Agenda cultural març barcelona 2018

AGENDA CULTURAL
per JACOBO ZABALO

Una selecció mensual de concerts,
arts escèniques i exposicions.

MÚSICA I
ARTS ESCÈNIQUES

MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES

 01 / 03 / 18 

ANDREA CHÉNIER

Gran Teatre del Liceu, del 9 al 28 de març

El tenor Jonas Kaufmann, un dels cantants més buscats pels millors teatres i sales de concert en l'actualitat, protagonitza Andrea Chénier a les funcions dels dies 9, 12 i 15 de març. Al costat de Kaufmann, l'elenc el completen cantants de primer nivell com ara el baríton Carlos Álvarez i la soprano Sondra Radvanovsky. Donen vida a una història d'amor ambientada en la Revolució Francesa, en el context de la infructuosa lluita per les llibertats individuals. Una història que en l'ocasió es beneficia d'una posada en escena realista, d’acord amb el verisme que caracteritza la creació d’Umberto Giordano. Aquesta producció es va estrenar amb èxit a la Royal Opera House de Covent Garden (Londres) l'any 2015, en col·laboració amb altres dos grans escenaris, la San Francisco Opera i el National Centre for the Performing Arts de Pequín.

LA TRUITA DE SCHUBERT

Palau de la Música, 19 de març

És una veritable sort comptar amb la presència recurrent del trio d’enfants terribles ―de vegades, fins a dos concerts per temporada― que conformen Isabelle Faust, violí, Jean-Guihen Queyras, violoncel i Alexander Melnikov, piano.

S'han vinculat en formats diversos, interpretant sonates de Beethoven, trios de Schumann o concerts per al seu instrument, com va succeir, per exemple, en una vetllada per al record ―en el mateix Palau de la Música― que els va reunir per separat, dirigits en cada cas per Pablo Heras-Casado al capdavant de la prestigiosa Freiburger Barockorchester. Ha recollit el testimoniatge d'aquestes valuoses interaccions una de les discogràfiques més interessants i reeixides de l'actualitat (de la nova escena discogràfica, menys activa que en el passat). Un pas més en la quadratura del cercle ―anant més enllà del dinamisme del trio i de l'equilibrat enfrontament de forces oposades en el quartet― el format de quintet amplia l'elenc de possibilitats. El quintet amb piano de Schubert conegut com La truita ―per la melodia d'una cançó del mateix compositor, continguda en un dels seus moviments― és potser el millor exemple de l'ambició i els nous horitzons que s'obren, en aquest cas gràcies a la inclusió d'un instrument de tecla. Al conegut trio d'amics se li afegeix Boris Faust, viola, i Laurène Durantel, contrabaix. El programa es completa amb peces del compositor vienès, com per exemple l'esmentada cançó o el tema ”Sei mir gegrüsst”, interpretats pel baríton Georg Nigl, o dues peces per a instruments (violí i piano, d'una banda, i violoncel i piano, per l’altra) en què interactuen els amics per parelles, tornant a evidenciar una complicitat màgica.

LONDON SIMPHONY ORCHESTRA

Palau de la Música, 6 de març

La relació de John-Eliot Gardiner amb la ciutat de Barcelona, i molt especialment amb el Palau de la Música,

té una història llarga i episodis tan memorables com el seu concert del 1991, amb música sacra de Mozart interpretada per l’English Baroque Soloists i el Monteverdi Choir ―recollit, per cert, en un document audiovisual de gran rellevància― o la seva més recent, i no menys magnífica, interpretació de la música de Johannes Brahms l’any 2007, aquesta vegada, amb l’Orchuestre Révolutionnaire et Romantique. Si va ser sorprenent la seva lectura de la segona simfonia de Brahms (aplaudiments insistents entre moviments per part d'un auditori conscient de l'excepcionalitat), s'espera que, en la present temporada ―després d'haver realitzat no poques visites reeixides des de llavors, i amb un conjunt de tradició impecable com és la London Symphony Orchestra― el públic pugui viure una experiència comparable en el curs de la seva interpretació de la desconcertant i, no obstant això, orgànica Quarta simfonia de Robert Schumann. Certament no es tracta d'un conjunt de música antiga, però el rigor i dinamisme que aplica el mestre a les partitures permetrà que els oients se submergeixin en els secrets de la partitura. A la peça l’acompanyaran unes altres de gran substància com l'evocadora sèrie d'Hector Berlioz Les nuits d’été, amb la participació de la mezzosoprano Ann Hallenberg. Cantant de timbre matisat i flexible, recordarà els aires nocturns dels estius ja pretèrits, anunciant al mateix temps els estius que vindran, cada vegada menys llunyans.

CONCERTS PER A PIANO DE BACH

Palau de la Música, 20 de març

La versatilitat i clarividència interpretativa del pianista András Schiff es demostra en l'amplitud del repertori amb què ha triomfat en els principals escenaris de tot el món, incloent-hi el Palau de la Música Catalana.

Precisament aquí, dirigint la Cappella Andrea Barca, oferirà una fantàstica selecció de composicions per a teclat de Johann Sebastian Bach. Tot i que aquest tipus de composicions encara no erigeixen el solista en protagonista absolut, com en els concerts romàntics, la inesgotable creativitat de Bach es posa al servei del teclat per fer d’aquest el centre en què convergeixen les energies i que, al seu torn, escampa arreu, a manera de calidoscopi sonor. L'escenari del Palau, en aquest sentit, sembla especialment propici per a l'esdeveniment.

PASSIÓ SEGONS SANT MARC, DE BACH

L'Auditori, 22 de març

És probable que molts de melòmans més conscients de la seva passió ―potser, fins i tot alguns bachians― se sorprenguin

en saber que després de la música per la Passió segons Sant Joan i la Passió segons Sant Mateu, Johann Sebastian Bach també va compondre una sèrie de peces musicals que representen l'episodi crucial de l'Evangeli de Sant Marc. Trobant-se la partitura d'aquesta altra Passió extraviada, diversos musicòlegs van temptar una reconstrucció que s'aproximés a la versió del 1744, l'última versió d'aquesta obra establerta pel mateix Bach. A la sala gran de l’Auditori, el mestre Jordi Savall desplegarà les ales d'una composició majestuosa, molt menys coneguda que les seves cèlebres precursores, habitualment interpretades per aquestes dates (molt interessant, així mateix, promet ser la lectura de la Passió segons Sant Mateu per Mark Minkowski i el seu conjunt Les Musiciens du Louvre, al Palau de la Música Catalana uns dies després, concretament el 28 de març). Una ocasió única per celebrar i reconèixer, en una obra poc coneguda, el llenguatge i l'espiritualitat de Johann Sebastian Bach.

< MES ANTERIOR  MES SEGÜENT >

EXPOSICIONS

EXPOSICIONS

 01 / 03 / 18

JOANA BIARNÉS

Palau Robert, fins al 2 d'abril

Joana Biarnés va realitzar un treball excel·lent com a fotoperiodista en una època de grans canvis a Espanya, època en què la professió semblava encara reservada als homes. El títol de l'exposició, A contracorrent, amb imatges de l'època en què la fotògrafa va treballar al diari Poble (del 1963 al 1973), es fa ressò de les dificultats que va haver d'experimentar en la seva tasca i feina artística i informativa, trencant alguns dels estereotips més grisos en pro de la llibertat de comunicació. Biarnés va cobrir tot tipus d'esdeveniments de societat, des de fites esportives a accidents, però va ser al mateix temps una gran figura de testimoniatge de fets summament significatius, en molts casos relacionats amb manifestacions artístiques i de caràcter popular. Es va infiltrar en l'avió dels Beatles, amb qui va poder xerrar durant tres hores al seu hotel, i va fotografiar a artistes com ara Orson Welles, Clint Eastwood o Roman Polanski. Són fascinants, així mateix, les instantànies que va fer d'altres creadors, geogràficament més propers, com ara Joan Manuel Serrat, Lola Flores o Dalí. La mostra del Palau Robertuna selecció de 90 fotografies en blanc i negre― suposa una immersió en la fotografia social d'una època que, lluny de ser llunyana o aliena, es troba íntimament vinculada amb el nostre present.

GRANADOS, DE PARÍS A GOYA

Museu de la Música, fins al 25 de maig

La modernitat de la producció d'Enric Granados es reivindica en l'exposició temporal del Museu de la Música, situat en el privilegiat entorn de L’Auditori.

Un espai que val la pena conèixer, ja que conserva instruments mítics amb una llarga història a la seva esquena (des d'instruments antics, alguns d'ells únics, com ara l’orgue Hauslaib, el violoncel emprat per Pau Casals, amb espai també per a gèneres populars en la contemporaneïtat i referències a artistes encara en actiu, com poden ser els Rolling Stones). En aquest context, l'exposició Granados, de París a Goya s'encarrega de documentar amb profusió l'ascendència de l'estada que va realitzar a la capital francesa, acreditat per un interessant intercanvi epistolar, així com reflexions entorn de la pintura de Francisco de Goya, que plasmaria musicalment en les seves conegudes Goyescas. L'aplec d'informació sobre Granados reunida al Museu de la Música ―hi tenen un fons dedicat― fa d'aquesta exposició un esdeveniment a tenir en compte. Es presenten materials inèdits des d'una narrativa il·lustradora que permet endinsar-se en el món d'un compositor que va morir prematurament quan un submarí va xocar amb el vaixell de passatgers en què es trobava, durant el viatge de tornada a França des de les illes Britàniques.

NOVA PRESENTACIÓ DE RENAIXEMENT I BARROC

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El MNAC no és un dels museus més destacats de la ciutat de Barcelona pel simple fet de recollir en estat òptim algunes de les principals mostres de l'art romànic dels Pirineus,

sinó que posseeix en el seu fons obres que, si estiguessin en pinacoteques amb més renom, segurament motivarien ―per si soles― la visita. Conscients de la seva rellevància, el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha reorganitzat la seva col·lecció potenciant la consciència d'aquella excepcionalitat i posant-la en context. Ens referim especialment a pintures que daten de l'edat moderna, els cossos de les quals es delineen amb una consciència nova, i reflecteixen problemàtiques antigues (temes bíblics) però també noves qüestions morals i d'índole quotidiana. A vegades, són retrats que busquen reflectir amb precisió i trets ben acabats les figures prominents de l'època, respectant les proporcions i enaltint la dimensió de l'humà a semblança dels déus. Es tracta d'obres creades durant el Renaixement i el Barroc, per part de mestres com Lucas Cranach el Vell, autor de Parella amorosa desigual, o Velázquez, el Sant Pau del qual, d'aspecte turmentat, resulta impactant. Amb trets angulosos però una angoixa semblant, acompanyat per sant Pere, pot observar-se l'apòstol en una pintura d'El Greco, de qui almenys s'exposa un altre intrigant llenç. Entre els creadors cabdals per a l'art pictòric que repeteixen presència, és obligat aturar-se davant un sensacional retrat de Peter Paulus Rubens, el de Lady Aletheia Talbot, comtessa d’Arundel, així com una imatge de la Verge al costat de Crist i el seu cosí Joan Baptista, acompanyat de Santa Isabel. Altres noms de màxima rellevància que reben el protagonisme merescut en aquesta nova organització del fons del MNAC són Tiépolo, Canaletto, Zurbarán, Tiziano, Fragonard i, per descomptat, Goya, les obres del qual mostren l'evolució pictòrica des de l'època de les llums a la intuïció del romanticisme més tenebrós.

ITō SHINSUI

Fundació Joan Miró, fins al 20 de maig

L'interès per les tradicions foranes, especialment aquell dirigit a cultures mil·lenàries, està present en l'obra dels principals creadors de l'avantguarda i Miró no n’és una excepció.

Així ha d'entendre's l'exposició temporal que, fins al 20 de maig, pot gaudir-se en la Fundació Joan Miró, dedicada a un dels grans mestres de l'art tradicional japonès conegut com a shin-hanga. Es tracta d’Itō Shinsui (1898-1972), l’estètica del qual permet evidenciar, de nou, el vincle que uneix l'obra de Miró amb el pensament i l'art japonesos. Les formes reposades dels objectes i una certa tendència a representar la quietud atemporal de la realitat que subtilment mostra la variació porten, al seu torn, a la desfiguració i a prescindir de la forma tancada sobre si, optant per la captació estable del fugitiu. Aquesta contradicció se sublima artísticament, si bé per mitjans diferents, tant en l'obra d’Itō Shinsui com en la de Joan Miró.

DESPRÉS DE LA FI DEL MÓN

CCCB, fins a l'1 de maig

Una exposició fonamental fins al 29 d'abril al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per entendre el futur que cal començar a evitar des del moment present.

L'explicació de l'esdeveniment que proporciona la pàgina web difícilment pot millorar-se, per la qual cosa optem per reproduir-la: «Artistes, filòsofs, muntanyes de sorra, novel·listes, animals marins, dramaturgs, plantes, arquitectes, objectes, dissenyadors especulatius, rius contaminats, satèl·lits, científics… treballen junts per imaginar escenes, explicar històries i construir estratègies per sobreviure al món que ve. El resultat és una experiència hipnòtica, de dubte, que parla del trauma davant la magnitud de la crisi i la pèrdua del món tal com el coneixíem, però també de l'oportunitat de canvi i la urgència d'un pacte entre generacions».

< MES ANTERIOR  MES SEGÜENT>

Sigues el primer en rebre les novetats de l'agenda cultural: