitat de l’art musical per a la mentalitat grega, el testimoni de la qual es trobava als frisos i inscripcions d’edificis dedicats a divinitats com Apol·lo. L’exposició s’acompanya d’una sèrie de conferències, projeccions i concerts, que posen en relleu la recepció i recreació artística del fet musical, a partir de les restes materials que van començar a trobar-se i valorar-se a partir del segle XIX.

BRASSAÏ

Sala Fundació MAPFRE Casa Garriga Nogués, fins al 13 de maig

Una bona mostra de l’obra del fotògraf hongarès conegut com a Brassaï (el seu nom real era Gyula Halász) pot contemplar-se a la Casa Garriga Nogués, de la Fundació MAPFRE.

Es tracta d’una exposició retrospectiva, comissariada per Peter Galassi, que recorre la seva trajectòria a través de més de dues-centes peces. Des dels inicis en la dècada dels anys 30, el tema que el va ocupar de forma prioritària va ser la ciutat de París, i molt especialment la seva activitat nocturna, plasmada a Paris de Nuit. Aquesta compilació d’imatges, apareguda el 1932, va donar notorietat al fotògraf, que va passar a freqüentar la companyia d’alguns dels intel·lectuals i artistes més importants de l’època. L’exposició, que es traslladarà a Madrid al maig, recalarà després en un museu tan important com el MOMA de San Francisco.

ÈTICA I ESTÈTICA

Galeria Mayoral, fins al 14 d'abril

Un títol tan altisonant com “Ètica i estètica” pot requerir algun tipus d’explicació suplementària; sobretot en referir, no una publicació o cicle de conferències, sinó...

una exposició amb obres d’art de Joan Miró -bàsicament ceràmiques- que dialoguen amb la producció de Josep Llorens Artigas i la del seu fill Joan Gardy Artigas. Fins al 14 d’abril, a la Galeria Mayoral podran apreciar-se una trentena de peces, que permeten qüestionar l’objecte artístic en la seva dimensió merament decorativa, en molts casos destinat només a un públic exclusiu. En paraules del comissari de l’exposició, Robert Lubar Messeri: “El desig que Miró havia expressat d’atansar-se a les masses, una actitud que compartia amb Artigas, es va realitzar amb l’execució del seu primer mural. (…) Sondejant les profunditats de la civilització humana, des de les tradicions populars, l’arquitectura medieval i l’art mural a l’art públic contemporani, Miró i Artigas van traçar un arc temporal entre el passat remot i el present immediat”.

Sigues el primer en rebre les novetats de l'agenda cultural: