Noves mesures per a reduir l’intens trànsit de creueristes a la ciutat. Després de mesos de negociació, l’Ajuntament de Barcelona i el Port han anunciat un nou protocol per a reordenar l’activitat portuària i el seu impacte a la ciutat i el turisme fins a 2030, passant de set a cinc terminals de creuers. Per a dur a terme aquest acord, es derrocaran les terminals més antigues del moll Adossat (A, B i C) i es construirà una nova on ara se situa aquesta última, dotant-la d’una infraestructura més moderna i d’una major capacitat respecte a l’actual. Amb tot, aquestes terminals de creuers, que ara es derrocaran, actualment poden acollir fins a 12.800 passatgers a la vegada, mentre que la nova només en podrà acollir fins a 7.000.
Aquest nou pacte actualitza els acords entre totes dues institucions assolits l’any 2018, quan es van limitar a set les terminals de creuers i concentrar-les al moll més allunyat de la ciutat, el moll Adossat, traslladant-les des dels molls Drassanes i Barcelona. Uns acords que, segons el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, la institució portuària ha respectat i fins i tot ha culminat abans del previst.
Així, en aquests últims anys el Port ha reordenat l’activitat dels seus molls, obrint nous espais a la ciutadania, com el recentment inaugurat moll de Barcelona, que ha permès crear un nou passeig de 600 metres lineals al costat de la mar. Tanmateix, malgrat que aquests acords van aconseguir limitar la capacitat operativa de la infraestructura portuària, no van reduir el nombre de creueristes, que l’any passat va batre el seu propi rècord, assolint els 3,65 milions de passatgers anuals, quan es van superar fins i tot les xifres prepandèmiques.
El nou acord entre totes dues institucions, per tant, vol anar un pas més enllà. Després de mesos de discreta negociació entre consistori i Port, finalment s’ha determinat que, de cara a l’any 2030, el port comptarà amb quatre terminals d’ús privat —zones en les quals preferentment atraquen vaixells d’una companyia determinada, com les terminals de les quals disposen MSC o Carnival Creuers— i una gran terminal pública, que es començarà a construir l’any 2027, en l’espai que ocupa l’actual C.
Tanmateix, Carbonell ha insistit que, a més, aquest nou espai donarà prioritat a embarcacions petites i creuers que utilitzin Barcelona de base per a “apostar per la qualitat en lloc de la quantitat”. L’objectiu és, per tant, reduir els creueristes d’escala —aquells visitants que només desembarquen per unes hores a la ciutat i tornen a salpar cap a un nou destí—-, com ja va defensar l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, en el cicle Moments Estel·lars, organitzat per The New Barcelona Post.
“Per primera vegada en la seva història, Barcelona posa límit al creixement del turisme i al nombre de creuers”, ha remarcat l’alcalde, que ha recordat que el nombre de creueristes ha augmentat un 20% entre 2018 i 2024. En canvi, amb aquestes noves mesures, Collboni confia que es podrà reduir en un 16% la capacitat màxima de la infraestructura d’acollir creuers, passant d’un màxim de 37.000 a 31.000 passatgers diaris. Així, Collboni ha emfatitzat que la capital catalana està seguint l’exemple d’altres ciutats com Amsterdam, Dubrovnik o Mallorca, que també estan estudiant prendre mesures similars.
No obstant això, Collboni ha admès que aquestes noves mesures no tindran un “impacte immediat”, però sí que confia que es produeixi una inflexió en la corba de creueristes. “L’objectiu és que el turisme pugui ser una activitat no només sostenible des del punt de vista mediambiental, sinó també tenint en compte el seu impacte sobre la ciutat, l’espai públic i els veïns”, ha emfatitzat l’alcalde.
A més de reduir el nombre de turistes, aquest nou pacte també inclou un ambiciós pla per a millorar la mobilitat i sostenibilitat de la infraestructura portuària. Així, les reformes facilitaran la instal·lació de sistemes Onshore Power Supply (OPS), un sitema permet a les embarcacions connectar-se a la xarxa elèctrica i que apaguin motors mentre es troben atracats, reduint, així, les emissions contaminants.
Així mateix, el pacte també preveu millores per a assegurar la connectivitat del port amb la resta de la ciutat, incorporant carrils bicis i per als vianants. A més, es desdoblegarà el pont Porta d’Europa per a assegurar un millor accés a aquesta part de la institució portuària. D’altra banda, també està prevista la construcció d’un corredor urbà, reservat a transport públic, taxis, bicicletes i vianants, que connectarà la plaça de les Drassanes amb la Marina del Prat Vermell i la Zona Franca, una actuació que comptarà amb una inversió de 90 milions d’euros. El conjunt d’aquestes reformes suposarà una inversió publico-privada de 185 milions d’euros, que se sumen als 265 milions d’euros invertits per al compliment amb l’anterior acord entre Ajuntament i Port, signat en 2018.
Amb tot, la previsió és que aquest pròxim any es culmini la transformació del moll de Barcelona, perquè aquesta zona deixi de rebre creuers de manera definitiva —ja que la zona sud encara està actualment perativa—. De cara a l’any 2027 es preveu que comenci tant la construcció de la nova terminal C com el desdoblament del pont Porta d’Europa, dos projectes que es culminaran l’any 2030, any que s’han fixat totes dues institucions per a aconseguir reordenar l’activitat portuària.
